Entrevista a Aníbal Reñones, investigador de Cartif
Amb un pressupost de 9,8 milions d'euros, han començat els treballs del projecte europeu Reemain sobre la fabricació del futur, una iniciativa liderada per Cartif que agrupa a 16 socis de 6 països. Durant els propers quatre anys es treballarà en tres demostradores situats a Espanya, Turquia i Itàlia; tres empreses de molt diferents àmbits però amb un objectiu comú: aconseguir l'eficiència energètica. Aníbal Reñones, cap de projecte en Cartif, detalla quins són els objectius de la iniciativa i quins les oportunitats que oferiran els resultats. La ‘Factoria del Futur’ és aquella que no només oferirà processos productius més eficients sinó que també persegueix aconseguir l'eficiència energètica, la fàbrica intel·ligent, en definitiva, l'excel·lència.
En què consisteix exactament el projecte?
Es tracta d'un projecte de R+D d'àmbit europeu que s'engloba dins de la denominada ‘Factoria del futur’ impulsada per la Comissió Europea i per l'associació de fabricants europeus, Efra. Està centrat a fer les fàbriques més eficients des del punt de vista d'utilitzar els recursos energètics i materials d'una forma més adequada.
Quin és el seu principal objectiu?
Dissenyar la factoria del futur sobre la base de criteris d'eficiència energètica i gestió sostenible dels residus generats durant els processos de fabricació. Per aconseguir-ho, s'utilitzaran models de simulació predictiva per a la producció que s'usaran per establir noves i eficaces eines de gestió energètica. Aquestes eines proporcionaran informació sobre els fluxos d'energia, la petjada de carboni i la seva relació amb la producció i la programació i el proveïment de la planta.
Quines empreses hi ha implicades en el projecte?
En realitat, els resultats tecnològics obtinguts es provaran i validaran en una planta de demostració del centre tecnològic alemany Fraunhofer IWU, per posteriorment implementar-les en tres fàbriques de diferents sectors. En principi, els resultats poden ser extrapolables a pràcticament qualsevol factoria, però ens hem centrat en tres tipologies de fàbrica més o menys diferents però complementàries: Gullón, fabricador de galetes espanyol; Bossa, empresa tèxtil turca; i SCM, una fosa situada a Itàlia.
Què aconseguiran aquestes empreses?
Es pretén aconseguir una producció propera als zero residus (zero carbon manufacturing) dins dels estàndards d'eficiència energètica 2.0. Tot això integrant la generació, conversió, distribució, control, ús, emmagatzematge i reutilització dels recursos energètics necessaris per a la fabricació.
Aquestes solucions també estan enfocades a empreses petites?
Atès que s'està tractant de fer un ús més eficient de l'energia i recursos, qualsevol empresa que tingui una elevada càrrega d'ús energètic i que pretengui ser energèticament eficient, pot adoptar-les. Òbviament, a l'hora de plantejar-se una inversió, una pime no té les mateixes possibilitats financeres que les grans empreses, per exemple, que poden planejar a més llarg termini. En realitat, depèn molt de la tipologia de pime, si aquesta té una visió a més llarg termini, doncs l'hi pot plantejar, i en comptes d'esperar amortitzar a un any, potser ho faci en dos o tres.
Hi ha una demanda real per part de les empreses del nostre país per obtenir eines que millorin l'eficiència energètica?
Sí, l'optimització energètica està sempre entre els objectius de qualsevol gestor d'una fàbrica. Depenent del tipus de fàbrica, cal pensar que en moltes ocasions està assignada les principals factures que han de pagar. El que els costa l'energia elèctrica, el gas consumit i tots els recursos, al final es veu repercutit en el preu final del producte. Es pot aconseguir oferir productes a un preu més competitiu sent energèticament eficients. A més, els preus de l'energia pugen cada vegada més i la competència al mercat és cada vegada més alta.
Lideren el projecte, però treballen en comú amb diverses empreses. En quins aspectes se centren vostès des de Cartif?
Nosaltres som els coordinadors del projecte però també tenim les nostres activitats d'i+D i demostratives. Fonamentalment, ens centrem en l'anàlisi de l'eficiència energètica de la factoria de Gullón, i també hem de donar suport de forma transversal en altres àmbits, per exemple, l'anàlisi de les altres fàbriques.
Un vegada conclòs el projecte, com es materialitzaran els resultats? Serà un programari, per exemple?
Hi ha diferents tipus de productes que s'estan barrejant des del primer moment. Tenim en ment diferents solucions del tipus programari perquè les fàbriques puguin analitzar d'una forma més global la seva factoria i puguin decidir millor quins són els punts d'eficiència. També treballem per generar solucions específiques que seran proporcionades per integrants específics del consorci com, per exemple, l'emmagatzematge elèctric mitjançant bateries o sistemes de concentració solar per poder dotar d'energia tèrmica als processos productius.
En quins aspectes pot millorar la fàbrica la seva eficiència energètica? En quins punts se centren?
Fonamentalment, volem analitzar quins són aquelles demandes energètiques que té la factoria, veure com es pot optimitzar aquesta energia, per exemple, veient on es desprenen residus energètics. Una de les coses que s'investiguen són els fluxos energètics que s'estan, per així dir-ho, desaprofitant i com es poden arribar a reintegrar una altra vegada dins del procés per ser utilitzats en un altre punt.
També és important conèixer quin és la forma més eficient d'integrar energies renovables dins de la pròpia factoria. No es tracta només d'instal·lar la placa fotovoltaica i vendre energies de forma més econòmica sinó d'integrar energies, per exemple, de concentració solar tèrmica. Es basa en la recuperació d'energia, en la integració d'energies renovables i, en algun cas, atès que estem analitzant els processos productius, si és susceptible de realitzar algun canvi en la forma del procés productiu que permeti a l'empresa fabricar el mateix però consumint menys energia.
Un altre dels aspectes és el dels residus, realment és possible una producció de zero residus?
Depèn molt del tipus de factoria. Jo crec que, en general, les empreses tenen avui dia una major preocupació pel que poden fer dins de l'àmbit de residus. Nosaltres bàsicament estem entrant en aquest projecte, més que en els residus materials, en els residus energètics. No ens estem centrant en si una indústria és més o menys contaminant, però la idea sobretot és arribar al fet que tot el que es pugui aprofitar dins de la factoria per a ús i benefici propi de la fàbrica es pugui utilitzar. Pot haver-hi algun tipus de residu que normalment no es pot aprofitar dins de la pròpia factoria i que se sol posar en mans d'algun tipus de gestor de residus o d'una altra empresa. En tot cas, això recau fora de l'espai d'aquest projecte, que està centrat en l'àmbit de la factoria. Però arribar a zero és complicat, implica la participació de més agents de la cadena de valor, no només de la pròpia factoria.
Per implementar totes les eines que proposen serà necessària una inversió que, amb el temps, es recuperarà…
Clar, a més cal tenir en compte que, atès que aquest projecte és de tipus de demostratiu, es vol fomentar aquestes proves pilot. Per això, s'ha obtingut finançament per part de la Comissió Europea. Es tindran en compte aquests càlculs de rendibilitat per poder d'una banda, seleccionar aquelles solucions que siguin rendibles, però que també tinguin un grau d'innovació el més alt possible ja que és un projecte de R+D.
Treballaran amb tres empreses molt diferents entre si...
En si mateixos, els productes que desenvolupen són totalment diferents però nosaltres estem tractant de trobar aquells processos més comuns en les fases inicials d'anàlisis i arribar a solucions que puguin ser fàcilment trasplantables.
Grosso modo, quant esperen que estalviï cadascuna d'aquestes empreses una vegada aplicades les solucions?
És un procés d'avaluació que portarà diversos anys i encara no disposem de xifres. Potencialment, es poden arribar a desenvolupar moltíssims matisos, però després al final el que es pot arribar a demostrar dins del projecte com alguna cosa innovador no va ser tot el que nosaltres volguéssim. M'explico: és molt típic l'estalvi amb il·luminació de baix consum, però això és alguna cosa que no es farà perquè no és un aspecte innovador a demostrar.
I els aspectes innovadors que sí tractaran?
Ja tenim temes identificats preliminarment, com comentava, l'emmagatzematge elèctric de bateries o la concentració solar tèrmica per integrar en els processos industrials. Són aspectes que precisament i atès que hem aconseguit aquesta proposta, s'han apreciat en la valoració inicial com a innovadors.
Parli'ns de la iniciativa ‘Factories del futur’.
És una iniciativa en la qual col·laborem des de fa quatre anys, data en la qual es va iniciar. La línia de finançament de ‘Factoria del futur’ és especialment interessant. Va començar en 2009 i la Unió Europea ha decidit ampliar-la fins a 2020 amb un important finançament de projectes perquè entén que la fabricació és un dels pilars de la indústria i per a la creació d'ocupació.
Queda molt per innovar encara?
Sí, en el tema de factories del futur hi ha moltíssims camps, no només en la part d'eficiència energètica sinó d'optimització de processos, de productes, factories més intel·ligents... El camp és elevat, de fet hi ha un full de ruta per als propers set anys on s'han definit aquells reptes més importants a abordar en els projectes existents.