Ens "Acem"?
Explica la llegenda que un bon dia, dos ciutadans circulaven en el seu vehicle per la localitat alabesa de Llodio i, en veure un d'ells, el més llançat, la fàbrica 'Acers de Llodio' preguntar al seu company: "què, ens Acem ? "El bon home no podia resistir semblant oferta. Des de llavors el sector de l'acer ha canviat molt, la tecnologia per a la seva producció, la propietat i ubicació de les acereries. La veritat, veient la pujada dels preus de la qual els fabricants de màquina-eina i els de les pròpies eina vénen alarmant des de fa ja algun temps, donen ganes de no "acerse". Almenys de no "acerse" d'acer. De vegades més d'un tendiria a fer-se invisible i això perquè hi ha sectors que, independentment del preu de l'acer, no acaben d'aixecar cap. Aquest és el cas dels constructors de motlles, que travessen un moment delicat, entre altres motius, per aquesta competència d'altres països que han decidit jugar a la nostra lliga.
"Acerse" no ja de Llodio, sinó d'Espanya, és per a moltes persones una necessitat vital. L'arribada massiva de gent de diverses nacionalitats està situant a molts industrials en una disjuntiva perillosa. Decantar-se per millorar el seu compte de resultats a base de contractar mà d'obra poc qualificada, molt barata, és una opció que alguns estan triant, però vàlida només a curt termini, almenys en aquells llocs de treball que requereixen coneixement i experiència. I d'aquests hi ha molts en el sector metallmecànic. La contracció dels costos interns d'una empresa no pot basar-se només en l'aposta per un tipus de treball que competeix fonamentalment amb les empreses asiàtiques. No obstant això, és comprensible la manca d'inversions en noves tecnologies quan les coses no van bé. En els nínxols de mercat, en l'especialització, però també en la màxima flexibilitat per satisfer qualsevol demanda del mercat i en el servei en la seva màxima expressió, es troba el camí a seguir.
De vegades, més que de Llodio, el que ens "Acem" és mal. Però amb una voluntat fèrria, ens "Acem" invencibles.
