Inaugurat el Centre d'Investigació en Agrigenómica (CRAG)

Els investigadors que formen el centre provenen de les diferents institucions que s'han unit progressivament al consorci i tenen una trajectòria científica consolidada. Són un total de 51 investigadors, dels quals 20 són del CSIC, 12 de l'IRTA, 6 de la UAB, 6 de la UB, 4 d'ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) i 3 contractats pel CRAG. Si s'inclou personal d'administració i serveis, estudiants postdoctorales i de doctorat, el personal del CRAG ascendeix, a data d'avui, a 239 persones.

L'any 2010, el CRAG estava desenvolupant més de mig centenar de projectes per un valor d'uns cinc milions d'euros, entre ells, 6 projectes europeus, un projecte EURYI i un ERC Starting Grant. També cal destacar el projecte de Genòmica de Cucurbitáceas liderat pel CRAG i finançat per Genoma Espanya, cinc comunitats autònomes i cinc empreses. Es tracta del primer projecte de seqüenciació del genoma d'una espècie superior que es desenvolupa a Espanya. La creació del nou edifici, una construcció de 9.000 metres quadrats distribuïts en 4 plantes, suposa un gran pas ja que dota al centre d'una única seu i de la infraestructura necessària per convertir-se en un centre d'excel·lència investigadora i formativa.

Els investigadors provenen dels departaments de genètica molecular del CSIC, del Departament de Genètica Vegetal de l'Irta, del Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la UAB, i dels Departaments de Bioquímica i Biologia Molecular (Biologia i Farmàcia), Genètica, i Productes Naturals, Biologia Vegetal i Edafologia de la UB.

Tal com explica Puigdomènech, “la unió de tots ells en un sol centre suposa una aposta de futur per aconseguir sinergies entre els grups, tenir una visibilitat comuna en els entorns nacional i internacional i per optimitzar recursos en projectes i infraestructures”.

• Desenvolupament de plantes: Formació de la flor, efectes de la llum sobre el creixement de les plantes, control del rellotge intern

• Reaccions de les plantes a les malalties i a l'estrès ambiental

• Estructura i dinàmica dels genomes

• Síntesi de metabòlits secundaris com a pigments o aromes

• Domesticació de plantes i animals de granja

- Marcadors moleculars: Són usats com a control de qualitat (identificació de varietats) de plantes i per reduir el temps que es necessita per obtenir una varietat millorada mitjançant l'encreuament tradicional, ja que permet identificar si una llavor germinada porta les característiques d'interès sense necessitat d'haver d'esperar al fet que creixi. Els investigadors del centre han treballat per a diverses companyies en l'obtenció de marcadors moleculars per a espècies com el préssec o el meló. Aproximacions similars s'estan utilitzant per a l'ús de marcadors moleculars de forma massiva en la millora de races d'animals de granja, sobretot vaques i porcs. En aquest cas, s'estudien les resistències a malalties o caràcters lligats a la qualitat de la carn.

- Millora genètica: Altres línies aplicades a la investigació són la millora genètica i la biodiversitat de la flora indígena per al seu possible cultiu, o l'ús d'espècies salvatges amb gens que confereixin propietats d'interès (plantes aromàtiques, medicinals o ornamentals).

- Cultius in vitro: S'han obtingut, mitjançant cultiu in vitro, línies haploides (les cèl·lules de les quals tenen la meitat dels cromosomes normals i permeten escurçar els cicles de millora genètica) de vegetals i fruiters com el meló, pebrot, albergínia, síndria i cogombre. Altres línies són el desenvolupament de mètodes de transformació genètica en espècies per obtenir varietats millorades i l'avaluació de riscos d'organismes modificats genèticament.

- Noves característiques: Una línia de treball és l'estudi de la biosíntesis (formació) de la lignina en el blat de moro i la seva regulació, amb l'objectiu d'obtenir varietats amb menys lignina, més tendres i adequades per al farratge. També es treballa en els mecanismes de formació de carotenos en el pebrot per a l'obtenció de varietats riques en aquests compostos d'interès nutricional i per a l'obtenció de pigments alimentaris.

- Diagnòstic i seguretat alimentària: Una de les aplicacions derivades de les tècniques moleculars és la detecció i quantificació d'organismes modificats genèticament en aliments, una exigència de les regulacions existents en l'àmbit europeu.