Entrevista a Jesús María Prieto, director general d'BigMat Espanya
És la primera vegada que organitzen un esdeveniment de similars característiques a Espanya?
Sí, és una fórmula que ha funcionat amb èxit a França i Bèlgica, amb la qual esperem aconseguir un rellançament de les vendes i un acostament més estret entre els establiments BigMat i els principals proveïdors que han acudit a la fira.
Amb quins objectius neix?
El BigMat Day és un esdeveniment promogut per la central de compres amb la finalitat de promoure un fòrum de trobada i negoci entre els seus associats, els seus proveïdors, associats i clients finals, en què a més d'estrènyer vincles comercials entre totes les parts es pot comprar en condicions molt avantatjoses, així com conèixer les últimes novetats.
Pot donar-nos un perfil dels visitants?
Durant el BigMat Day hi ha un dia destinat exclusivament als socis i els seus col·laboradors, i un altre en què a més assisteixen tot tipus de clients finals dels socis, fonamentalment professionals del sector de la construcció i rehabilitació d'habitatge.
Pot fer un balanç del certamen?
Aquesta primera edició ha estat molt positiva per a totes les parts, han acudit més de 3.000 persones i el 90% dels socis BigMat. El balanç ha estat molt positiu, tant que ja estem plantejant-nos una sèrie de fórmules que enriqueixin i complementin encara més aquest mateix format, per així aconseguir un major èxit en successives edicions.
Què ofereix una fira d'aquestes característiques, una 'exposició horitzontal', enfront de les fires tradicionals?
Són certàmens completament diferents. En el nostre cas és una fira totalment particular, a la qual només es pot accedir per invitació tant si s'és expositor com a client i està dissenyada per potenciar la confiança i la proximitat amb els proveïdors. Aquest és el valor fonamental que aporta enfront d'un altre tipus de trobades. Es tracta d'una fira on tots els visitants són de la mateixa 'família' i comparteixen uns objectius i expectatives molt similars, que faciliten les relacions per fer negoci.
Pel que fa al sector, el gener de 2009 el mercat de l'habitatge a Espanya ha mostrat símptomes de millora, s'ha percebut o encara és aviat per parlar de recuperació?
En BigMat preferim ser previnguts davant la possibilitat que aquest tipus de tendències sigui intermitent, i intentem continuar treballant sense deixar-nos influir per aquesta sèrie de pronòstics, moltes vegades llançats al mercat de forma interessada.
Una de les vies de recuperació del sector és la rehabilitació és el principal objectiu?
Més que un objectiu, la rehabilitació és una àrea de negoci que en aquests moments aquesta desenvolupant-se en gran mesura.
Quines mesures demanen a l'administració ia la banca per fomentar?
El sector de la construcció té una importància cabdal en l'economia actual de qualsevol país desenvolupat. A Espanya en particular el sector de la construcció ha estat, i seguirà sent, un dels grans motors de l'economia nacional, amb un alt pes en el PIB i en el mercat laboral, per molt que es transformi el nostre actual model econòmic. Tots els indicadors mostren que es farà necessària una regeneració del sector feia un model productiu i no especulatiu. Com més aviat es prenguin cartes en l'assumpte, millor. No sembla lògic que es mantingui parat el motor de la construcció i no s'intenti la seva reconversió. Per tant, igual que s'han donat ajudes a altres sectors, és necessari fomentar la rehabilitació a través de crèdits tous per als usuaris, un 'Pla Renove' de l'habitatge que signifiqui la renovació del sector de la construcció i el dels materials, i impliqui l'incentiu del consum.
Durant les jornades s'ha parlat de la necessitat de realitzar reformes estructurals en el sector, quins serien?
Cal que les entitats financeres i les administracions públiques ajudin a tornar a ser solvents a les empreses del sector, perquè puguin mantenir-se en aquests anys de transició. A més, aquestes reformes estructurals han de buscar dotar de major productivitat i competitivitat al sector, començant per l'agilització i la millora de la seguretat jurídica en la gestió de sòl. També és necessari reformar el sistema de finançament de les administracions públiques, que ha estat un "elemento distorsionant 'dels preus; reforçar la seguretat jurídica en el lloguer, que avui es veu penalitzat per falta de garanties per als propietaris, apostar per una major professionalització de les empreses del sector i dels seus empleats, i rebaixar la pressió fiscal, especialment en les cotitzacions socials, aquesta pressió fiscal es podria compensar amb una pujada de l'IVA de l'habitatge.
També s'ha parlat del pes de les pimes que a Catalunya representen aproximadament un 98% del teixit industrial, com és el perfil de l'empresa de construcció? ¿I el dels seus socis?
La gran part d'aquestes empreses són negocis familiars de primera o segona generació. Per tant, amb una capacitat d'aguant molt limitada davant una situació de crisi en comparació amb les multinacionals. És evident que el sistema ha de protegir a aquestes grans companyies per evitar ETS que enviïn a l'atur a milers de treballadors de cop. Però no hem d'oblidar que l'actual manca de protecció de l'important teixit empresarial que formen les pimes condueix a un incessant degoteig d'aturats que, encara que menys cridaner, suposa de forma anònima l'origen del 80% de les actuals xifres de l'atur.
S'ha remarcat també la innovació i internacionalització com a claus per fer front a l'actual conjuntura econòmica, s'innova prou a Espanya en aquest sector?
Per ser productiu al sector de la construcció s'ha de professionalitzar i invertir més en formació i inversió tecnològica. D'altra banda en temps de crisi cal aguditzar més l'enginy i innovar per competir.
És la internacionalització també un objectiu?
En el cas de BigMat, ja és una empresa internacional, amb socis a Portugal, França, Bèlgica i Itàlia.
La consellera apuntava al fet que els principals canvis s'han de donar en els materials, en aquest sentit què novetats es poden veure entre els seus associats? ¿Cap a on tendeix aquest sector?
Avui en dia els fabricants estan llançant un gran nombre de novetats quant a materials, dissenys i tècniques constructives. Nosaltres com distribuïdors ens esforcem al màxim per tenir-les presents en els nostres magatzems i poder oferir al mercat.
Hi ha hagut canvis en l'associació arran del canvi de rumb de mercat?
En BigMat, en previsió del que passaria, portàvem ja temps treballant en mesures per pal·liar l'estancament i laxitud de la bombolla immobiliària. L'actual situació, el que ha fet és reafirmar-nos en l'estratègia a llarg termini que ja havíem planificat, i fer que perseverem amb més afany en alguns plantejaments.
Què creu que és prioritari per als seus proveïdors avui en dia? I en aquest sentit, què ofereix BigMat als seus associats?
Més que vendre, creiem que per als nostres proveïdors és prioritari realitzar operacions sense risc d'acabar en impagats. Des de la nostra plataforma logística assegurem el pagament a tots els proveïdors referenciats, així com el servei als nostres associats, que a més es beneficien de millors condicions.
Sembla que el mercat de lloguer s'ha reactivat front a la compra en alguns casos, parli'ns del servei 'BigRent' ....
El servei de lloguer d'eines s'ha creat més com un servei cap als nostres clients que com un negoci en si mateix. Amb aquest servei busquem facilitar l'obtenció d'una eina en un moment puntual. A més dels avantatges fiscals, comptables i de recursos que aporta el mateix servei al nostre client.
Per concloure, i després de la clausura del certamen on han pogut contrastar les diferents situacions dels seus socis, quin missatge transmetria al sector?
Respecte a la crisi, està clar que té data de caducitat, el problema és que no està clarament marcada i tant les autoritats com els empresaris hem de treballar per marcar. De totes maneres això no és una carrera velocitat, és més aviat una cursa de fons, en la que l'important és aguantar i seguir corrent.
