Una investigació advoca pel gas ozó com a substitut de fitosanitaris habituals en el camp

L'efecte oxidant del gas ozó pot combatre plagues i malalties de sòls de conreu, de manera que es preservaria als mateixos de productes químics. En concret, el centre tecnològic Itagra, de Palència, estudia, mitjançant un projecte experimental, fins a quin punt és efectiu l'ús de l'ozó en la desinfecció de terrenys agrícoles. De fet, fonts del centre han assegurat que la major part dels compostos que s'empren es comencen a prohibir a causa del seu grau de perillositat per al medi ambient i el professional que els aplica. Així doncs, la recerca, finançada per la Conselleria d'Agricultura i Ramaderia de Castella i Lleó, es basa en aquesta característica oxidant "bastant intensa" de l'ozó que posa a prova en els primers assajos sobre terrenys arenosos de cultiu de maduixa. El motiu és que la maduixa presenta símptomes greus de contaminació a causa de la presència de microorganismes. Així doncs, el projecte pretén comprovar si aquesta metodologia és efectiva per a la desinfecció d'aquests sòls, de manera que substituiria a altres tractaments químics. Fins ara, s'han aconseguit resultats prometedors encara es continuen fent proves amb diverses dosis d'ozó. El gas s'aplica de dues maneres: d'una banda, s'escampa en l'aire a través d'un difusor, i de l'altra, s'injecta directament a terra.

Actualment, els investigadors es troben pendents dels resultats de la primera selecció de proves durant les que s'apliquen diversos tractaments i es ozonitzada els camps d'assaig. En aquesta fase, s'analitzen els microorganismes aerobis mesòfils, és a dir, la flora total composta per bacteris, fongs filamentosos i llevats, aerobis estrictes o facultatius que es caracteritzen per unes característiques tèrmiques intermèdies. Posteriorment, es comprovarà la presència de floridures i llevats o nematodes, i s'utilitzarà la tècnica de la respirometria, indicador de l'activitat biològica en el sòl, amb la qual es mesura la despesa d'oxigen per part dels microorganismes.

Entre els principals avantatges d'aquesta tecnologia per descontaminar sòls, se cita la possibilitat de produir ozó amb un equip especialitzat en el propi camp i la inexistència de residus que anirien a parar a l'atmosfera. No obstant això, algunes dificultats tècniques frenen el seu desenvolupament. Per exemple, que es necessiti una gran concentració d'ozó perquè resulti efectiva en la zona de les arrels, especialment en el cas de la maduixa, tal com reconeixen fonts del Itagra. A més, els equips d'ozó disponibles al mercat són massa costosos i consumeixen molta electricitat. A dia d'avui, la implantació d'aquesta tecnologia no és viable, llevat que es llanci un ozonitzador a l'abast del sector.