La nova normativa eòlica de Canàries no aconseguirà atreure inversió, segons l'AEE

El Govern ha llançat una proposta d'Ordre Ministerial per incentivar noves instal·lacions eòliques i fotovoltaiques en els sistemes elèctrics extrapeninsulares amb la finalitat de que “la substitució de generació convencional per generació renovable suposi reduccions de l'extracoste de generació […] i afavoreixi l'equilibri entre els ingressos i costos del sistema elèctric”, segons resa en el preàmbul de la norma. La Associació Empresarial Eòlica (AEE) considera que no es va a aconseguir l'objectiu d'atreure noves inversions a causa de l'elevat grau d'inseguretat jurídica que s'ha instal·lat a Espanya com a conseqüència de la retroactividad de la Reforma Energètica.

“L'extracoste de generació en els sistemes no peninsulars s'ha incrementat un 38% des de l'any 2009”, indica la proposta d'ordre, ja que “la demanda elèctrica es cobreix majoritàriament amb tecnologies tèrmiques d'origen fòssil”. En 2013, abans de la Reforma Energètica, produir un MWh eòlic a Canàries costava 81,25 euros enfront dels 186 euros que costa amb combustibles fòssils.

La nova ordre estableix un règim retributiu específic per als sistemes extrapeninsulares que s'atorgarà mitjançant subhastes. I fa una excepció per a un contingent de 450 MW eòlics (corresponents als projectes amb tramitació més avançada) per a Canàries la retribució de la qual a la inversió no serà atorgada mitjançant subhasta sinó de forma directa, com fins avui. Al valor de la retribució a la inversió se li afegirà un incentiu per reducció de costos de generació.

Però independentment de la quantitat que s'atorgarà (que oscil·la entre els 64,81 €/MWh de la Gomera i els 86,96 €/MWh de Tenerife), el problema és que els inversors no van a tenir garanties que això es vagi a respectar. La nova regulació estatal sobre renovables –que es reparteix entre el Reial decret-Llei 9/2013, la Llei 24/2013 i la proposta de reial decret sobre renovables– estableix que cada tres anys es revisarà la retribució a la inversió sobre la base dels preus del mercat i cada sis anys es podran revisar tots els paràmetres retributius, incloent la suposada rendibilitat raonable. És a dir, que els inversors no tenen garanties per a tota la vida regulatòria dels projectes, que és de 20 anys.

La normativa per als sistemes extrapeninsulares suposa en si mateixa una enorme contradicció: mentre pretén “agilitar la introducció d'energia eòlica en el sistema canari” pels motius abans exposats de reducció de costos, ignora que els parcs ja instal·lats generen els mateixos beneficis, i els aplica un canvi de règim retroactiu igual que a la resta d'instal·lacions d'Espanya. Tenint en compte que la major part de les instal·lacions eòliques canàries són anteriors a 2005 i no van a tenir dret a percebre cap tipus d'incentiu quan el reial decret de renovables sigui ferm, va a ser difícil que els potencials inversors confiïn que es vagi a tractar als nous parcs d'una forma diferent durant el temps necessari per rendibilitzar les inversions.

En definitiva, no resulta creïble intentar conciliar la regulació més regressiva dictada mai per a l'eòlica a cap país del món amb l'intent d'incentivar-la en un territori concret del país. La inseguretat jurídica que s'ha instal·lat a Espanya com a conseqüència de la Reforma Energètica ho converteix en impossible.

Si el Govern vol que s'instal·li més eòlica als territoris extrapeninsulares, ha de fer marxa enrere en les normes proposades per al sector a nivell estatal.