Aquest article ha estat escrit originalment en castellà. L'hem traduït automàticament per a la vostra comoditat. Tot i que hem fet esforços raonables per a aconseguir una traducció precisa, cap traducció automática és perfecta ni tampoc pretén substituir-ne una d'humana. El text original de l'article en castellà podeu veure'l a “Existe una leyenda urbana de que la intolerancia a la lactosa está muy extendida”
“Existeix una llegenda urbana que la intolerància a la lactosa està molt estesa”
19/04/2013
19 d'abril de 2013
Els dubtes sobre una possible intolerància a la lactosa són un tema recurrent amb el qual sovint es troben els professionals en l'oficina de farmàcia i que cada vegada ha proliferat més entre la població: “Existeix una espècie de llegenda urbana que la intolerància a la lactosa està molt estesa”, afirma Jaume Serra, metge i responsable de l'Agència de Salut Pública de Catalunya. L'especialista reconeix que “genèticament estem destinats a perdre la lactosa”, però adverteix que “no és cert que ens tornem intolerants”, sinó que la majoria de persones es converteixen en hipolactásicas, la qual cosa significa que la seva tolerància a aquest glúcid disminueix. Per tot això, els experts recomanen encaridament “un bon diagnòstic i un elevat índex de sospita” abans d'aplicar una dieta restrictiva que pot perjudicar l'equilibri nutricional. Aquestes són algunes de les principals conclusions de la conferencia “Pautes per a la detecció i consells en la intolerància a la lactosa des de l'oficina de farmàcia”, que s'ha celebrat en el marc de el Congrés Europeu de Farmàcia, Infarma 2013.
En els últims anys l'autodiagnosis dels trastorns gàstrics, les al·lèrgies a determinats aliments o la intolerància a la lactosa s'han estès entre la població. “Hi ha molta confusió al voltant d'aquest tema”, assegura Serra, metge responsable de l'estudi “Què volem dir quan parlem d’intolerància a la lactosa?” elaborat per l'Agència de Salut Pública de Catalunya.
En els últims anys l'autodiagnosis dels trastorns gàstrics, les al·lèrgies a determinats aliments o la intolerància a la lactosa s'han estès entre la població.
Serra adverteix que sovint aquesta patologia es tendeix a confondre amb factors psicològics com les dolències estomacals vinculades amb l'ansietat o altres malalties com la síndrome del còlon irritable. “La intolerància es produeix per falta de la damunt intestinal lactasa”, aclareix el doctor que revela que “els humans som els únics mamífers que seguim consumint làctics després del deslleti” i que “la capacitat funcional d'aquesta damunt sol desaparèixer a mesura que creixem”. Malgrat això, l'especialista remarca que l'habitual és que, amb el temps, les persones es tornin hipolactásicas, la qual cosa significa que segueixen sent capaces de digerir lactosa però en petites quantitats. “En aquests casos l'important és saber on està el llindar d'intolerància, ja que la majoria d'individus poden digerir entre 10 i 12 grams de lactosa per ingesta”, comenta.
“Només quan la hipolactasia arriba a ser insuficient per digerir la lactasa percebuda i apareixen molèsties físiques és quan es considera que existeix intolerància”, explica el doctor que insisteix en la necessitat d'anar al metge i sotmetre's a un test d'intolerància abans d'autodiagnosticarse: “Hem de tenir un elevat índex de sospita abans d'aplicar una dieta restrictiva”, subratlla.
En cas que es confirmi aquesta intolerància la recomanació passa per ajustar les racions, substituir els làctics per altres aliments que continguin calci i establir una pauta dietètica personalitzada per garantir un equilibri nutricional, especialment en el cas de persones majors o pacients en edat de creixement.
