Tirar de la manta

Ja fa alguns anys va estar de moda estirar el fil. Era l'amenaça dels agafats 'in fraganti' per evitar passar uns anyets a la presó. Avui, al tancament d'aquesta edició, una altra manta, un mantell absolutament blanc cobreix bona part del territori espanyol sense que ningú sembli saber què fer per restablir la normalitat. El lúdic de la neu es transforma fàcilment en desgràcia i mentre uns juguen altres maleeixen el moment en que van decidir endinsar-se en la foscor del blanc amb poca o nul experiència al volant sobre neu i uns pneumàtics poc apropiats. Però un altre grup pateix doblement quan el mantell decideix posar la seva blancor sobre les carreteres. Centenars de camioners atrapats en els seus camions expressen la seva indignació per la falta de preparació de les infraestructures espanyoles per a situacions que, si bé ocorren amb poca freqüència, han estat detectades amb anterioritat pels professionals competents.

La indignació és comprensible si tenim en compte que molts d'aquests camioners coneixen bé les rutes per països on la neu és part del paisatge i que circulen per elles amb una certa normalitat. Plàstics Universals va reunir al gener a la major part dels subministradors d'injectores a Espanya no només per continuar amb l'estudi de mercat que des de fa anys realitza, sinó també per polsar la seva opinió sobre la situació del sector de la transformació de plàstics. I precisament el de les infraestructures va ser un dels temes que es van apuntar a aquesta reunió com un factor desfavorable per a la indústria espanyola.

Mantells i mantes a part, les coses han de funcionar i l'esforç de treballadors i empreses no pot quedar atenuat per la incompetència de les autoritats. Ara que estem en l'avantsala de les eleccions i que hem descobert la inauguració virtual de futur, és a dir, inaugurar edificis o autopistes que estaran en marxa dins de molt temps, per què no estirar la manta blanca i fer-la desaparèixer sorprenent al mateix Copperfield?