“L'obligatorietat hauria de ser para totes les empreses que passin d'un llindar de consum energètic i no tant per la seva grandària i facturació”

El director general de EQA, Ignacio Martínez compromès amb l'Eficiència Energètica, mostra la seva opinió sobre la Directiva Europea 2012/27/UE i cataloga com a “coherent reduir el consum energètic fent un ús sostenible i eficient”.

Fa amb prou feines uns dies va acabar el termini per fer comentaris a l'esborrany del Reial decret per a la transposició de la Directiva Europea 2012/27/UE d'Eficiència Energètica. Ho fa gairebé esgotant el termini que va marcar Europa i després que la Comissió emetés el passat 6 de novembre un comunicat recordant la necessitat de complir amb els compromisos en aquesta matèria.

Ignacio Martínez, director general d'EQA.

Aquesta demora no sorprèn tenint en compte que Espanya va votar 'no' a aquesta Directiva. Amb aquest preàmbul es tornen coherents les alertes que han sorgit des que es va publicar l'esborrany sobre la necessitat d'abordar per complet el seu text, i per tant les seves obligacions, portant a la pràctica la fi última de reduir el consum energètic fent un ús sostenible i eficient. La Directiva és molt extensa i ofereix un marc ampli per establir nombrosos requisits d'eficiència energètica tant en l'àmbit públic com en el privat i tant en el sector terciari i industrial com a residencial.

Alguns punts de la transposició de la llei, al nostre judici, si no es concreten degudament no deixaran de ser una altra oportunitat perduda per avançar seriosament en el camp de l'eficiència energètica. En concret, hi ha dos paràgrafs que és necessari recuperar del text de l'esborrany per argumentar aquesta opinió:

- Les grans empreses incloses en l'àmbit d'aplicació de l'article 2 (no pimes), han de sotmetre's a una auditoria energètica a tot tardar el 5 de desembre de 2015 i com a mínim cada quatre anys a partir de la data de l'auditoria energètica anterior.

- L'auditoria energètica d'una empresa o entitat podrà ser realitzada per tècnics habilitats que pertanyin a aquesta empresa, sempre que no estiguin directament implicats en les activitats auditades.

Tal com queda redactat el Reial decret, es perd tot o gran part del potencial que es busca en la Directiva Europea perquè s'escometin mesures encaminades a l'estalvi energètic i, per tant, al propi desenvolupament de les Empreses de Serveis Energètics com a vehicle per dinamitzar l'eficiència energètica. Aquest escenari propicia que les empreses no pime, (les que més recursos tenen per qualificar al seu personal), realitzin les seves pròpies auditories energètiques de les quals no emanarà cap obligació de dur a terme millores que impliquin un estalvi energètic.

Des del nostre punt de vista l'obligatorietat hauria de ser para totes les empreses que passin d'un llindar de consum energètic i no tant per la seva grandària i facturació. Per tant, encara que s'ha de complir amb els quals estableix la Directiva, gens impedeix que es duguin a terme mecanismes per sensibilitzar als col·lectius d'empreses que usen l'energia d'una manera més intensiva. Aquest comentari té especial rellevància si tenim en compte que la Comissió Europea de l'Energia ens ha recordat recentment que els estats membres no solament han de garantir que les empreses grans realitzen les auditories energètiques sinó que aquestes es promouen entre pimes i llars. D'altra banda, s'ha de preservar la independència de les persones físiques o jurídiques que realitzin l'auditoria de tal manera que puguin donar com resultat una proposta de mesures d'estalvi energètic sobre les quals l'empresa haurà de prendre accions o, si escau, justificar razonadamente que no sigui així.

Bé és cert que posteriorment l'esborrany de RD dóna l'alternativa que en comptes d'una auditoria energètica l'organització certifiqui, per un organisme independent degudament habilitat, que té implantat un sistema de gestió energètica o ambiental. Partint de la base que la millor manera de tenir controlat un sistema que garanteixi la millora contínua en l'eficiència energètica és una certificació ISO 50001 (mantenint el requisit que el client realitzi una auditoria interna d'acord amb els requisits d'aquest RD), sembla lògic apostar perquè el requisit general és aquest i l'alternativa per a casos concrets sigui l'auditoria energètica, sempre lligada al compromís de dur a terme un pla de mesures d'estalvi energètic perquè d'una altra manera difícilment es produiran els beneficis que es busquen.

Si a tot l'anterior li afegim el rumor que existeix sobre la futura fiscalitat lligada al consum energètic es fa imprescindible que existeixi un sistema robust que garanteixi la competència, imparcialitat i objectivitat de tots els agents que intervenen a determinar quin és la línia basi energètica de l'empresa, els consums i com d'eficients són les mesures que es prenen. Referent a això el pròleg fa una valoració molt encertada però el desenvolupament de l'esborrany de la Llei sembla que es queda curt. Solament s'especifica la certificació acreditada dels auditors energètics, quedant més obert per a les entitats de certificació i limitant a una declaració responsable la capacitat d'actuar com a empresa de serveis energètics.