Aquest article ha estat escrit originalment en castellà. L'hem traduït automàticament per a la vostra comoditat. Tot i que hem fet esforços raonables per a aconseguir una traducció precisa, cap traducció automática és perfecta ni tampoc pretén substituir-ne una d'humana. El text original de l'article en castellà podeu veure'l a Agua caliente y sorbato potásico para el control de ‘Penicillium expansum’ en poscosecha de dátil fresco
Aigua calenta i sorbato potásico per al control de ‘Penicillium expansum’ en poscosecha de dátil fresc
Verónica Taberner; Clara Montesinos-Herrero; i Lluís Palou (Laboratori de Patologia, Centre de Tecnologia Postcosecha (CTP) de l'Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA)
José Vilella-Esplá (Centre d'Investigació sobre la Palmera Datilera, Estació Phoenix d'Elx)
16/10/2012Espanya és el principal productor de dátiles (‘Phoenix dactylifera’) en la Unió Europea. S'ha observat que el fong ‘Penicillium expansum’, agent causal de la podridura blava en poscosecha, és un dels principals patògens d'aquest fruit. Es va avaluar l'aplicació de banys amb aigua calenta o dissolucions al 3% de l'additiu alimentari sorbato potásico (PS), a diferents temperatures (de 20 a 70 ºC) i temps d'immersió (30 i 60 s) per controlar la podridura blava en dátiles\1CV\2 ‘Medjool’ inoculats artificialment 24 h abans. La fruita tractada es va incubar a 20 ºC durant 7-10 dies, transcorreguts els quals es va determinar la incidència de la malaltia (percentatge de ferides infectades). En un primer assaig amb aigua calenta es va seleccionar com més efectiva la temperatura de 60 ºC, que va reduir la incidència de la podridura blava en un 59% respecte al control (aigua sola a 20 ºC) després de 7 dies d'incubació. Temperatures superiors a 65 ºC van resultar fitotóxicas. En una segona experiència van ser més efectius els banys de PS a 60 ºC, que van provocar després de 7 dies una reducció de la incidència de la malaltia d'un 49% respecte al control. Baños de dissolucions de PS a 60 ºC van ser més efectius aplicats durant 60 s, reduint després de 7 dies la incidència en un 23%.
Introducció
La palmera datilera (‘Phoenix dactylifera’ L.), conreada des de fa milers d'anys, és un dels arbres fruiters més antics al món. Espanya, en concret la zona del Palmerar d’Elx, Patrimoni de la Humanitat, és el principal productor de dátiles en la Unió Europea, amb una producció mitjana de 4.310.545 t en l'última dècada, si ben aquesta tan sol va suposar el 0,14% del total de la producció mundial per a aquest període (FAO, 2012). El dátil és un aliment altament energètic a causa del seu elevat contingut en sucres i altres nutrients al final del procés de maduració. Aquest procés passa per diversos estats, denominats per ordre cronològic: ‘Hababouk’, ‘Khimri’, ‘Khalâl’, ‘Routab’ i ‘Tamar’ (Kader i Hussein, 2009). Els dátiles del conrear ‘Medjool’ solen recol·lectar-se en estat de maduresa ‘Routab’; no obstant això, en zones fredes com Elx, a causa que la fruita no madura sota condicions naturals, es cullen en estat ‘Khalâl’, aconseguint-se la maduració de manera artificial i podent comercialitzar-se el fruit com dátil fresc (Glasner et al., 2002).
Foto 1: Simptomatologia de la podridura blava produïda per ‘Penicillium expansum’ en un fruit de dátil.
Si bé la infestación per insectes és la principal causa de pèrdues en quantitat i qualitat en la poscosecha del dátil, també són molt importants les afeccions microbianes per llevats (majoritàriament espècies del gènere ‘Zygosaccharomyces’), bacteris (‘Acetobacter’) i fongs. Nombroses espècies fúngiques ataquen al dátil en la posrecolección, destacant els gèneres ‘Alternaria’, ‘Aspergillus’, ‘Penicillium’, ‘Helminthosporium’, ‘Cladosporium’ o ‘Macrosporium’ (Carpenter i Elmer, 1978). Aquestes podridures ocorren en major mesura en els fruits amb alta humitat, especialment quan la collita s'efectua després de períodes de pluja (Kader i Hussein, 2009). S'ha observat en treballs previs que fongs del gènere ‘Penicillium’ (Palou et al., 2011) i concretament l'espècie P. expansum, agent causal de la podridura blava en poscosecha (Foto 1), figuren entre els principals patògens d'aquest fruit en les condicions espanyoles (zona d'Elx). Kader i Hussein (2009) proposen estratègies per evitar el desenvolupament fúngic, tals com assecar els dátiles fins a una humitat màxima del 20%, mantenir una temperatura baixa i sense fluctuacions per prevenir condensacions d'humitat en la superfície dels fruits, aconseguir una adequada desinfecció d'embalatges i càmeres d'emmagatzematge, o efectuar un rentat apropiat en l'etapa de confecció dels fruits, incloent agents desinfectants com a compostos de clor, àcid peroxiacético o peròxid d'hidrogen.
Actualment no existeixen tractaments fungicides autoritzats a Espanya per al seu ús en poscosecha del dátil
Actualment no existeixen tractaments fungicides autoritzats a Espanya per al seu ús en poscosecha del dátil. Per tant resulta necessària l'avaluació de tractaments antifúngicos no contaminants que permetin un control efectiu de les infeccions ja establertes en el fruit (activitat curativa). Nombrosos estudis demostren que l'ocupació d'additius alimentaris com el sorbato potásico (PS) i de banys amb aigua calenta poden controlar satisfactòriament el desenvolupament de podridures de poscosecha causades per Penicillium spp. en cítrics i altres fruites fresques (Palou et al., 2002; Smilanick et al., 2008; Karabulut et al., 2010).
L'objectiu d'aquest treball va ser l'aplicació de banys amb aigua calenta i PS per avaluar la seva efectivitat en el control de la podridura blava en dátiles frescos prèviament inoculats amb el fong P. expansum.
Material i mètodes
Dátiles de la zona d'Elx de la varietat ‘Medjool’ recentment recol·lectats, en estat de collita comercial (Khalâl) es van transportar al nostre laboratori del CTP-IVIA i es van emmagatzemar un màxim de 10 dies a 1 °C i 90% d'humitat relativa (HR), fins a ser utilitzats en els assajos. Es van seleccionar fruits sans de grandària mitjana, amb absència de ferides o lesions, que es van barrejar aleatòriament entre si i es van col·locar en alvèols plàstics sobre caixes de cartró. Els fruits es van inocular artificialment amb una suspensió de 106 espores/ml de ‘P. expansum’, efectuant una ferida a la zona equatorial del fruit amb un punxó d'acer inoxidable d'1 mm de diàmetre i 2 mm de profunditat prèviament submergit en la suspensió d'espores (Foto 2).
Foto 2: Metodologia utilitzada per a la inoculació artificial de dátiles amb una suspensió d'espores de Penicillium expansum. A (a dalt esq.) Fong patogen crescut en placa de mig PDA; B (a dalt dta.) Càmera Thoma pel conteo d'espores fúngiques; C, D (a baix) Detalls de la inoculació amb punxó.
La fruita inoculada es va incubar a 20 °C i 90% d'HR durant 24 h, per afavorir la infecció dels teixits del dátil, i transcorregut aquest temps es van aplicar els tractaments, que van consistir, en un primer assaig, en banys de 60 s amb aigua calenta a diferents temperatures (20, 50, 55, 60 i 65 °C). En una segona experiència es van efectuar banys amb PS al 3% a 20 i 60°C durant 30 o 60 s, sent el control un tractament amb aigua a 20°C.
Detalls dels dátiles\1CV\2 ‘Medjool’ inoculats.
La fruita inoculada es va col·locar en cistelles metàl·liques que es van introduir en cubetes que contenien les dissolucions (Foto 3). Al seu torn aquestes cubetes es van escalfar a les temperatures desitjades en una banyera proveïda de dues resistències metàl·liques de 4,5 kW i un termòstat (Foto 4). Després de l'aplicació dels tractaments, la fruita es va incubar per un temps de fins a 10 dies a 20 °C i 90% HR, transcorreguts els quals es va determinar la incidència de la malaltia (percentatge de fruits infectats).
Foto 3: Metodologia utilitzada per al tractament antifúngico de poscosecha dels dátiles. A (esq.) Dátiles inoculats col·locats en les cistelles de bany; B (centre) Preparació de les solucions de sorbato potásico; C (dta.) Tractament dels dátiles per immersió.
Foto 4: A (esq. a dalt) Banyera utilitzada per al tractament amb solucions antifúngicas calentes; B (dta.) Detall de les resistències elèctriques; C (esq. a baix) Cubetes amb diferents solucions col·locades a l'interior de la banyera.
Resultats i discussió
En el primer assaig amb aigua calenta, banys a 60 °C van reduir la incidència de la podridura blava en un 59% respecte al control (aigua a 20 °C) després de 7 dies d'incubació a 20 °C. (Fig. 1). No obstant això l'efectivitat va disminuir amb el temps d'emmagatzematge, reduint-se la incidència respecte al control únicament en un 27% després de 10 dies d'incubació. Temperatures superiors a 60°C van provocar danys en la pell dels fruits (dades no mostrades). Aquests resultats són similars als obtinguts amb banys curts d'aigua calenta en altres patosistemas (Montesinos-Herrero et al., 2009; Karabulut et al., 2010).
Fig.1: Incidència de la podridura blava en dátiles ‘Medjool’ inoculats artificialment amb Penicillium expansum, banyats 24 h després durant 60 s amb aigua a diferents temperatures i posteriorment incubats a 20 °C durant 10 dies. Per a cada avaluació, lletres diferents i ‘ns’ indiquen diferències significatives (P<0,05) o no significatives, respectivament. ANOVA aplicat a l'arquejo si de l'arrel quadrada del percentatge de fruits podridos. Es presenten les mitjanes no transformades.
En la segona experiència el tractament més efectiu va ser l'aplicació de banys de PS a 60 °C durant 60 s, que va disminuir la incidència de la malaltia en un 36% respecte al control (aigua a 20 °C) després de 7 dies d'incubació a 20 °C. Aquest tractament no va resultar fitotóxico. Baños de 30 s van resultar massa curts i no van reduir la incidència de la podridura blava (Fig. 2). L'eficàcia del PS en aquests assajos va ser sensiblement inferior a l'obtinguda per Montesinos-Herrero et al. (2009) en aplicar banys similars a taronges ‘València’ inoculades artificialment amb ‘Penicillium digitatum’ o ‘Penicillium italicum’ (reduccions de fins al 95% respecte al control), però va resultar similar a la reportada en mandarines ‘Clemenules’ o ‘Nadorcott’ inoculades amb aquests mateixos patògens. Es va confirmar, per tant, que l'eficàcia del PS, igual que la d'altres additius alimentaris i a diferència de la dels fungicides convencionals, depèn en gran mesura no només del patogen sinó també del tipus i estat del fruit hoste. A més, l'efecte tant del PS com de l'aigua calenta va ser més fungistático que fungicida i poc persistent en el temps.
Fig. 2: Incidència de la podridura blava en dátiles ‘Medjool’ inoculats artificialment amb ‘Penicillium expansum’, banyats 24 h després durant 30 o 60 s amb aigua o solucions de sorbato potásico (PS) al 3% a 20 i 60 °C i posteriorment incubats a 20 °C durant 7 dies. Per a cada avaluació, lletres diferents indiquen diferències significatives (P<0,05). ANOVA aplicat a l'arquejo si de l'arrel quadrada del percentatge de fruits podridos. Es presenten les mitjanes no transformades. (*solament es van realitzar banys de 60 s).
Agraïments
Aquest treball va ser parcialment finançat per la CICYT i el Programa FEDER de la UE, projecte AGL2004-05271. S'agraeix a l'IVIA i al Fons Social Europeu la concessió de beques de formació d'investigadors.
Referencies bibliogràfiques
- Carpenter, J.B., Elmer, H.S. 1978. Pests and diseases of the dóna't palm. USDA, Agriculture Handbook No. 527. Washington DC, USA.
- FAO, 2012. FAOSTAT. Statistics. http://faostat.fao.org.
- Glasner, B., Pots, A., Zaid, A., Emmens, J. 2002. Chapter IX: Dóna't harvesting, packinghouse management and màrqueting aspects. p. 237-267. En: Zaid, A. (ed.), Dóna't Palm Cultivation. FAO Plant Production and Protection Paper. Technical Bulletin No. 156. Rome, Italy.
- Kader, A.A., Hussein, A. m. 2009. Harvesting and postharvest handling of datis. ICARDA, Aleppo, Syria.
- Karabulut, O.A., Smilanick, J.L., Crisosto, C.H., Palou, L. 2010. Control of brown rot of stone fruits by brief heated water immersion treatments. Crop Prot. 29:903-906.
- Montesinos-Herrero, C., del Riu, M.A., Pastor, C., Brunetti, O., Palou, L. 2009. Evaluation of brief potassium sorbate dips to control postharvest penicillium decay on major citrus species and cultivars. Postharvest Biol. Technol. 52:117-125.
- Palou, L., Usall, J., Smilanick, J.L., Aguilar, M.J., Viñas, I. 2002. Evaluation of food additives and low-toxicity compounds as alternative chemicals for the control of Penicillium digitatum and Penicillium italicum on citrus fruit. Pest Manag. Sci. 58:459-466.
- Palou, L., del Riu, M.A., Guardat, A., Vilella-Esplá, J. 2011. Influence of induced ripening and cold storage protocols on the incidence of postharvest diseases of dóna't palm fruit. Acta Hort. 894:235-241.
- Smilanick, J.L., Mansour, M.F., Gabler, F.M., Sorenson, D. 2008. Control of citrus postharvest green mould and sour rot by potassium sorbate combined with heat and fungicides. Postharvest Biol. Technol. 47:226-238.
