Agroingeniería i Horticultura, de la mà en un congrés de primera magnitud
En un congrés en el qual es presenten més de 140 comunicacions orals i gairebé el doble de cartells és difícil escollir quins han estat els temes més innovadors o els més interessants, però en les properes línies hem intentat fer un exercici per comprovar que agroingeniería i ciències hortícoles poden i han d'anar de la mà. Sota el lema 'Innovar i produir per al futur' es van reunir durant quatre calorosos dies de finals del mes d'agost, a la Universitat Politècnica de Madrid, més de 300 experts amb l'objectiu de difondre i debatre conjuntament reptes i novetats del sector.
En un congrés en què es pretenia unir agroingeniería i horticultura van cobrar especial interès les sessions comunes, en què es van tractar durant dos dies temis tan interessants com la post-recol·lecció i logística; l'espectroscopía i imatge; la tecnologia d'hivernacles; la recol·lecció mecànica en fruticultura o el maneig del reg deficitari.
Un dels treballs premiats en aquests apartats va ser el presentat per María Teresa Blanco, del Centre La Mojonera (Ifapa), sobre 'Ús de l'espectroscopía en l'infraroig proper (NIRS) per a la predicció de compostos fenòlics en fruits de carbassó'. L'interès de la indústria alimentària per satisfer les demandes del consumidor cap a productes sans, saludables i amb un alt contingut nutricional, dóna lloc a un continu desenvolupament de conreessis capaços d'adaptar-se a les diferents condicions ambientals. Per això aquest estudi, presentat al Congrés, pretenia determinar el potencial de la tecnologia NIRS per predir el CFT (compostos fenòlics totals) de conreessis de carbassó. Les conclusions posen de manifest el potencial de la tecnologia NIRS per a la predicció ràpida del contingut en fenòlics totals en fruits de carbassó. Les equacions obtingudes per a la predicció del CFT en el mesocarpo del carbassó van mostrar una bona precisió.
Igual d'interessant van ser els resultats presentats per Tatiana Jiménez, de la Universitat Politècnica de Madrid, en el terreny del transport post-recol·lecció de fruites i hortalisses, molt poc tractat en la majoria de congressos, però fonamental per a la indústria. En el treball 'Supervisió multidistribuida de transports refrigerats mitjançant tecnologia sense fil: diagrama de fases una nova metodologia d'anàlisi', es pretén desenvolupar una nova metodologia d'anàlisi de dades basada en la reconstrucció de l'espai de fases de la sèrie temporal de temperatures, registrades per una xarxa multidistribuida de sensors sense fils autònoms i de baix cost. Per a això es monitorizó un transport transoceànic amb vaixell de llimones en un contenidor multimodal refrigerat, des de Montevideo (Uruguai) a Cartagena (Espanya), utilitzant una xarxa de 39 targetes RFID semi-passives TurboTag. Els resultats posen en relleu la falta d'efectivitat del sistema de control de la temperatura d'una unitat de refrigeració estàndard, basat en dos únics sensors. La disponibilitat actual de sensors de baix cost possibilitaria la supervisió multidistribuida de la temperatura en el reefer, la qual cosa permetria superar aquesta limitació.
Innovació i genètica marquen les sessions tècniques específiques d'Horticultura
En 'Avanços en Hortícultura' el renococimiento va recaure en dos treballs molt diferents en la seva essència. D'una banda, es va premiar la ponència 'Influencia dels mecanismes de govern en l'acompliment en les cooperatives agràries de comercialització', presentat per Gustavo Marcos, de la Càtedra Cajamar (Universitat Politècnica de Cartagena). Un treball que, recolzat en la 'Teoria dels Recursos i Capacitats', estableix un marc teòric per explicar l'acompliment de la cooperativa a partir dels mecanismes que governen la relació entre la cooperativa i els seus socis. Una mostra de 249 cooperatives van ser testades amb les hipòtesis plantejades.
D'altra banda, va rebre un reconeixement especial el treball sobre la 'Influència de l'enriquiment carbònic i la salinitat sobre la producciónde tomàquet cv. Delizia (híbrid RAF)', que es va encarregar de presentar Pilar Lorenzo, del Centre 'La Mojonera' de l'Ifapa. L'objectiu d'aquest estudi era avaluar la influència de l'enriquiment carbònic en un cultiu de tomàquet híbrid tipus RAF en substrat i analitzar si l'aportació de CO2 a l'hivernacle atenua l'efecte tòxic de la salinitat sobre la producció del fruit. Els resultats demostren que la salinitat va reduir la producció comercial de fruit de tomàquet cv. Delizia, mentre que l'enriquiment carbònic va incrementar la producció comercial un 19% en el cultiu on es va aplicar la dissolució nutritiva de major potencial osmòtic, imprescindible per obtenir la qualitat que s'exigeix en la varietat avaluada, per tant, l'aplicació de CO2 va mitigar l'efecte nociu de la salinitat, en part, a causa del seu efecte positiu sobre el nombre de fruits.
El president de la ISHS proposa un nou model d'innovació en horticultura
Sota la premissa transferència o intercanvi de coneixement?, el president de la ISHS, Antonio Monteiro, va analitzar en quin punt es troba la innovació al nostre país i cap a on creu que ha d'evolucionar. En l'índex global d'innovació, liderat per Suïssa, Espanya es troba actualment en la posició número 26. Però, tal com va advertir Monteiro, cal preguntar-se per què el Regne Unit, gastant el mateix en innovacion, es troba en el Top 5 d'aquesta llista. Segons el president de la ISHS es tracta d'un problema d'eficiència. Encara que s'està començant a integrar a les empreses com a inversors en la recerca, al nostre país encara queda molt camí per recórrer. Per això, Monteiro proposa un nou model d'innovació, el 'Open Innovation Model'. Es tracta d'un sistema d'intercanvi de coneixement, i no de transferència, i per a això s'han de canviar unes lleis que encara tenen a les publicacions, congressos o contractes de R+D com a referència en la recerca. En aquest nou model, el coneixement extern es converteix en un element més del 'Negoci'. En una segona fase, les oficines de recerca han de passar a ser d'intercanvi de coneixement, aconseguint que estiguin a nivell de les pròpies empreses.
Els Premis Jovenes Investigadors recullen els seus galardondes a Madrid
El Congrés Ibèric d'Agroingeniería i Ciències Hortícoles va ser el marc perfecte perquè la SECH lliurés els reconeixements als premiats amb el Premi Joves Investigadors, atorgat per la Societat cada dos anys al millor treball de recerca en qualsevol de les disciplines englobades dins de l'àmbit d'actuació de la Societat Espanyola de Ciències Hortícoles. En aquesta ocasió els premis van recaure en Ángel Fernández, del Parc Científic Tècnic Aula Dei, pel seu treball sobri 'L'autocompatibilidad en l'ametller (Prunus amygdalus Batsch): estructura genètica de l'al·lel S i modificacions de la seva expressió' (publicat en HC308), i en Carlos Drapaire, de la Universitat de Còrdova, pel treball 'Millora de l'olivera per resistència a la verticilosis: identificació de conreessis resistents en condicions de camp i selecció de nous genotips obtinguts per creuaments'.
