Fins a un 20% de l'energia procedirà de fonts descentralitzades en 2030
El passat 13 de novembre es va celebrar a Madrid el tercer desdejuni de Tendències IPM en Energia, organitzat per Imedia baix el títol ‘Nova economia de les ciutats’. L'esdeveniment va comptar amb la presència de Javier García Bacora, president de N2I i la Fundació Renovables, que va parlar sobre les noves normes en rehabilitació i eficiència energètica i el nou model econòmic al que se sotmetran les ciutats i els edificis.
El tercer desdejuni de Tendències IPM en Energia va tenir lloc el passat 13 de novembre a l'edifici Unicentro de Madrid i va estar organitzat per Imedia Comunicació. Aquest esdeveniment va ser batejat amb el nom ‘Nova economia de les ciutats’ i va comptar amb la presència d'Àfrica Orenga, directora d'Imedia Comunicació, que es va encarregar d'obrir la jornada i donar la benvinguda als assistents, i de l'expert en Energia i Sostenibilitat, Javier García Bacora, president de N2I i la Fundació Renovables.
El sector energètic està sent sotmès a molts canvis en els últims mesos, molts d'ells propiciats pels nombrosos avanços tecnològics. Segons va comentar Javier García Bacora, aquests canvis amenacen al sector amb transformar el negoci en els propers anys. “L'energia no ha estat tinguda en compte quan s'han construït les ciutats, que són precisament les que més energia i CO2 consumeixen. Podem pensar en el malament que ho hem fet o en l'oportunitat tan gran que tenim ara”, va comentar García Bacora en relació a les modificacions que les polítiques europees estan provocant en el model econòmic de les ciutats.
Javier García Bacora, president de la Fundació Renovables i N2I, i Àfrica Orenga, directora d'Imedia Comunicació.
Javier García Bacora va recolzar la Llei 8/2013 que el seu objectiu és l'aprofitament del potencial de la rehabilitació energètica del parc d'edificis com a instrument de reactivació econòmica i creació d'ocupació. García Bacora va destacar que la majoria dels parcs d'edificis no compleix amb els paràmetres mínims d'eficiència energètica. Segons les seves dades, en el primer balanç dels certificats energètics el resultat va ser que el 95% de l'edificació ja existent necessita dur a terme accions d'eficiència energètica i que el potencial d'estalvi d'energia que hi ha entre una qualificació energètica G i una altra A és d'un 80%.
A partir de la Llei 8/2013 la certificació energètica formarà part de l'Informe d'Avaluació de l'Edifici (IEE), l'incompliment de les seves recomanacions constituirà infracció urbanística i se sancionarà el falsejament de les seves dades. Aquestes mesures transformen el perfil del consumidor, ja que consideren la qualificació energètica com un valor afegit. És més, García Bacora va destacar l'augment de l'interès mostrat per alguns sectors com la construcció o les immobiliàries, ja que veuen en el sector energètic un nínxol de mercat amb futur.
El president de la Fundació Renovables va destacar també que la descentralització del sector elèctric ja ha començat a captar ingressos de la generació centralitzada convencional. Segons Javier García Bacora, en 2030 s'espera que un 20% de tota la generació d'energies provingui de fonts descentralitzades. Això contribueix al fet que l'eficiència energètica de les ciutats cobri més importància.
Últims desenvolupaments normatius
Javier García Bacora va destacar alguns objectius de la Directiva d'Eficiència Energètica 2012/27/UE, com l'estalvi del 20% del consum energètic als edificis; l'estalvi d'un 1,5% de les vendes a clients finals, la destinació dels quals serà el Fondo d'Eficiència Energètica; comptadors intel·ligents que expliquin el balanç net en temps real per als consumidors; o creació de bancs verds.
La previsió que va fer el PAEE 2011-2020 és que el compliment de l'objectiu europeu de reduir un 20% el consum d'energia en 2020 suposaria multiplicar per tres la facturació i el valor afegit del sector dels serveis energètics a Espanya i la creació de 500.000 noves ocupacions en una activitat clau per reduir el cost energètic de milions de consumidors finals i de centenars de milers d'edificis. En quants a les directives europees, García Bacora va destacar el xoc que existeix entre la proposta d'autoconsumo d'Europa i la nova reforma elèctrica d'Espanya.
Als pressupostos europeus entre 2014-2020 es persegueix la dedicació obligatòria del 20% dels fons Feder a l'eficiència energètica dels edificis. D'aquesta manera, a Espanya, sumant al Feder les iniciatives dels programes Horizon 2020, es disposaria en els set propers anys de fins a 4.000 milions d'euros per recolzar aquest tipus de projectes de rehabilitació.
“Espanya ha estat un excel·lent exemple d'aprofitament dels fons estructurals per executar infraestructures i projectes intensius en ‘ciment’, ara hem de ser capaços de fer el mateix amb els projectes d'innovació. El potencial d'estalvi d'energia resulta ser ara un potencial de riquesa per explotar i un valor afegit per al sector immobiliari i de la construcció”, va concloure Javier García Bacora.
