La fusta de freixe americà per al Centre de la Vall Salada de Añana

La Vall Salada de Añana, és una salina d'interior, l'existència es deu al fenomen geològic anomenat diapir, i als deus d'aigua hipersalí que aquest diapir genera.

L'any 1999 comencen els treballs de recerca per a la recuperació integral de la Vall Salada i l'any 2003 comença la restauració pròpiament dita. La recuperació de la Vall contempla el condicionament per a una varietat d'usos de diverses edificacions que limiten la vall Salada amb el nucli urbà de Añana. La primera d'aquestes intervencions consistir en el condicionament d'un antic magatzem de sal.

Es va buscar la creació d'un edifici senzill, rotund, de fàcil comprensió i ús, sense grans necessitats d'il luminació, i l'interior és un espai únic. Exteriorment s'ha buscat una forma senzilla i rotunda que serveixi de referència o de trucada. El lipsoide compleix tots aquests requisits, creant a l'interior un espai envoltant, fosc i recollit. Aquesta forma geomètrica forma la coberta de l'edifici que es fon amb els murs de maçoneria en els dos laterals, i amb la solera de base. Se li ha practicat un tall oblic a la cara est que dóna lloc a l'accés a l'edifici. S'han creat dos buits laterals que completen les possibilitats de connexió amb l'exterior.

L'estructura i el tancament de l'edifici, es troben íntimament lligats, ja que la tablazón que genera el tancament té funció estructural. Es creen disset pòrtics verticals de fusta laminada encolada de Alerce, separats un metre entre eixos. Aquests pòrtics es componen d'elements rectes i elements corbs, i les seves cares superior i inferior s'adapten a les formes de l'elipsoide. Tots els pòrtics són diferents, i les seccions en els trams corbs són romboïdals. Per a la realització dels pòrtics va ser necessari el modelatge tridimensional de l'estructura i l'ús de maquinària de control numèric de cinc eixos. Es va executar el laminat amb lamel·les de 12 mm de gruix, abans de passar els arcs per la màquina de control numèric que va generar les superfícies corbes superior i inferior de cada arc. Es encolats els elements rectes amb els corbs en taller, formant mitjans pòrtics, que es van acoblar per complet en obra. Les unions entre elements de fusta es van realitzar utilitzant resines epoxy i varetes roscades d'acer inoxidable. Les ferramentes de suport de cada un dels peus dels pòrtics, es van realitzar d'acer inoxidable, a causa dels greus problemes de corrosió que genera l'entorn hipersalino en què es troba l'edifici però que no obstant això no genera problemes en la fusta.

Els pòrtics queden units entre si per mitjà d'una tablazón de fusta de freixe americà, col·locada en dues capes, una per sobre i una altra per sota dels membres del pòrtic. A la capa superior se li posa per la seva cara exterior la impermeabilització. La cara inferior de fusta de freixe americà queda vista.

L'elecció de la fusta de freixe americà per semblant ús respon a diversos factors, tant estètics com mecànics. Es tracta d'una banda d'una fusta de gran qualitat visual, que permet imaginar l'espai envoltant revestit de llistó de fusta clara de veta marcada, com si es tractés de l'interior del casc d'un vaixell, i per una altra d'una fusta fàcilment mecanitzable a petites escairades i que permet la flexió i l'alabeo necessaris per adaptar-se a la forma de la pell de l'edifici.

Per a la realització de les dues capes de fusta de freixe americà, es van emprar tauletes de 8 mm de gruix i 25 mm d'ample, amb encadellat corba, de manera que l'encaix d'una taula amb la següent permet el gir d'una respecte a l'altra i la variació d'aquest gir en la longitud de la tauleta. Un poliment posterior és suficient per deixar la superfície acabada. La col·locació de les tauletes de fusta de freixe americà, es realitza per mitjà de l'encolat dels cants encadellats.

L'acabat exterior queda complet amb una tercera capa de fusta a l'exterior, l'única funció és la de crear l'acabat vist. Aquesta fusta queda a la intempèrie de manera permanent, de manera que es va triar fusta d'Ipé.

A diferència de les dues capes de freixe americà, la fusta d'Ipé es col loca en escairades rectangulars, de 8 mm de gruix i 25 mm d'ample i es posa deixant una junta entre taules de 8 mm d'ample. Aquesta disposició permet el pas de l'aigua de pluja, de manera que la impermeabilització es realitza directament sobre de la capa exterior de fusta de freixe americà, emprant una impermeabilització elàstica monocomponent. Per permetre adaptar les lames de secció recta a la superfície del lipsoide, l'amplada de la junta va variant des de 8-12 mm al llarg de la longitud de la lama i en funció del radi de curvatura transversal a la lama, que varia en funció de la part del lipsoide de què es tracti.

El enllistonat es realitza en tres làmines de fusta d'Iroko, impermeabilitzant les dues primeres, i deixant vista la tercera. Els tirafons per a la col·locació de les lames exteriors d'Ipé són de longitud tal que no arriben a perforar la primera capa d'impermeabilització. El enllistonat es posa seguint les formes dels pòrtics de MLE, de manera que queden separats 100 centímetres a eixos. Es tracta d'una distància excessiva per a la escairades de les lames exteriors vistes, es posa un rastrell flotant a meitat de la llum.

La pell de l'edifici consta d'una zona horitzontal, construïda amb entramat de fusta laminada encolada de Làrix i tauler contraxapat fenòlic. La impermeabilització queda vista des de l'exterior i es col loca directament damunt del tauler contraxapat.

L'evacuació d'aigües tant de la coberta plana com l'elipsoide, es realitza a través de dues canalons de xapa d'acer inoxidable, que s'adapten a la forma del mur i l'elipsoide. La secció del canaló consta de tres xapes, una és plana, la segona és cilíndrica i la tercera és lipsoïdal. La unió de les tres és mitjançant soldadura.

Les dues capes de fusta de freixe americà guarden entre si una gruixuda capa d'aïllament tèrmic de llana de roca. Els murs perimetrals de maçoneria, en la seva trobada amb el lipsoide queden vistos des de l'interior. Aquesta combinació d'elements pretén evitar pèrdues tèrmiques per la coberta mantenint certa capacitat d'acumulació de calor en els murs perimetrals. Com condicionament de l'edifici s'ha dissenyat un sistema de calefacció per terra radiant elèctric.