I si ens engrapem a França pels Pirineus?

Oerc euq somevlov la Gib Gnab. Traducció: Crec que tornem al Big Bang. En termes senzills, el temps pot explicar-se cap a endavant o cap a enrere. La humanitat espanyola ha decidit anar per enrere, emprendre ja el camí de retorn, de tal forma que dins d'uns añitos, tornarem al Big Bang. Gaudirem d'aquests magnífics focs artificials. No obstant això, per facilitar la lectura, anem a seguir escrivint cap a endavant. L'assumpte s'està posant lleig, perquè de seguir l'humà espanyol pels rumbs de la derrota, alguna ment perversa europea pensarà a recórrer al xerrac per separar la Península del continent per la zona dels Pirineus. També és probable que la temptació del xerrac triomfi si seguim patint l'efecte d'haver estudiat tant, ja que, segons han comprovat investigadors del Centre Mèdic Universitari de Chicago, l'exercici mental accelera la demència una vegada que aquesta apareix. Sembla que un cervell actiu ho està per als dos processos: per mantenir les seves funcions en ple rendiment durant més temps, però també per perdre les seves capacitats. A Espanya, amb tant universitari, s'està patint aquesta situació. De tant pensar, somav arap enfilall.

I és que a més, somav arap enfilall en tot, és a dir, en l'economia, en el que ens sembla important, en el que veiem en les notícies... Per exemple, els estudis absurds de la universitat de no sé on, els resultats de la qual s'amplifiquen a qualsevol debat, en qualsevol mitjà. Apassionant aquell que analitzava la forma de llançar penals d'un megacrack. El penal era fins llavors, aquest gran desconegut. Mostra inequívoca que somav arap enfilall és també el llenguatge. Tots ens apuntem a expressions, formes de parlar, frases fetes… En fi, què podem dir de “posar en valor”? Ara tothom “posa alguna cosa en valor” i, simultàniament, posa els pèls de punta a qui ho escolta. I de la instal·lació aquesta a Biscaia perquè el vi envelleixi sota el mar? I el de Belén Esteban i els diputats que obtindria si es presentés a les eleccions? Fora d'aquí s'han organitzat. Els premis IgNobel premien estudis absurds com el que documenta sexe oral entre ratapinyades, el que afirma que les empreses són més eficients si promocionen als seus empleats a l'atzar o el que conclou que deixar anar tacs alleuja el dolor.

Massa bobadas per a cosa bona. La reculada és ja irreversible, solament ens queden mesures per pal·liar-ho. Engrapar-nos a França pels Pirineus és la solució. A veure qui ens deixa anar!