Principals dades de l'activitat de R+D+i a Espanya i el seu finançament

Ànima CG, consultora destacada en l'optimització de costos a través de la fiscalitat, ha analitzat detalladament les dades corresponents al nostre país recollits en la 8ª Edició del Baròmetre internacional de finançament de la Innovació 2012, que elabora i fa públics de forma anual. El Baròmetre contempla l'anàlisi de 4.320 empreses innovadores de 10 països (Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Hongria, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca i Canadà), de grandàries diverses i de sectors com: ànima i mitja tecnologia (Telecomunicacions 16%, Energia/Medi ambient 15%, Enginyeria 10%, Electrònica 8% i Farmacèutic 8%) i serveis. Francisco Marín, patró de la Fundació Cotec i representant per Espanya del Comitè d'Experts que han interpretat les dades llançades per l'enquesta, juntament amb Juan Mulet, director general de Cotec, han contribuït en la valoració de les dades de l'activitat de R+D+i a Espanya.

Les 11.178 empreses espanyoles amb activitat de R+D van realitzar una despesa total de 7.396.369 (K ) (Ine 2011), xifra totalment insuficient per ser competitius enfront dels països del nostre entorn i a nivell internacional. Si ben Espanya és un país innovador moderat, les modificacions realitzades en 2011 i 2012 de l'estructura del sistema de finançament de la innovació, han afectat de ple a les empreses amb activitat innovadora. Aquestes són algunes de les conclusions apuntades per Cotec.

A més, el finançament de la innovació de les empreses espanyoles ha disminuït durant el passat any en major mesura que en altres països (34% a Espanya enfront del 22% de mitjana en la resta de països). La dada recollida en el Baròmetre és alarmant, máxime si tenim en compte que per a la majoria de les empreses innovadores enquestades, el seu nivell de finançament es manté estable (44,6%), i fins i tot està creixent (33,6%).

Si aprofundim en l'anàlisi de les dades del Baròmetre, veiem que també existeix distància quant als valors de les prioritats estratègiques de les empreses. Pel 24% de les espanyoles, la prioritat és la innovació, enfront del 37% de la resta d'enquestades, seguit de la reducció de costos globals (18% per a les espanyoles enfront del 12%), i en tercer lloc el desenvolupament internacional (13% per a les espanyoles enfront del 12%).

Existeix no obstant això unanimitat en com estan finançant el R+D: en major quantia amb fons propis (el 57% de les espanyoles enfront del 53% de la resta de països), seguit de fons públics (el 25% de les espanyoles enfront del 55% de la resta de països). Ara bé, l'impacte del finançament extern en les empreses espanyoles ha estat menor que en la resta de països: El 27% de les empreses espanyoles va augmentar el volum de negoci en noves ofertes enfront del 59% en la resta de països; el 19% de les espanyoles va augmentar el nombre d'innovacions que arriben al mercat, enfront del 60% en la resta de països; el 18% va augmentar el treball de R+D, enfront del 40% en la resta de països, i un 20% va augmentar els acords per a la R+D.

Quant al principal recurs extern utilitzat per finançar la R+D, les empreses espanyoles coincideixen amb les de la resta de països enquestats: les deduccions fiscals. El 58% de tots els enquestats les utilitzen i el 18% s'ha deduït per primera vegada. A Espanya, el 55% de les empreses enquestades les utilitzen. Els obstacles per al seu major ús són també semblats en tots els països enquestats: activitats no deduïbles (25% a Espanya i 28% en la resta de països); falta de coneixement sobre el mecanisme (18% a Espanya versus 15%) i la complexitat del mecanisme (17% en tots els països enquestats).

Les deduccions fiscals juguen doncs un paper molt important al món empresarial actual: com a ajuda per millorar la tresoreria (el 45% dels enquestats a Espanya i Canadà) i per al manteniment de l'ocupació (el 20% dels enquestats espanyols i txecs), per aquest motiu existeixi certa preocupació davant la seva possible eliminació, ja que sens dubte és una eina d'atracció territorial.

En aquest sentit, el govern espanyol ha fet un pas més en el suport a la competitivitat del teixit empresarial espanyol, en activar mecanismes com el cash back i preveu la reintroducció del sistema de bonificacions en les quotes a la Seguretat Social de treballadors dedicats en exclusiva al R+D+i. Aquestes modificacions fiscals ens situarien en millor posició per atreure inversió estrangera directa (IED). El canvi de model productiu que necessita Espanya requereix de la participació d'empreses intensives en tecnologia i en R+D+i desenvolupada a Espanya, així com polítiques de fiscalitat de la R+D+i que afavoreixin l'atracció d'aquestes empreses.

Malgrat les limitacions existents en el sistema fiscal espanyol de suport a la R+D+i, per aconseguir maximitzar la tornada fiscal generada, les empreses poden introduir variables de tipus fiscal en la presa de decisió sobre la planificació de les seves activitats de R+D+i. En la tornada fiscal han de tenir-se en compte tres variables: l'elegibilidad del tipus d'activitat i despesa, la intensitat de la inversió en R+D i la temporalitat entesa com a distribució en el temps d'aquest estalvi. Aquesta última variable cobra rellevància perquè l'efecte que té un incentiu és directament proporcional a la immediatesa de la recompensa. És a dir, minimitzar el temps que transcorre des que es realitza la inversió i l'estalvi que genera. En aquest context, cal tenir en compte tres elements clau:

1. La configuració dels pagaments fraccionats (deduccions fiscals per R+D+i i la reducció d'ingressos per cessió d'intangibles-Patent Box).
2. El moment de liquidació de la quota diferencial.
3. La possibilitat de restitució dels crèdits fiscals generats (cash back).

Analitzant algunes dades sobre la tornada fiscal, crida l'atenció que segons l'Estadística de l'Aeat corresponent a l'exercici fiscal 2010, tan sols 121 empreses han aplicat el Patent Box, de les quals al voltant del 60% són grans grups, generant un estalvi fiscal de més de 74 milions d'euros. Si ben el Patent Box es va introduir a Espanya en 2008, el seu percentatge de penetració és encara mínim, i per tant, el potencial de desenvolupament que té per davant és molt prometedor.

Concentación geogràfica i sectorial utilització Patent Box a Espanya.

En la mateixa estadística i per aquest ordre: Galícia, Madrid, Navarra i Andalusia són les àrees geogràfiques que destaquen en la utilització del Patent Box, i els sectors més actius són: Serveis i Indústria.

Un dels punts inclosos en l'Avantprojecte de Llei d'Emprenedors, és la modificació dels incentius fiscals lligats al Patent Box. Actualment aquest incentiu permet la reducció a la base imposable de l'Impost de societats del 50% dels ingressos obtinguts per la cessió a tercers del dret d'ús o explotació de patents, dibuixos o models, plànols, fórmules o procediments secrets, cessió de drets sobre informacions relatives a experiències industrials, comercials o científiques.

La novetat que introdueix la futura Llei d'Emprenedors és que la reducció podrà aplicar-se no sobre el 50% dels ingressos obtinguts, sinó dels beneficis que originin, i s'incrementa el percentatge de reducció al 60%. S'aplicarà, per tant, sobre la renda neta i no sobre la bruta que origini aquests drets de cessió o explotació. Així mateix es podrà aplicar aquesta deducció no només per als actius creats per l'empresa, sinó també per als adquirits a tercers. En aquests casos el ben ha de romandre almenys dos anys en l'empresa i el percentatge de reducció a aplicar serà del 40%.

També hi ha canvis quant als límits de la seva aplicació. Ara només pot aplicar-se fins a l'exercici fiscal en el qual els ingressos acumulats derivats d'aquesta cessió multipliquin per 6 el cost de generació de l'actiu. Amb la nova Llei l'aplicació de l'incentiu no tindrà límit algun. Aquests aspectes estan ja en vigor en altres països de la UE i suposen un important suport a l'activitat innovadora en les empreses espanyoles, millorant la seva competitivitat en equiparar-se les condicions d'aplicació als de països estrangers.