Utilització de compost en sòls salins

S'estima que una hectàrea de cultiu hortícola intensiu, genera més de 29 tones de residus vegetals causant bun greu problema de contaminació ambiental. Una manera de reutilitzar aquests residus orgànics és fent compost que pot reincorporar-se al sòl com a esmena orgànica o pot utilitzar-se com substrats, sol o en barreja, en cultiu sense sòl.
Aquesta última alternativa implica un benefici mediambiental addicional al ser incorporat novament a terra un cop acabada la vida útil com a substrat. Incorporar el compost a terra, genera beneficis com: a) millora l'estructura del sòl, especialment en sòls amb alt contingut de sodi, b) aporta fertilitzants a terra, compatibles amb la producció orgànica i, c) té un efecte supressor de fongs vinculats a malalties del sòl.

Les valls costaners de Arica, al límit amb Perú, presenten condicions climàtiques excepcionals per al cultiu d'hortalisses durant tot l'any, amb una superfície total de 2.877 hectàrees conreades, principalment com pri per al consum en fresc de contractació estació per a la zona central . Tradicionalment, la major superfície es destina a tomàquet i pebrot, una petita superfície es destina a productes gourmet o orgànics, on es valora l'exclusivitat, una menor superfície són planters per proveir de plantes als productors locals i del sud del Perú. Durant els últims anys, s'han instal lat diverses empreses productores de llavors, com Pionner, Syngenta, Tuniche, maras, ja que el clima permet una acceleració dels cicles fenològics gràcies a les condicions ambientals d'alta radiació solar, temperatures moderades, bones condicions d'humitat relativa, escassetat de precipitacions i absència de gelades.

No obstant això, hi ha limitants en la producció hortícola a causa de la qualitat dels sòls, pobres en matèria orgànica i amb alts continguts de sals, com sodi i clorurs. El monocultiu també afecta la qualitat de sòls per les plagues i malalties vinculades a aquesta pràctica. Les esmenes a terra, especialment les que milloren el contingut de matèria orgànica han tingut un impacte positiu en la sanitat de les plantes i en la qualitat de la producció, situació que s'observa en els sòls marginals de la vall de Lluta.

S'estima que un quart de la superfície terrestre correspon a terres àrides o semiàrides i, dins de la superfície conreada sota reg, un cinquè està afectat per la salinitat, especialment per la sodización que dispersa el sòl.

Per als agricultors, assessors tècnics i proveïdors d'insums, el desenvolupament d'una tecnologia pròpia per solucionar els problemes locals, permet un escalament d'aquestes tècniques que poden exportar-se a altres latituds amb problemes similars en qualitat sòls.

Una forma d'incorporar sòls improductius, a causa del alt contingut de sals i difícil humectació, és fent esmenes amb la incorporació de matèria orgànica en forma de compost. Per elaborar el compost s'aprofita tot material vegetal disponible a la zona, com les restes d'hortalisses, de poda d'oliveres, restes de males herbes i altres plantes lignificades que creixen a la vora de camins i fems de boví. Es tritura el material, es formen piles, es mantenen humides les piles, es voltegen i es controla fins que passi les etapes mesotèrmic (temperatures de 40 º C), termogènica (propera als 70 º C) i posterior descens a 40 ° C ( mesotèrmic 2). Per assegurar l'èxit del procés, cal saturar constantment les piles amb aigua de manera de mantenir la humitat. El compost resultant d'aquest procés és matèria orgànica estabilitzada, innòcua i sense substàncies fitotòxics que pot ser utilitzat per a fins hortícoles, tant en esmenes per sòls degradats i salinitzats, com per substrat en cultiu sense sòl.

Tomàquets cultivats en sòls salins sòdics millorats amb la incorporació de compost.

En zones àrides i semiàrides, quan s'ha utilitzat com a cultiu sense sòl ha resultat competitiu en el seu ús directe sense necessitat de realitzar mescles amb altres substrats. Altres estudis han demostrat que el compost compleix amb la normativa vigent per al contingut de metalls pesants en hortalisses, ornamentals i esmena orgànica. Com a esmena en sòls salins, l'ús de compost ha donat bons resultats tant per a la producció de tomàquets per fresc, com per a la producció de llavors híbrides de blat de moro.

En recents treballs de la Universitat de Tarapacá, al conrear tomàquet del tipus carnós 'Poncho Negro' en sòls salins prèviament millorats amb l'aplicació de compost, a la vall de Lluta, es va observar l'efecte positiu de l'esmena considerant la salinitat (sodi, clorurs, sulfats) i excés de bor que caracteritzen l'aigua i sòl d'aquesta vall. En aplicar entre 4 i 6% de matèria orgànica (base volum de sòl) va millorar l'assimilació de CO ₂ i l'eficiència de l'ús de l'aigua, va disminuir l'entrada de bor i va mantenir òptims nivells de nitrogen i potassi en la planta.

En l'aspecte bioquímic, va augmentar el nivell de sucres solubles i es va observar una important estratègia en l'augment dels nivells de prolina i proteïnes només abans de la collita que va significar una menor despesa energètica per la planta. Respecte a la qualitat dels fruits, va augmentar el nivell dels sòlids solubles, licopè i fermesa del fruit.

En el cas de les empreses productores de llavors, aquestes han millorat sanitat del cultiu i l'eficiència en l'ús d'aigua i fertilitzants, en aplicar compost com a esmena a terra. D'aquesta manera, s'han pogut incorporar sòls improductius causa de l'alta sodización que impedeix la humectació, de manera d'aprofitar al màxim els avantatges climàtiques de les zones desèrtiques i semiàrides.

• Abad, M., Martínez, PF, Martínez, MD, Martínez, J., 1993. Avaluació agronòmica dels substrats de cultiu. Actes d'horticultura 11, 141-154.
• BOE. 1998. Butlletí Oficial de l'Estat. N º 131. Espanya.
• Epstein, E., Chanay, RL, Henry, C. i Logan, TJ 1992. Trace metals in municipals solid waste compost. BiomassBioenergy, 3 (3-4): 227-238.
• Mazuela, P., Sales, MC i Urrestarazu, M. 2005. Vegetable waste compost es substrat for melon. Communication in Soil Science and Plant Analysis, 36 (11) -12): 1557-1572.
• Salas, MC, Urrestarazu, M., Moreno, J., Elorrieta, MA, 2000. Substrat alternatiu per al seu ús en cultiu sense sòl. Phytoma 123, 52-55.
• Urrestarazu, M., Mazuela, P. i Alarcón, A. 2006. Cultiu en substrats alternatius. EN Cultius no sòl (Ed A. Alarcón). Pp 147-173. Edicions de Horticultura. Reus. Espanya
• US Composting Council. 1997. Teste Methods for Examination of composting and compost. Interim Draft. US Composting Council: Bethesda, Maryland.