Jo, robot, t'estimo
A veure, que una cosa és que la plebs romangui callada i amagada, i una altra molt diferent que sigui tonta, que empassi amb tot. És casualitat que la Fira Metalúrgica de la Mediterrània coincideixi amb el congrés de robots just quan poc abans s'ha descobert la gran notícia del sexe i els robots? No pot ser-ho. Veient aquesta casualitat, és una teoria a tenir en compte que el Congrés Mundial de Robòtica va a Barcelona perquè és una de les metròpolis cosmopolites on més personatges del gènere masculí tornen a casa a altes hores del matí amb la sensació de no haver conegut l'amor. No és una qüestió pròpiament barcelonina, però en ser una gran ciutat, si més no pel generós nombre d'habitants que alberga, és una obvietat l'afirmat. I és probablement per això que ens surten ara amb els robots. Ningú vol defraudar i donat el caràcter itinerant del congrés entre Europa, Àsia i Amèrica, Barcelona ha volgut marcar la diferència.
En un altre congrés, el "Primer Congrés sobre relacions entre humans i robots" celebrat a Holanda a finals de juny, resulta que l'expert en intel ligència artificial David Levy va assegurar que tenir sexe amb un robot i fins i tot una cosa tan absurd com enamorar-se d'ell, podria ser factible dins de quaranta anys. Levy creu que aquestes relacions seran possibles gràcies a la tendència a construir robots cada vegada més humanitzats i, pel que es diu, promou des de fa anys aquest tipus de relacions futurística.
Les relacions futurística tenen poc o res a veure amb les fel · lacions futurística de què va parlar el passat 17 de juny el president de la companyia Ryanair. Aprofitant una roda de premsa a Alemanya, país amb una potent indústria, també de bufat, va anunciar que estudia llançar un servei de "llits gratis i fel · lacions" que estarà disponible tant en la seva vols de baix cost com en els de primera classe. Es confirma per tant que no val la pena pagar un bitllet de classe business i que alguns segueixen confiant en el sexe sense amor.
No obstant això, amb opinions per a tots els gustos, el que sembla fora de tot dubte és que estimar a un robot amb aspecte d'humà, fet a mida i amb una personalitat i caràcter programables serà ja possible. Desconeixem com es dirà la unió humà-robot, però esperem es tingui en compte la controvertida decisió de cridar matrimoni a la unió home-home o dona-dona. El dia de l'orgull gai és més que probable que ja ni existeixi el 2050, perquè és desitjable que a aquestes altures ja no hi hagi res a reivindicar des d'aquest punt de vista, però ens preocupa certament l'organització del dia de l'orgull robot. Si volem fer les coses bé, caldrà anar pensant en això.
L'amic Levy creu que l'estat de Massachusetts serà el primer a legalitzar els matrimonis amb robots. Tornem per favor als principis morals que han conformat la base del nostre progrés. És desitjable un període de festeig de l'humà amb el robot, fins i tot s'aprovaria un període de prova sota el mateix sostre, però sota cap concepte ens sembla adequada una relació de robot amb robot. Saltarien espurnes, es cortocircuitaria els moviments i l'amor entre desiguals es veuria tristament reduït al sexe pel sexe entre robots.
