Jornada Tècnica de Poda de l'Arbrat Viari

El 7 d'octubre va tenir lloc una Jornada Tècnica de Poda de l'arbrat viari organitzada per l'APEVC (Associació de Professionals dels espais verds de Catalunya) i patrocinada per Parcs i Jardins de Barcelona. On col·laboraven l'Associació Espanyola d'Arboricultura i GRIMPACAT.

El 7 d'octubre va tenir lloc una Jornada Tècnica de Poda de l'arbrat viari organitzada per la APEVC (Associació de Professionals dels espais verds de Catalunya) i patrocinada per Parcs i Jardins de Barcelona. En ella col·laboraven també l'Associació Espanyola d'Arboricultura i GRIMPACAT (l'Associació d'Escaladors d'Arbres de Catalunya.)

El programa del dia va contemplar conferències sobre la problemàtica de la poda urbana a càrrec de Josep Dt.. Mompin i Àlex March Gestors Municipals de l'Ajuntament de Mollet del Vallès, i també es va ocupar de l'opinió dels ciutadans sobre l'arbrat viari a càrrec d'Enric Pol catedràtic de psicologia Ambiental de la Universitat de Barcelona. En una segona part Xavier Candela va abordar el tema de la poda i la seguretat ciutadana i Josep Selga, reconegut expert, va exposar quins són els criteris objectius de poda de l'arbrat viari. Finalment tots els participants van formar una taula rodona i van iniciar el debat.

El problema de la poda de l'arbrat viari es presenta perquè vivim en ciutats mediterrànies que requereixen espais hombreados a l'estiu i amb sol a l'hivern. Es tracta de ciutats denses que no sempre disposen de carrers suficientment amples on conflueixen múltiples factors com són els comerços, guales, elements urbans i mobiliari.

En la nostra societat es van fer grans inversions urbanístiques que han permès la implantació general de l'arbrat a les nostres ciutats però no s'ha aconseguit obtenir suficients recursos per afrontar els costos de gestió d'aquest patrimoni i el seu manteniment. Com gestionar les necessitats de l'arbre amb els canvis de la ciutat. La poda urbana no pot resoldre tots els problemes que té la ciutat (planificació d'espais, construcció o manteniment deficients, neteja, etc.)

Per primera vegada es va incorporar a un expert en Psicologia Social i Ambiental per parlar de la percepció dels ciutadans davant la poda de l'arbrat viari. Segons Enric Pol aquest problema té dues dimensions la dels condicionants socials i psicològics davant la vivència de l'arbre com un component més del nostre entorn. I el de la valoració explícita que els ciutadans fan de la poda.

La poda és vista de forma contradictòria. S'entén com a positiva perquè elimina les molèsties i representa una cura del patrimoni vegetal. En canvi, també pot entendre's com una alteració de la "identitat del lloc" de les persones i de l'espai físic. Per al ciutadà la forma en la qual es poda un arbre o la grandària dels exemplars de substitució forma part d'un test informal a la consideració del barri que té l'administració.

En la jornada també es van tractar els problemes de seguretat ciutadana davant l'arbre. Xavier Candela, Enginyer Tècnic Agrícola de l'Ajuntament de Manresa va recordar als assistents professionals de l'arbre a seguir la  màxima següent: "Garantir la seguretat del ciutadà en primer lloc i la dels seus béns en segon front la permanència i la continuïtat de l'arbre". Candela ens va puntualitzar davant l'acte de podar un arbre podem convertir a un arbre en un element segura a través d'una correcta gestió o al revés. El ponent va deixar obertes les següents preguntes perquè cadascun de nosaltres les respongui. És l'arbre a la "ciutat" un producte de "consum"?És una peça "de recanvi" dins de la trama urbana? A quin nivell hem d'informar al ciutadà? És viable eliminar la "campanya de poda" per convertir-la en un manteniment anual de gestió diària constant?

Al final del matí Josep Selga ens va parlar sobre els criteris objectius de poda de l'arbrat viari. Va començar amb l'afirmació que podar no és talar, i va aclarir posteriorment "La poda és un diàleg entre el podador i l'arbre" en el qual s'han de preveure les respostes anticipadament. Selga va recomanar reconèixer quin és l'estructura de l'arbre amb el qual anem a interactuar i portar-los al model de la fase madura en el qual es formen branques epitones.

L'exposició va concloure amb el missatge que no existeix una forma determinada de poda, sinó que hem de conèixer les lleis de l'estructura i que la poda ve donada per cada arbre.

Sens dubte, el més interessant de la trobada va ser la participació dels professionals dels espais verds de Catalunya a través d'una dinàmica de grup que va coordinar l'AEA. La metodologia participativa va fer reconèixer els problemes de la poda de l'arbrat viari i establir possibles solucions en 3 hores, a través d'una pluja d'idees, reflexió individuals, priorització, exposició i votació.

El resultat va ser una declaració que pròximament donarà a conèixer l'APEVC de com s'ha d'afrontar la poda de l'arbrat viari a partir d'ara. Aquestes són algunes de les idees generals. Quant a problemes: les queixes dels ciutadans s'incrementen, la planificació del verd de la ciutat és deficient, problemes amb les estructures urbanes, falta de gestió integral de la via pública i homogeneïtzació dels criteris tècnics de poda.

Les solucions a desenvolupar per a aquests conflictes són: filtre de queixes mitjançant un protocol d'actuació, més formació i informació sobre la poda a diferents nivells, necessitat d'elaborar un Pla Director Integral de les vies amb arbres consensuat per tots els tècnics que actuen en la via pública amb coordinació de serveis, aprovat pel Ple Municipal i amb cobertura legal, planificar el verd a través de grups multidisciplinaris amb criteris tècnics i no electorals.

I per acabar es recomana elaborar manuals amb casos freqüents, crear catàlegs de casos ben resolts per poder fer consultes "online" via Internet i realitzar planificacions de formació i trobades professionals.

La jornada intensiva va ser molt productiva i interessant. La raó es troba en el seu resultat, potser és el moment d'organitzar més esdeveniments que identifiquin i proposin solucions als problemes del sector amb altres professionals i la societat. En definitiva, per convertir la nostra professió i servei en un actiu més valorat.