A Espanya reciclem 162 quilos de paper i cartró per segon

A Espanya, el desenvolupament dels sistemes de recollida de paper i cartró és un clar cas d'èxit col·lectiu: la col·laboració de les administracions i la indústria i l'activa i creixent participació dels ciutadans han fet possible que en 2011 es recollissin per al seu reciclatge 4.722.500 tones de paper i cartró, més del doble que fa solament quinze anys.

Recollim ja per al seu reciclatge el 73,5% del paper que consumim, la qual cosa ens permet alternar-nos amb el selecte grup de la dotzena de països capdavanters a tot el món que superen la taxa del 70%.

Els sistemes de recollida a més s'autofinancen amb els ingressos procedents de la venda del paper recuperat a les fàbriques papereres que ho reciclen i amb les aportacions del punt verd.

Recolzant aquest èxit en la recollida, la indústria paperera espanyola ha anat incrementant la seva capacitat recicladora, invertint en noves i millors instal·lacions, que li permeten garantir el reciclatge de tot el paper i cartró que es recull a Espanya i anar sempre per davant per absorbir els successius increments de la recollida.

Es dóna la paradoxa que mentre la recollida global de paper i cartró a Espanya en 2011 pel que fa a 2010 puja un 1,8%, la recollida selectiva municipal descendeix al voltant d'un 8,5%.

La recollida global inclou tant la recollida selectiva municipal, realitzada pels serveis municipals a través del contenidor blau, porta a porta comercial i punts nets i descarregada en magatzems de recuperació autoritzats, com la recollida realitzada per operadors privats en grans superfícies de distribució, indústries, impremtes, etc.

A les grans ciutats espanyoles, les de més de 100.000 habitants, la recollida selectiva municipal de paper i cartró experimenta una baixada encara més acusada, amb caigudes generalitzades en la gran majoria dels municipis i un descens mitjà del 15,7%.

I aquesta caiguda generalitzada és especialment important a les ciutats més grans: el descens en el volum de la recollida selectiva municipal és del 24% a les ciutats de més de mig milió d'habitants (amb incidència especial a Barcelona, Madrid i València), mentre a la ciutats d'entre 200.000 i 500.000 habitants és del 12% i en les d'entre 100.000 i 200.000 habitants és solament del 9%.

La causa d'aquesta caiguda podem atribuir-la a dos aspectes de la crisi econòmica i les seves conseqüències socials, que han tingut especial incidència en la recollida del paper i cartró procedent de les llars.

D'una banda, com ocorre puntualment en èpoques de crisis, els robatoris de paper dels contenidors blaus afecten de manera significativa a la recollida realitzada pels serveis municipals, sobretot a les grans ciutats.

D'altra banda, el consum total de paper, considerant tots els tipus de papers (gràfics, embalatges, higiènics, usos especials, etc.) es va mantenir en 2011 en nivells similars a l'any anterior (-0,3%). No obstant això, els papers gràfics (periòdics, revistes, fullets, folis…) van registrar una caiguda del 5,9%. I precisament els papers gràfics (que en el consum total suposen un 29%) representen entorn del 60% de la recollida domèstica de paper i cartró usat a través del contenidor blau.

La realitat és que independentment d'aquesta situació conjuntural, la col·laboració ciutadana es manté. Però no cap el menor dubte que els robatoris en els contenidors de paper tenen efectes negatius en els serveis de recollida selectiva municipal, que amb tant èxit vénen funcionant gràcies a l'esforç dels ajuntaments i a aquesta col·laboració dels ciutadans.

El reforç de les ordenances municipals i dels serveis de vigilància són algunes de les mesures que els ajuntaments poden posar en pràctica per evitar la deterioració de la qualitat del servei de recollida i la desmotivació dels ciutadans que aquesta situació podria causar.

El rànquing de recollida selectiva municipal de paper i cartró en grans ciutats ho encapçalen la Mancomunitat de Sant Marcos (Sant Sebastià), la Mancomunitat de la Comarca de Pamplona i l'Ajuntament de Bilbao, en grans ciutats de més de 100.000 habitants, seguides de Vitòria, Tarragona, León, Logronyo, Fuenlabrada, Sabadell i Salamanca.