Aquest article ha estat escrit originalment en castellà. L'hem traduït automàticament per a la vostra comoditat. Tot i que hem fet esforços raonables per a aconseguir una traducció precisa, cap traducció automática és perfecta ni tampoc pretén substituir-ne una d'humana. El text original de l'article en castellà podeu veure'l a
Edificios bioclimáticos: de vuelta a los orígenesL'arquitectura actual retorna als seus inicis i busca adaptar l'edificació al seu entorn
Edificis bioclimàtics: de tornada als orígens
25 maig 2008
Davant els nous reptes als quals s'enfronta el planeta en matèria de despesa desmesurat de recursos naturals, l'estalvi energètic es converteix en el quid de la qüestió, en element fonamental sobre el que s'ha de treballar des de tots els àmbits, començant per la investigació, fins a la divulgació, passant per l'assumpció de nous processos industrials. Però què es pot fer des del sector de la construcció per contribuir a la reducció de la despesa energètica? Aquest reportatge dóna algunes respostes. La pell de l'edifici cobra un protagonisme definitiu en aquest assumpte, però més enllà de la idoneïtat dels materials i les tècniques constructives en aquesta recerca de l'eficiència, la reflexió ha de contemplar els múltiples aspectes que comporta el repte de donar a llum un nou llenguatge arquitectònic que es reconciliï amb el medi i que ha començat a perfilar-tornant la mirada cap a criteris constructius ancestrals.
Potser Wilde tenia raó i així fora en el 'alba de l'home'-com va cridar Kubrick al naixement de l'ésser humà sobre la Terra-, però aquesta disciplina, l'arquitectura, aviat passaria a convertir-se en una eina per a l'expressió i, per tant , en un reflex dels diferents avatars pels quals ha travessat l'espècie humana en el seu trànsit fins als nostres dies, el que, d'altra banda, dóna la raó a van der Rohe. Com en gairebé tot, no hi ha veritats absolutes, i en matèria de sostenibilitat encara menys, així que hem de ser cauts a l'hora de posicionar-nos perquè no tot és el que sembla. És que és sostenible aixecar una urbanització bioclimàtica en una zona allunyada de llocs d'abastament, d'oci o de treball, en la qual els seus habitants es vegin obligats a desplaçar-se en cotxe fins per anar a comprar el pa? És que és ecològica un habitatge realitzada en fusta, material absorbent de CO2, si la portem de Sibèria en camió? Si no apliquem cert relativisme i, sobretot, una bona dosi de rigor, podem caure en la nostra pròpia trampa. Però anem per parts.
El Reichstag, parlament alemany, a Berlín. Norman Foster va redissenyar l'antic edifici amb un innovador concepte d'utilització de l'energia. Destaca el gran captador de llum natural a la part més alta de l'edifici, que condueix la llum a l'interior de la cambra del parlament per mitjà de centenars de miralls que formen un con invertit. També integra sistemes de ventilació natural i sistemes fotovoltaics de generació elèctrica. Un exemple de fusió coherent entre bioclimatisme i avantguarda arquitectònica
Tancant el cercle
Des del principi dels temps l'home va aprofitar els recursos que tenia al seu abast, entre ells les condicions climàtiques, diferents en cada lloc, optimitzant, per procurar habitacles confortables. L'aire per ventilar, el sol per escalfar i il·luminar... Observar l'arquitectura tradicional al llarg del temps i de la geografia terrestre és constatar aquest procés d'adaptació. Però en algun moment del camí li vam donar l'esquena a l'obvi, i amb aquesta inquietud nostra per transformar i dominar el que ens envolta, amb aquesta eufòria de viure bolcats en un supòsit progrés, interrompem el nostre diàleg amb el planeta, el nostre estat de simbiosi amb el mitjà que ens donar a llum. Una emancipació que pot costar massa cara...
Tot va començar quan devinos rics, tan sols un segle enrere. La Revolució Industrial va comportar una ruptura amb l'entorn de la qual encara no hem escapat. Fins llavors, hi havia dues grans línies d'arquitectura en el món, i que han funcionat tant de forma independent com combinades entre si: la pesada, feta amb argila i fang, i la lleugera, a base de fusta i canyes. La principal característica d'aquest tipus d'edificació, de producció basada en l'autoconstrucció, residia en la utilització de recursos locals, de manera que les solucions de disseny i les tècniques constructives s'ajustaven als recursos accessibles en el territori i aquests eren tractats de manera que no s'esgotessin.
Però el corrent protecnològica advinguda amb la Revolució Industrial, va comportar la percepció de la naturalesa com un element hostil, una imposició de la qual la tecnologia oferia la possibilitat d'alliberar. Urbanística i arquitectònicament parlant aquesta idea va comportar que les ciutats perdessin l'equilibri i la integració amb l'entorn, els edificis es van tornar hermètics i es va optar pel condicionament climàtic que oferia la tecnologia, una regulació artificial del clima interior amb la introducció de sistemes actius, que només seria possible a costa d'un elevat consum energètic. Tot això emmarcat en un corrent de racionalització, funcionalisme, industrialització i estandardització dels processos productius que va portar a l'arquitectura a abstreure del lloc on es construïa, centrant-se en el joc formal dels volums, donant origen a l'anomenat "estil internacional", que obvia les formes d'habitar autòctones.
En aquells dies, l'or negre és objecte de desig i veneració i l'energia procedent dels combustibles fòssils es torna molt barata, la qual cosa lligat a una percepció generalitzada de la infinitud dels recursos, fa que tot, calefacció, il luminació, transport..., es col·loqui en òrbita d'una energia i una tecnologia molt més fràgils i limitades del que havíem previst i se signi amb elles un contracte en exclusiva que ara busquem la manera de rescindir.
Amb la primera crisi del petroli en la dècada dels 70 sorgeix l'interès l'energia i per l'arquitectura bioclimàtiques, posant de manifest la pèrdua d'una cultura molt sàvia, adaptativa. L'arquitectura va explorar els recursos dels dispositius de condicionament ambiental passiu amb el repte de trobar un llenguatge arquitectònic capaç d'incorporar amb coherència els dispositius bioclimàtics,-assumpte encara avui per acabar de resoldre-que acabaven sent una juxtaposició inconnexa d'enginyosos aparells per al control climàtic. Actualment, quan reconduir els processos humans cap a les fonts renovables i el consum material mínim s'ha convertit en imperatiu, ressorgeix la necessitat de retornar a aquestes arrels. Sobre la taula, doncs, la insostenibilitat dels nostres assentaments, fruit de la manera com es produeix massivament l'edificació residencial, del model urbà que serveix de patró a aquesta producció i dels hàbits de consum associats. Però per què ara? Tot va canviar un dia 11 de setembre. El cru és el reg sanguini del nostre sistema econòmic i des d'aquesta fatídica data occident va prendre consciència que són altres els qui capitanegen aquest vaixell... Els governs occidentals s'han posat mans a l'obra per buscar la manera d'escapar de la dependència de tercers en el subministrament energètic i promouen, amb més o menys força, un viratge cap a les energies renovables i la reducció del consum energètic. Tenint en compte que el text que substituirà el Protocol de Kyoto, que expira el 2012, l'anomenat Kyoto II, inclourà dos sectors fins ara exempts de regulació i que es troben entre els grans generadors d'emissions de CO2, el transport i la construcció, els països de la Unió s'afanyen a adaptar les corresponents normatives. A Espanya, el nou Codi Tècnic de l'Edificació estableix alguns paràmetres d'obligat compliment per millorar l'eficiència energètica de les edificacions. No en va l'estalvi energètic en la construcció comença amb el propi disseny de l'edifici. Per millorar l'eficiència energètica d'una edificació, el professional pot jugar amb aspectes com l'emplaçament, l'orientació, els nivells d'aïllament, els materials de construcció, els sistemes de climatització i l'ús de fonts d'energies renovables.
No són pocs els professionals implicats en la construcció bioclimàtica i sostenible, que qualifiquen les mesures imposades en el nou CTE d'imperfectes i insuficients, però no hi ha dubte que constitueix una eina per millorar. Vegem primer, les característiques d'una edificació bioclimàtica i, després, analitzem què diu la normativa.
