Arquitectura bioclimàtica o l'adaptació al medi

La R4 House va ser presentada a la passada Fira Internacional de la construcció a Barcelona, Construmat 2007. Aquest projecte de Luis de Garrido s'incorpora a les 'tres erres', recuperar, reutilitzar i reciclar, una més: raonar. Es tracta d'un edifici amb consum energètic zero, proposa un sistema constructiu que permet l'eliminació dels residus i la reutilització de tots els components de l'edifici i inclou un habitatge mínima de 30 metres quadrats flexible, reconfigurable i ampliable (l'usuari pot anar adquirint mòduls de 30 metres quadrats).

L'envoltant ha de ser dissenyada com un agent dinàmic que interactuï favorablement entre l'exterior i l'interior i viceversa; ha d'actuar com un filtre selectiu biotèrmiques, acústic, lumínic, etc. capaç de modificar favorablement l'acció dels elements naturals, admetent-los, rebutjant o transformant-quan així es requereixi.

L'aspecte fonamental d'aquest tipus de disseny arquitectònic és l'aprofitament màxim de l'energia tèrmica del Sol quan el clima és fred, per exemple per a calefacció i aigua calenta sanitària és habitual la col·locació de sistemes de captació d'aigua pluvial utilitzant els terrats dels edificis. En aquest sentit s'aprofita també l'efecte hivernacle dels vidres: el vidre és transparent a les energies de la llum visible però opac a l'energia de l'espectre infraroig, de manera que quan la llum entra a l'edifici a través del vidre una part es converteix en infraroig i ja no pot sortir, el que produeix un escalfament que és aprofitat per climatitzar l'estada, és la base dels hivernacles en jardineria i agricultura i el mateix fenomen que està causant l'escalfament del planeta.

Què es pot fer des del sector de la construcció per contribuir a la reducció de la despesa energètica? Era la pregunta que ens fèiem l'inici d'aquest reportatge. Infinitat de coses, però la envoltant tèrmica de l'edifici és el lloc més lògic per on iniciar el viratge definitiu cap a un nou rumb. Sens dubte, l'arquitectura biosostenible posa molt alt el llistó, potser, parlar de biosostenibilitat en l'edificació sigui una utopia, però ens serveix com a punt de destinació, un nord cap al qual dirigir-nos. Així que distingim entre bioclimatització i biosostenibilitat. El segon terme comprèn una infinitat de factors que van des de la petjada ecològica de cada material i solució arquitectònica al llarg de tot el seu cicle de vida, fins als efectes que aquests elements tenen sobre la salut dels habitants d'un habitatge. De manera que el que veurem en els propers anys en matèria bioclimàtica seran edificis més eficients energèticament, el que no vol dir que les solucions utilitzades tinguin impacte zero sobre el medi ambient.

Els tancaments són la part que interacciona un edifici amb l'exterior, pel que la seva embolcall constitueix la base de les actuacions per aconseguir majors eficiències energètiques. En arquitectura bioclimàtica s'han de fer pells que compleixin, alhora, tenir un enorme aïllament, una gran inèrcia tèrmica i una porositat que faci possible la ventilació a través de les pròpies parets, de manera d'evitar la pèrdua energètica.

Les tecnologies solars passives són capaços de convertir la llum del Sol en calor utilitzable, produir moviments d'aire per ventilar o refredar, o emmagatzemar aquesta calor per a ús futur sense la necessitat de cap equipament elèctric o mecànic. L'ús correcte d'aquestes tecnologies farà que l'entorn d'un habitatge es mantingui a una temperatura agradable, per mitjà del Sol, durant tots els dies de l'any.

L'arquitectura solar passiva és només una petita part del disseny d'edificis energèticament eficients, que al seu torn, constitueixen una altra part del disseny sostenible. Els habitatges ecològiques estalvien energia, aigua i recursos limitant la contaminació tant a l'interior com a l'exterior. De manera similar, els habitatges autosuficients aprofiten recursos com l'aigua de pluja, l'energia solar o l'eòlica, per disminuir la dependència dels combustibles fòssils i fonts intermèdies d'energia. Moltes vegades es construeixen partint de materials reciclats per reduir el consum d'energia en la construcció.

Estratègies de disseny solar passiu

L'orientació en la construcció. Tenint en compte la climatologia local, es pot construir una casa orientant de manera que rebi la major quantitat de radiació solar anual, evitant ombres a l'hivern i protegint de l'excés de radiació a l'estiu. També es poden utilitzar tècniques basades en recobriments vegetals.

Característiques de la construcció. La forma de l'edifici i el seu envoltant determinen la quantitat de superfície exposada a la radiació solar, ajustant aquesta a les necessitats desitjades. Les propietats dels materials de construcció elegits serveixen per regular l'absorció, reflexió o transmissió de l'energia captada.

Ús de l'entorn. La utilització d'elements naturals com arbres i plantes pot ser útil per crear zones de refrescament a l'estiu i un escut de protecció del vent a l'hivern. Encara que no es classifiqui dins de les tecnologies solars passives, l'ús de materials aïllants tèrmics s'utilitza amb freqüència per reduir les pèrdues o els guanys no desitjades de calor.

Una arquitectura sostenible és aquella que garanteix el màxim nivell de benestar i desenvolupament dels ciutadans i que possibilita, igualment, el major grau de benestar i de desenvolupament de les generacions futures i la seva màxima integració en els cicles vitals de la natura.

En l'última edició de la fira Construmat va tenir lloc el II Congrés d'Arquitectura Sostenible, fòrum on es van asseure les bases per a la definició d'un model d'arquitectura sostenible. Aquestes es van recollir en un document, la Carta de Barcelona per a l'arquitectura sostenible, promogut per l'Associació Nacional per l'Habitatge del Futur (ANAVIF) i l'Associació Nacional per a l'Arquitectura Sostenible (ANAS), i del qual reproduïm aquí alguns punts sobre els que es fonamenta:

- Adoptar noves normatives urbanístiques encaminades a aconseguir una construcció sostenible (factor de forma dels edificis, distància d'ombreig, orientació d'edificis, dispositius de gestió de residus, etc.).

- Augmentar l'aïllament dels edificis, permetent al seu torn la transpirabilitat dels mateixos.

- Establir ventilació creuada en tots els edificis, i la possibilitat que els usuaris puguin obrir qualsevol finestra de forma manual.

- Orientació sud dels edificis: disposar la majoria d'estades amb necessitats energètiques al sud, i les estades de servei al nord.

- Disposar aproximadament el 60 per cent de les vidrieres al sud dels edificis, el 20 per cent a l'est, el 10 per cent al nord i el 10 per cent a l'oest.

- Disposar proteccions solars a l'est i l'oest de tal manera que només entre llum indirecta. Disposar proteccions solars al sud de tal manera que a l'estiu no entrin raigs solars a l'interior dels edificis, i que sí que puguin fer-ho a l'hivern.

- Augmentar la inèrcia tèrmica dels edificis, augmentant considerablement la seva massa (cobertes, jardineres, murs), i afavorir la construcció amb murs de càrrega en edificis de poca alçada.

- Afavorir la recuperació, reutilització i reciclatge de materials de construcció utilitzats.

- Afavorir la prefabricació i la industrialització dels components de l'edifici.

- Disminuir al màxim els residus generats en la construcció de l'edifici.