El projecte Futural presenta bons resultats en tecnologies aplicades a productes alimentaris

En el marc de les instal·lacions d'Ifema, la Fira de Madrid, es va dur a terme el passat 28 de juny la presentació del projecte Futural. Mireia Molins, investigadora de l'Irta i coordinadora tècnica de Futural, va explicar que “la seva missió és asseure les bases per a l'ús de les noves tecnologies en la producció d'aliments i volíem adaptar-los a les noves necessitats de consum”. El projecte va comptar amb un pressupost de 20,63 milions d'euros, dels quals, el Ministeri de Ciència i Innovació va finançar 9 milions d'euros (el 44,19%) a través del programa Cenit, del Centre per al Desenvolupament Tecnològic i Industrial (CDTI).

Un dels reptes que suposava el programa Cenit Futural, va comentar Molins, era que es proposava que “hi hagués una inversió i un esforç considerable en el personal propi de les empreses que es dediquessin a la R+D, però també dels centres tecnològics i organismes d'investigació que participessin en cooperació. Futural ha estat un èxit en aquest sentit perquè hem complert àmpliament les normatives que es van establir en el seu moment. Estem per sobre del 33% en la col·laboració amb organismes i el personal tenen un pes considerable”.

Quant als resultats, Molins va afirmar que “Futural ha llançat 23 productes nous al mercat, té en carrera ja 12 patents, cinc models d'utilitat, 33 publicacions científiques, dues tesis doctorals, tretze nous processos, sis nous serveis i onze empreses del consorci afirmen que han integrat noves tecnologies. Se sap que hem participat ja en més de 55 actes. Quant a ocupació i formació, en temps de crisi Futural ha participat en la creació de 25 llocs de treball, dels quals el 74% són contractes indefinits”.

“Quant a l'impacte –explicava Mireia Molins–, gairebé la majoria de les empreses (un 87%) han afirmat que han millorat la seva capacitat per innovar, més de la meitat (un 57%) afirma que els ha permès accedir a noves xarxes tecnològiques”. La coordinadora de Futural també va explicar que es “han detectat 26 nous projectes derivats d'aquest, sis dels quals ja han estat aprovats”.

La col·laboració interempresarial també va ser un resultat interessant d'aquest estudi ja que un 87% de les mateixes van treballar juntes en altres àmbits aliens a Futural i “un 83% ha col·laborat amb organismes d'investigació, cosa que no havia fet abans, i que els ha permès la connexió amb altres iniciatives”. A més, “el 22%  participa en projectes del programa Marco, el 40% ho fan en projectes internacionals, més d'un terç es visualitza com a líder d'un projecte europeu i el 91% de les OIs del consorci ja treballen i lideren projectes europeus i internacionals”.

Però el projecte Futural ha aportat, com hem comentat, moltes aplicacions i nous processos, els quals van ser explicats pel director científic, Jacint Arnau, qui va començar la seva intervenció parlant de “les noves aplicacions dels fluids supercríticos en la indústria alimentària”. Es tracta d'un ús específic del CO2 que, en la seva forma líquida, “és un dissolvent que té una gran capacitat d'extracció, però a diferència dels dissolvents orgànics, té un avantatge, que desapareix en condicions atmosfèriques normals”.

Es tracta per tant d'una tecnologia molt neta que s'utilitza “per extreure substàncies de gran valor afegit”. Això significa que han aïllat algunes substàncies pel que té, segons Arnau, “un futur molt prometedor perquè es tracta de productes naturals”. Jacint Arnau també va explicar les novetats en el desenvolupament de nous sistemes d'envasament. Dels quals va ressaltar dos tipus: “Un, un cas concret a l'àrea de la pesca, en el qual s'han desenvolupat nous sistemes d'envàs i embalatge”.

Es tracta d'envasos actius en els quals s'ha aïllat “una substància activa amb alta capacitat antioxidant i antimicrobiana procedent de la indústria cervecera i aquesta substància s'ha inclòs en els films per exercir aquestes funcions”. D'aquesta forma, es pretén revitalitzar “un subproducte d'una indústria alimentària perquè tingui una aplicació de gran valor afegit”. Per exemple, si envasem carn amb aquest tipus d'envasos, produeix un efecte que “allarga la vida útil, realitza una acció antioxidant, estabilitza el color, evita el ranciamiento i frena el creixement de diversos microorganismes”.

Uns altres dels temes presentats per Jacint Arnau, van ser la substitució del tractament tèrmic convencional per transferència de calor pel de altes freqüències (generació interna de calor); l'aplicació de les altes pressions en diversos productes com el marisc (ostres, escamarlans, llagostes...) com una realitat ja al mercat; i finalment el desenvolupament del QDS, un revolucionari procés d'assecat-guarit d'embotits loncheados que ha revolucionat la indústria mundial.

Després de la presentació de Jacint Arnau, quatre empreses que han format part del projecte van realitzar breus exposicions sobre els objectius aconseguits en la seva participació. Andrés Hernando, de NC Hyperbaric, va explicar que “hem duplicat les nostres vendes en 2010 perquè la nostra tecnologia era diferent”. També va destacar el paper de la seva empresa en el projecte de desenvolupament i fabricació d'un prototip d'altes pressions ultrarrápidas, la caracterització del processament i altes pressions normals (AP) de diferents matrius alimentàries.

Montserrat Rivero, de Laboratoris Ordesa, va destacar que, per a la seva empresa, ha estat la major inversió en un projecte de R+D: 2,4 milions d'euros i un ressort de creixement de la inversió en R+D (35 %), suposant un excel·lent banc de proves per a la seva nova planta pilot Irta-Ordesa. Per la seva banda, Jaume Juher, d'Innoducky, va relatar als assistents els seus treballs i experiències en l'aplicació de les altes pressions en productes derivats del foie, amb l'obtenció d'una sèrie de productes molt competitius en el segment dels productes d'alta gamma.

Juher va reconèixer que “innovar per a petites empreses és possible, complicat, però possible”. Va continuar destacant la importància de la innovació afirmant que “invertint en R+D hem parat el descens de vendes i hem aconseguit arribar a altres països”. Finalment, Benet Fité, director de R+D del Grup Mahou-San Miguel, va fer la presentació d'un compost a força de polifenoles, obtingut dels corrents residuals del procés clàssic d'elaboració de la cervesa, que es caracteritza per les seves propietats per allargar la vida comercial dels productes envasats.

En el projecte s'ha desenvolupat un procés d'extracció d'aquests polifenoles, amb propietats antioxidants, antimicrobianas i termostables, que són incorporats als envasos actius mitjançant la utilització de nanoarcillas i que han estat aplicades amb èxit per a la conservació de carn de boví envasada. D'aquesta forma hem pogut donar valor a un subproducte generat per la nostra activitat cervezera, va assenyalar Benet Fité.