Cap a una gestió del cicle de l'aigua sostenible

Una depuradora pot arribar a obtenir un 30-50% de la seva energia a través de la digestió anaeròbia dels llots. La tecnologia de la digestió anaeròbia és el procés en el qual microorganismes descomponen material biodegradable en absència d'oxigen per generar, per exemple, metà. A més, en la jornada organitzada per Ainia va apuntar que un 30% més d'energia es pot aconseguir mitjançant estratègies de pretractament que persegueixen la disgregació cel·lular dels bacteris que forma el llot, facilitant la digestió anaeròbia posterior.

En aquest sentit, es van abordar dues noves estratègies centrades en l'optimització del tractament dels llots generats per aquestes instal·lacions: l'aplicació de pretractaments avançats que els facin més fàcilment degradables biològicament, i el tractament conjunt o codigestión dels llots amb residus orgànics externs a la depuradora.

Pretractaments

La primera estratègia basada en pretractaments consisteix en l'aplicació d'ozó, cavitació hidrodinàmica o ultrasònica, etc. que permeten hidrolitzar i/o incrementar la biodegradabilidad del llot i així millorar el ràtio de producció de biogàs en el procés posterior de digestió anaeròbia.

Codigestión

La segona estratègia és que aquesta digestió es faci, a més d'amb llots de la depuradora, amb residus orgànics importats d'indústries alimentàries properes, en un procés de tractament conjunt denominat codigestión. Així, s'aconsegueix incrementar la producció de biogàs i millorar el balanç energètic i econòmic de la instal·lació.

Ainia va presentar les seves propostes en aquesta matèria tals com l'ozó o la cavitació oxidativa, i també va mostrar la seva intenció de construir una planta d'oxidació supercrítica de llots de depuració.

D'altra banda, la petjada hídrica o quantitat d'aigua necessària per obtenir una unitat de producte alimentós és un altre repte que es planeta. Malgrat ser un tema molt incipient, existeix ja una tendència en la indústria alimentària a vincular el consum d'aigua i de producció d'aigües residuals per unitat de producció (ex. litres de llet o kg de producte cárnico) que va a permetre comparar ràtios d'eficiència entre indústries.

Finalment, el debat sobre residus emergents en les aigües - substancies derivades de fàrmacs (antibiòtics, analgésicos, etc.), pesticides, entre molts altres - ha estat uns altres dels punts tractats en una jornada dirigida a indústries alimentàries, cooperatives agrícoles, granges, indústries farmacèutiques, cosmètiques, químiques i depuradores urbanes. En aquest sentit, s'ha analitzat l'estat i evolució de la normativa, les tècniques d'anàlisis més avançades per al seu control.