Menjar-se el perfil

Quan la indústria del PVC va començar a patir els atacs del "poder verd" probablement va patir en el seu conjunt, però també individualment. Des de les empreses que es dedicaven a produir qualsevol tipus de producte en aquest material fins a l'últim dels seus treballadors, es qüestionarien el seu futur, pensarien en formes alternatives de guanyar-se la vida i, en molts casos també, alguns es preguntarien per la seva salut. Al llarg de molts anys s'han anat dient moltes coses, moltes d'elles autèntiques barbaritats, altres potser no tant però per descomptat confuses, entrant hàbilment en el joc de les mitges veritats, els arguments simplistes enfocats amb claredat a aconseguir una identificació en societat d'aquest material amb la mala salut. S'han dedicat molts estudis amb base científica a l'anàlisi del PVC i les seves conseqüències per a la salut, des del procés de producció, passant per la seva transformació i la utilització de determinats additius, fins a la seva eliminació o recuperació un cop finalitzat el seu cicle de vida. Les conclusions dels mateixos han estat moltes vegades interpretades com definitives, desafortunadament tant pels seus defensors com pels seus detractors, contribuint més a la sensació que un ha de creure el que vulgui. Però la veritat és que hi ha dades incontestables i que es refereixen a l'absoluta confiança que el ciutadà ha de tenir pel que fa als productes de PVC que es poden trobar al mercat. No en va els controls són extremadament exhaustius, sinó que a més la pròpia indústria del PVC va decidir fa ja anys adquirir un compromís de forma voluntària i garantir que els processos són nets i saludables. En l'informe especial sobre aquest material que publiquem en aquest número s'expliquen algunes d'aquestes qüestions.

No obstant això, els dubtes continuen existint entre alguns consumidors. Ningú mitjanament "verd" vol menjar-se el seu perfil de persona sensibilitzada amb la cura de l'entorn. I no és difícil escoltar de boca de persones totalment alienes a la indústria màximes d'elevat contingut científic com les que suggereixen que el PVC és cancerigen. És el que té aquest animal mediambientalment conscient que tots portem dins. Que no necessita dades per mostrar radicalment en contra de, per exemple, utilitzar PVC en les finestres de casa, perquè el decàleg del bon ciutadà verd inclou el PVC (i és només un cas entre centenars) entre els seus bèsties negres. Resulta certament complicat saber com aquest perfil de finestra d'algunes cases produeix càncer al llarg de la seva vida útil. No sabem si un ha de menjar-se'l o si la seva simple presència li enerva a un de manera que acaba per emmalaltir. Davant el dubte, un consell, encara que no sigui norma d'aquesta casa aprofitar aquest espai per a això: eviti menjar-se els perfils de PVC de les seves finestres.