"Els lampistes ja no poden suportar la situació que travessa el comprat"

El 27 de novembre es va convocar una roda de premsa a la seu de Conaif, a Madrid. El president de la Confederació Nacional d'Associacions d'empreses de Lampisteria, Gas, Calefacció, Climatització, Protecció contra Incendis, Electricitat i Afins (Conaif), Esteban Blanco Serrano va ser el portaveu de tots aquests sectors assotats per la crisi econòmica, especialment dels lampistes, els quals es veuen desprotegits per la falta de regulació de la professió. Martín Agenjo, ponent de la Comissió d'Aigües de Conaif, també va ser convidat para a exposar la seva opinió davant una desena de mitjans de comunicació.

De esquerra a dreta: Martín Agenjo, ponent de la Comissió d'Aigües de Conaif, i Esteban Blanco Serrano, president de Conaif.

La tradicional activitat que exerceixen els lampistes es pot dir que, a dia d'avui, està a la vora del col·lapse i més de 5.000 empreses instal·ladores de lampisteria de tota Espanya estan amenaçades amb el tancament per l'intrusisme professional i per l'economia submergida que proliferen en el sector, a causa de la falta de regulació de la professió. Així ho ha denunciat en roda de premsa Esteban Blanco Serrano, president de la Confederació Nacional d'Associacions d'empreses de Lampisteria, Gas, Calefacció, Climatització, Protecció contra Incendis, Electricitat i Afins (Conaif), la principal patronal espanyola del sector amb 19.000 empreses de tota Espanya associades.

Tal com ha apuntat en la seva intervenció, ningú en l'Administració Central (fonamentalment Ministeris i organismes públics dependents d'aquests) es vol fer càrrec ni admet ser competent en un problema com aquest, l'origen del qual està més que clar per al col·lectiu d'empreses de lampisteria al que representa: les facilitats que els intrusos troben per actuar lliurement davant l'absència gairebé total de regulació de la professió –excepte algunes excepcions autonòmiques-, com a conseqüència de la manera com s'ha aplicat a Espanya la Directiva de Serveis i les lleis que la traslladen, entre elles les conegudes amb els àlies de lleis Ómnibus i Paraigües, que pretenen la simplificació administrativa per afavorir la lliure circulació de serveis.

Martín  Agenjo, ponent de la Comissió d'Aigües de Conaif i Esteban Blanco Serrano, president de Conaif, durant la roda de premsa.

El president de Conaif ha estat explícit respecte a la postura de la seva organització: “nosaltres – ha dit - no ens oposem a la Directiva de Serveis, sinó a com s'ha traslladat a l'ordenament jurídic espanyol. La idea de liberalitzar la prestació de serveis implica la supressió de determinades traves que poguessin limitar-la. Però la simplificació administrativa, en la nostra opinió, no ha de ser de cap manera sinònim de desregulación de l'activitat de la lampisteria, com ha ocorregut a Espanya. En altres països europeus del nostre entorn s'ha traslladat la Directiva de manera que segueixen mantenint les habilitacions professionals plenament vigents”.

La solució passa per “que es torni a regular l'activitat, reestableciendo els carnets professionals i registres d'empreses. I si és a nivell nacional, millor encara perquè evitaria les traves a la mobilitat interprovincial de les empreses que la disparitat de regulacions autonòmiques podria ocasionar”, va concloure.

La situació en aquests moments és que no existeix un marc regulador de la lampisteria en l'àmbit nacional i en gairebé totes les comunitats autònomes - excepte alguna excepció, com Aragó, Murcia, Canàries i País Basc – ho han suprimit o estan en procés de fer-ho. “Es necessita amb urgència una regulació nacional que empari la professió i als professionals que l'exerceixen”, ha insistit Esteban Blanco. “Si no és així i de forma urgent, una part important de les empreses espanyoles de lampisteria, entorn d'unes 5.000, estaran abocades al tancament”.

Compareixença d'Esteban Blanco Serrano.

Segons les xifres que maneja aquesta organització empresarial, tan sols a Galícia s'han perdut en els dos últims anys una mica més d'1.000 empreses de lampisteria i 3.500 llocs de treball. Les quantitats per tota Espanya situen el nombre de defuncions empresarials entorn de 6.500 en l'últim lustre.

“Un autònom o una pime amb un o dos treballadors en nòmina, és a dir, els perfils majoritaris dins del col·lectiu, tenen molt difícil fer front a l'intrusisme i a l'economia submergida perquè assumeixen unes obligacions que els altres no tenen en estar al marge de la legalitat”, ha explicat el president de Conaif, que ha sumat a aquest desafiament els problemes que el descens de l'activitat i la morositat representen per a la professió.

A més de les empreses instal·ladores de lampisteria legalment establertes, els altres grans perjudicats per l'absència de regulació són el medi ambient i els usuaris, que queden desemparats davant una possible actuació fraudulenta. Fins a fa uns pocs anys a Espanya, per poder exercir l'activitat s'exigia el carnet d'instal·lador de lampisteria – obtingut després de superar un examen i un període de formació previ- i complir una altra sèrie de requisits que suposaven una garantia tant per a l'usuari com per a la seguretat de les instal·lacions. Ara, en canvi, no existeixen carnets – es mantenen vigents en tan sols dues comunitats autònomes -, tampoc un registre públic oficial d'empreses que permeti a l'usuari, entre altres coses, la seva localització davant una reclamació, ni obligació com abans de disposar d'un segur de responsabilitat civil que cobreixi danys a tercers, ni tampoc comptar amb personal qualificat en l'empresa.

És el panorama idíl·lic per a qualsevol que vulgui treballar fora de la llei perquè a més, s'ha acabat amb el control administratiu de les empreses previ a l'inici de la seva activitat, que permetia verificar el compliment de tots els requisits establerts.

En opinió del president de Conaif, “amb tot això s'està cridant a veus a persones sense qualificació ni control de cap tipus i desprotegiendo al mateix temps a uns usuaris que tenen dret a rebre un servei de qualitat per part d'empreses legalment establertes”.

La roda de premsa va concloure amb un torn de preguntes.

L'absència de regulació per poder exercir a Espanya la professió, està provocat un 'efecte anomenada' en altres països de la Unió Europea i incrementat els índexs d'economia submergida. Mentre que els lampistes espanyols necessiten un permís per treballar en determinats països europeus, els forans poden fer-ho a Espanya pràcticament sense restricció.

Martín Agenjo, ponent de la Comissió d'Aigües de Conaif, ho va deixar clar: "El problema ve des de desembre de 1975, una vegada ja començada la democràcia va haver-hi qui va fer els deures i qui no”. Així mateix va puntualitzar que “el defensor del poble és l'únic suport amb el qual expliquem actualment. Aquests vents de desordre vénen de Brussel·les. En Eurovillas (Madrid), acaba de donar-se un problema de contaminació de les aigües. Si els nostres governants no cuiden de la salut dels seus ciutadans, para què volem a aquests governants?; Para què ens serveix tenir el Codi Tècnic més nou d'Europa si no tenim instal·ladors que ho realitzin? I va assegurar que “a Castella-la Manxa no existeix el que és un certificat d'aigües”.

El futur del sector és "negre" si les autoritats no prenen cartes en l'assumpte de manera immediata. Les pimes i autònoms dedicats a la lampisteria no poden suportar en la situació actual una càrrega de les dimensions de l'intrusisme i l'economia submergida. Per Conaif és la punta definitiva a la lampisteria, una professió que avui més que mai necessita comptar amb veritables professionals de l'execució de les instal·lacions interiors d'aigua. Però encara així, tots els Ministeris espanyols rebutgen a dia d'avui tenir competències en aquesta àrea i, per tant, responsabilitat per resoldre el problema de la desregularització. La lampisteria es troba en terra de ningú i constitueix una pilota que es van passant d'uns a uns altres en un bucle sense fín.