Motius i estratègies per apostar per la rehabilitació energètica d'edificis
El Grup de Treball de Rehabilitació (GTR) va presentar recentment el seu tercer informe des de la constitució del grup, Informe 2014 ‘Estratègia per a la Rehabilitació. Claus per transformar el sector de l'edificació a Espanya’.
Edifici en procés de rehabilitació.
Segons informa La Fundació La Casa que Estalvia, el GTR és un grup de referència que ha apostat per facilitar una sèrie de claus i analitzar els mecanismes que facin possible transformar en una estratègia a llarg termini els edificis existents en elements energèticament més eficients i en llocs més habitables, buscant per a això la implicació de múltiples agents i una varietat de mecanismes per al seu finançament. Espanya s'enfronta al compliment de la Directiva d'Eficiència Energètica del 2012 i a la seva transposició, en la major part de mesures que contempla, el proper 5 de juny de 2014.
La possibilitat de generar 150.000 ocupacions directes estables rehabilitant 10 milions d'habitatges d'aquí a 2050, requereix, segons el GTR, d'importants canvis en el marc legislatiu, financer i organitzatiu. Aquesta anàlisi constitueix l'eix fonamental del seu tercer informe del que La Fundació La Casa quw Estalvia ha volgut extreure tant els motius principals pels quals s'ha d'apostar per la rehabilitació integral dels nostres edificis com els mecanismes que es consideren fonamentals per aconseguir-ho.
Motius per rehabilitar el parc edificat del nostre país:
• Reducció de la dependència energètica: El consum d'energia primària a Espanya és de 129 milions de tep (tones equivalents de petroli) la qual cosa es tradueix en uns 60.000 euros de cost de les importacions, xifra que representa el 6% del PIB d'Espanya. Per reduir l'enorme dependència energètica sembla raonable tractar de reduir el consum energètic dels nostres edificis, que representa aproximadament un terç del consum d'energia del país.
• L'estratègia proposada pel GTR projecta un estalvi d'1.800 ktep per 2020, la qual cosa suposaria aconseguir el 45% de l'objectiu d'eficiència energètica general del país per 2020, només amb el sector de la rehabilitació d'edificis.
• Les rehabilitacions energètiques profundes, que continguin mesures passives, estan dissenyades per durar dècades pel que les millores seran efectives a molt llarg termini.
• Espanya ha d'establir una estratègia per pal·liar i eradicar la pobresa energètica així com per millorar les condicions d'accessibilitat de les persones, especialment de les classes socials més vulnerables com les persones d'avançades edat. Per aconseguir aquests objectius, la inversió en eficiència energètica i la rehabilitació integral seran pilars fonamentals.
Mecanismes per aconseguir els objectius de l'Estratègia plantejada pel GTR:
• Ha de crear-se un Full de ruta amb objectius a llarg termini que contingui l'estratègia a seguir amb el parc edificat espanyol, establint objectius tant per al sector residencial, el terciari (que representa el 35% del consum d'energia del sector de l'edificació) com per als edificis públics (paper ejemplarizante).
Grua que treballa en la rehabilitació d'immobles.
• És necessari implicar en l'estratègia d'acció a tots els agents, especialment a les companyies subministradors d'energia. Per a això, els seus interessos han d'estar completament alineats amb els de el sector de la rehabilitació i les seves funcions i responsabilitats han d'estar ben definides. L'article 7 de la Directiva d'Eficiència Energètica insta als Estats membres a implementar un sistema d'obligacions d'eficiència energètica a les companyies distribuïdores i a les companyies minoristes de venda d'energia que els forci a estalviar anualment l'energia equivalent a un 1,5% de les seves vendes, des de 2014 a 2020. Això suposa que les companyies energètiques siguin un dels inversors en eficiència energètica del sector de l'edificació mitjançant sistemes com els ‘certificats blancs’ o altres mesures similars que ja estan en marxa en alguns països de la UE com Regne Unit, França o Itàlia.
• És necessari establir mecanismes de finançament que permetin pagar el cost de la rehabilitació en llarg termini de temps (20 anys) i a baixos tipus d'interès (5%), incorporant al rebut de l'energia amb la finalitat de que l'import del préstec (igual que l'estalvi) recaigui sobre l'usuari de l'edifici o habitatge, que no necessàriament serà sempre el propietari, i amb la finalitat que l'entitat financera minimitzi el risc financer d'aquest préstec.
• Es considera necessari comptar amb una Agència per a la Renovació com a element clau per al desenvolupament del Pla d'Acció o full de ruta dissenyats. Aquesta agència hauria de funcionar com una ‘finestreta única’ de cara a informar als propietaris dels edificis sobre la legislació de les diferents administracions, la compatibilitat d'ajudes, els incentius fiscals o els mecanismes de finançament existents, entre uns altres.
• S'ha de crear un Fons per a l'Eficiència Energètica on es recaptin fons de diverses fonts, tant públiques com a privades, i es treballi en paral·lel amb tots els agents (xarxes de distribució minoristes, empreses energètiques, especialistes del sector, propietaris d'edificis, bancs). Aquesta proposta està d'acord amb l'article 20 de la Directiva d'Eficiència Energètica que obliga als Estats membres a utilitzar múltiples fonts de finançament per facilitar mesures d'eficiència energètica.
