Eficiència i estalvi energètic en la llar

Fa ja més de dos anys empreses capdavanteres fabricants de materials de construcció es van unir per crear la Fundació La Casa que Estalvia, segons apunta Francisco Javier Fernández Campal, president de la fundació, amb un objectiu comú: “Sensibilitzar a tots els sectors de la societat sobre la importància de l'eficiència energètica en l'edificació i els beneficis que pot reportar per a l'estalvi econòmic i energètic, la protecció del medi ambient i la creació d'ocupació”.

Però, com és un habitatge eficient?, quins criteris han de tenir-se en compte per fer d'un edifici un entorn eficient des d'un punt de vista energètic? Fernández Campal explica que un habitatge eficient és aquella que demanda entre un 70% i un 90% menys d'energia que la seva homòloga convencional. Per aconseguir aquesta denominació de ‘eficient’ la llar ha de seguir una sèrie d'indicacions, que en la seva majoria es poden aplicar tant per a cases de nova construcció com per a aquelles destinades a la rehabilitació. En primer lloc, una orientació adequada i un disseny eficient. “Les pèrdues o entrades indesitjades d'energia en forma de calor en els nostres habitatges se solen produir a través de murs i cobertes, per la qual cosa convé optar per dissenys compactes reduint també al màxim els elements que sobresurtin de l'edifici”, apunta Fernández Campal.

En segon lloc, un aïllament òptim en les seves façanes, cobertes i buits acristalados que permetin que l'edifici “demandi única i exclusivament l'energia mínima per aconseguir les condicions de confort òptimes en l'habitatge”. A més, explica, se li ha de prestar especial atenció a la ventilació, tenint en compte que no hi hagi fugides d'aire incontrolades, normalment en els punts d'assemblatge entre finestres, façanes, estructures i altres elements constructius. Fernández Campal també recorda que ha d'estar construïda amb materials sostenibles per tenir una ‘petjada ecològica’ coneguda i reduïda, així com que siguin respectuosos amb el medi ambient al llarg de tota la seva vida útil.

A més d'aquestes característiques, sosté el president de la Fundació La Casa que Estalvia, una casa eficient ha de disposar de confort acústic i protecció passiva contra incendis. Els materials utilitzats han d'aïllar adequadament, tant dels sorolls de l'exterior, com dels quals procedeixen de l'interior del nostre edifici.

La climatització és, o ha de ser, capaç de crear en un espai tancat les condicions òptimes de temperatura i qualitat de l'aire. Es tracta d'un paràmetre fonamental a l'hora de poder aconseguir un estàndard de qualitat adequat per a un habitatge, sempre que estigui directament relacionat amb el control de la ventilació. Però comptar amb un bon equip de climatització no és suficient per aconseguir l'eficiència energètica. El “primer i indispensable” que ha d'acompanyar a una bona climatització és un bon aïllament, assegura Fernández Campal. “Ho podem considerar la parella perfecta posat que encara que aïllant aconseguim veure reduïda substancialment la demanda d'energia de l'habitatge, sempre anem a necessitar un petit aporta des del punt de vista de climatització. Aquesta aportació es veurà optimitzat aplicant un bon aïllament en la façana i aconseguirem reduir la grandària dels equips així com el consum”, apunta.

Segons explica Fernández Campal, i sempre partint de la base que l'habitatge hagi estat construïda concorde a criteris adequats de control de pèrdues furtives i de renovació controlada d'aire, “els equips de climatització són un suport extra per al control de les condicions de confort, però no l'eix central d'aquestes”.

Dotar a un immoble de nova construcció dels elements necessaris per a una correcta eficiència energètica és un repte relativament assequible en l'actualitat. Però què hi ha de la rehabilitació d'edificis ja existents? Com s'aborda un projecte d'aquestes característiques? El president de la Fundació La Casa que Estalvia explica que la rehabilitació d'un edifici amb criteris energètics s'ha d'afrontar sabent que de base tindrem limitades dues característiques fonamentals: l'orientació favorable i el disseny eficient. Si la veritat és que en l'actualitat el sector en multitud de projectes està donant-li especial interès a aquests paràmetres, i s'està aconseguint millorar els guanys solars de façanes amb menys soleamiento, així com redefinir la compacidad de l'edifici, “una característica clau amb la qual es pot jugar de forma gairebé il·limitada és l'aïllament tant de parets cegues com de buits acristalados”.

Per a Fernández Campal, un edifici considerat a priori com un gran embornal d'energia pot convertir-se en un edifici passiu que únicament demanda l'energia mínima per al seu confort. “Des de la fundació hem comprovat com a edificis dels anys de la dècada de 1960, construïts al seu moment sense cap criteri d'eficiència energètica, poden veure reduït el consum en calefacció en un 50% únicament millorant l'aïllament tèrmic de l'envolupant”, sosté Fernández Campal.

El punt d'inflexió en pro de la sostenibilitat

Ens trobem en un moment que Francisco Javier Fernández Campal, president de la Fundació La Casa que Estalvia, considera com a “punt d'inflexió” entre una construcció més en cadena i poc respectuosa amb el medi ambient i una nova cultura de l'edificació que es preocupa perquè els seus edificis són no únicament eficients i estalviadors de recursos durant el seu ús, sinó també sostenibles en el temps i solidaris amb l'entorn. “Veiem diàriament com es construeixen edificis amb materials sostenibles obtinguts regionalment amb la finalitat de minimitzar la petjada de carboni del mateix i fins i tot edificacions modulars reciclant materials que al principi estaven destinats a la seva retirada. Analitzant el panorama actual podem considerar-ho esperançador i inclusivament, s'ha aconseguit ja depassar el punt d'inflexió i que tot el sector treballi en la línia de les bona pràctiques ambientals”, sosté Fernández Campal.

Aproximadament el 90% del nostre parc edificatorio va ser construït abans de l'entrada en vigor del Codi Tècnic d'Edificació (CTE) i gairebé un 60% és anterior a l'aplicació de les Normes Bàsiques d'Edificació (NBE) de 1979. Així, segons president de la Fundació La Casa que Estalvia, energèticament parlant, els nostres habitatges no aprovarien un examen. “Des d'IDAE trobem la dada que a Europa el 40% del consum total de l'energia es deu a les llars, i és per aquest motiu pel qual s'estan desenvolupant polítiques que lluiten o ajuden a eradicar aquesta alta dependència energètica que presenten els nostres habitatges”, apunta.

I si ens comparem amb els nostres veïns europeus? Segons Fernández Campal, ells porten ja anys treballant en la línia en la qual nosaltres comencem ara a treballar. “Temes com la certificació d'edificis o els criteris passius de construcció són quotidians per a la ciutadania. Sense voler desanimar, al nostre país ens queda un llarg camí per recórrer però tenim l'avantatge que podem aprendre dels encerts o els errors que hagin comès altres països”, comenta.

Malgrat els avantatges de sostenibilitat mediambiental que pot arribar a proporcionar una Casa que Estalvia, apunta el president de la Fundació La Casa que Estalvia, són pocs els edificis que actualment compten amb mesures que els facin més eficient. Els obstacles per generalitzar la seva implantació al nostre país són diversos. En primer lloc, cita als usuaris, que no sempre estan disposats a realitzar les inversions necessàries. Aquest fet està provocat per “el desconeixement i la falta de campanyes de conscienciació ciutadana”. En segon lloc, pels professionals del sector que han d'adaptar-se als requeriments legals, així com sotmetre's a un continu reciclat i adquisició de coneixements. I en tercer i últim lloc a nivell polític: “Estem en una etapa de transició on convivim amb la dualitat d'un sector conservador i un horitzó ple de canvis, conclou.