La col·locació de la ceràmica en façanes

La col·locació de ceràmica en façanes és especialment exigent des d'un punt de vista tècnic ja que, a més d'assegurar una bona adherència entre el material de revestiment i el suport, ha de garantir la compatibilitat de deformacions entre els materials que intervenen en el sistema constructiu. En aquest sentit, els materials de subjecció i rejuntat han atenuar els esforços de cisallament provocats pels moviments diferencials entre el revestiment i el suport, que són deguts al gradient de temperatures, tant diaris com estacionals, en els que influeixen l'orientació de la façana i el color escollit per al revestiment.

Els factors que garanteixen l'èxit en una intervenció de revestiment de façanes amb materials ceràmics són:

• Correcta elecció del material ceràmic.

• Correcta elecció dels materials de suport, adherència i de farciment de juntes.

• Realització d'un projecte complet del revestiment, incloent la disposició i el dimensionat de les juntes.

• Avaluació i preparació adequades del suport de col·locació.

• Col·locació correcta, seguint les tècniques d'execució adequades i respectant les instruccions d'aplicació dels fabricants de productes.

Si l'arrebossat és de nova execució, s'han de tenir en compte una sèrie d'exigències abans de procedir a la col·locació del revestiment:

• Garantir la planitud, no admetent-desviacions superiors a 3 mm per metre.

• Deixar transcórrer un temps mínim de maduració equivalent a 7-10 dies per centímetre de gruix, per evitar possibles lesions posteriors del revestiment ceràmic per efecte de la retracció del suport.

• Assolir una resistència mecànica mínima de 8 Newton per mil·límetre quadrat a flexió, per poder suportar les tensions a què estarà sotmès un cop col·locat el revestiment ceràmic.

• Garantir uns valors d'adherència i cohesió interna superiors a 1 Newton per mil·límetre quadrat, a 28 dies, en l'assaig d'extracció (pull-off).

• Minimitzar el risc de fissuració per moviments diferencials entre els diferents materials sobre el qual va aplicat el revestiment, armant amb una malla cincada en les zones crítiques com els cants de forjat i les trobades amb pilars.

Per a la realització d'arrebossats nous en tancaments de façana, és recomanable l'ús d'un làtex adherent per utilitzar com a additiu en morters de ciment en general, que millora les seves prestacions físico-mecàniques i la seva adherència.

Quan l'arrebossat sigui vell, a més de comprovar la seva planitud i les seves resistències, haurem assegurar una neteja perfecta del suport eliminant qualsevol resta de pols, excrescències orgàniques, pintures, anteriors adhesius, etc.

El suport nou de formigó, a més de complir amb les toleràncies i verificar la planimetria i els valors de resistència abans esmentats, necessita, per la seva naturalesa, d'un període de maduració més extens, que pot anar de 3 a 6 mesos en funció de les característiques del formigó, el gruix i les condicions ambientals.

Quan el suport sigui vell, haurem avaluar el seu estat de conservació, efectuant mesuraments de profunditat de carbonatació i de presència de clorurs, i avaluant la necessitat de la seva reparació amb morter de ciment anticorrosiu per a la passivació i protecció de les armadures i amb morter de restauració fibrorreforzado , de resistència mitjana.

Quan en la superfície del formigó aflorin cables, s'hauran d'eliminar aprofundint, com a mínim, 2 centímetres en el formigó i aplicar els productes abans descrits. Les eventuals fissures de retracció higromètrica existents s'han d'obrir, netejar i segellar amb un adhesiu epoxídic espatulades.

Si el suport de formigó necessités una regularització per defectes i verificar la planimetria o caiguda podem, prèvia preparació del suport, efectuar un arrebossat amb un morter anivellador additivat amb làtex adherent.

En tot cas, és imprescindible fer una neteja profunda del suport, mitjançant llança d'aigua o doll de sorra, per tal d'eliminar les parts saltadizas, restes de brutícia, desencofrants, lletada superficial i qualsevol substància que pugui perjudicar l'adhesió.

La norma europea EN 12002 permet, mitjançant un assaig de flexió, una classificació dels adhesius cimentosos en funció del seu deformabilitat, establint tres classes, segons la fletxa obtinguda en l'assaig:

• Adhesius no deformables, per fletxes de menys de 2,5 mm.

• Adhesius deformables (classe S1), per fletxes entre 2,5 i 5 mm

• Adhesius molt deformables (classe S2), per fletxes superiors a 5 mm.

Escollir correctament el adhesiu segons les condicions ambientals és un dels factors a tenir en compte a l'hora de posar les rajoles

Les regles fonamentals a observar són emprar adhesius ciment de classes C2 (millorat) i S1 o S2 i posar les rajoles mitjançant la tècnica del doble encolat (suport i revers de la peça). Aquesta tècnica aporta diversos avantatges: permet un major repartiment de tensions, a l'assegurar la màxima superfície de contacte possible entre el suport i l'adhesiu i d'aquest amb la rajola, evita la formació d'eflorescències, en impedir l'eventual estancament de l'aigua de pluja en l'intradós de la rajola, i, per la mateixa raó, evita la possibilitat de despreniments per formació de gel.

També és important l'elecció de l'adhesiu adequat segons les condicions ambientals d'execució: en condicions de vent, calor i / o sequedat, triar un adhesiu classe E, amb temps obert perllongat, mentre que en condicions de fred, amb risc de gelades nocturnes, triar un adhesiu de classe opcional F, d'adormiment ràpid. En canvi, en períodes d'inestabilitat atmosfèrica, amb risc de pluges, triar un adhesiu de classe opcional F, d'enduriment ràpid, o protegir el tall.

Així mateix, s'han de col·locar les rajoles amb junta ampla (i> 5 mm), dimensionats en funció de les condicions climàtiques en servei i de les dimensions de les rajoles. La junta ampla permet: absorbir tensions en els draps delimitats per les juntes de moviment. Els morters de juntes tenen un mòdul d'elasticitat de 14-21 GPa, molt inferior al de les rajoles (50-80 GPa), i dissimular eventuals defectes i verificar la planimetria del revestiment.

Cal també respectar les juntes de moviment estructurals, tant en situació com en dimensionat i disposar de juntes de moviment que fraccionin el revestiment en els cants dels forjats, els canvis de pla i cada 9 metres quadrats com a màxim, amb rajoles de format de més de 900 centímetre quadrat o cada 12 metres quadrats si són rajoles de menys de 900 centímetres quadrats. I també en qualsevol junta de moviment del suport.

Finalment, cal tenir en compte protegir el revestiment de la penetració d'aigua, mitjançant el segellat elàstic de trobades amb fusteries i la disposició d'elements constructius específics, com cavallons, trencaaigües, etc.

A més, per rajoles de grans dimensions col·locades en una alçada superior a 3 metres, algunes normatives internacionals preveuen la col·locació amb un sistema mixt adhesiu-ancoratge mecànic, a triar en relació al pes de la peça, l'altura del revestiment i les condicions d'obra.

Farciment i segellat

El morter de farciment de juntes de col locació ha de posseir les següents característiques:

• Elevada adherència i resistència mecànica.

• Baixa absorció d'aigua.

• Baix mòdul elàstic, en relació a la rajola.

• Àmplia gamma de colors a disposició.

Pel que fa al segellat elàstic de les juntes de moviment, és necessari:

• Triar un material que tingui una alta capacitat de moviment en servei, que eviti la formació de taques i halos al material adjacent, com per exemple un segellador silicònic de reticulat neutra, amb una capacitat de moviment en servei del 25%.

• Efectuar un dimensionat correcte de la junta, emprant les fórmules: _l = _ _T L / Aj = _l / CMS. Com a exemple: Si les juntes de fraccionament es disposen cada 3 metres i es menysprea, a efectes de càlcul, la presència de les juntes de col locació entre rajoles i la deformabilitat de l'adhesiu, es considera un gradient tèrmic de 90 º C, la variació dimensional del drap serà: _l = 8x10-6 x 90 x 3x103 = 2,2 mm. Per la seva banda, l'amplada mínima de la junta, per a un segellador silicònic de reticulat neutra, amb una capacitat de moviment en servei del 25 per cent, serà: Aj = 2,2 / 0,25 = 8,8 mm.