Aquest article ha estat escrit originalment en castellà. L'hem traduït automàticament per a la vostra comoditat. Tot i que hem fet esforços raonables per a aconseguir una traducció precisa, cap traducció automática és perfecta ni tampoc pretén substituir-ne una d'humana. El text original de l'article en castellà podeu veure'l a
Rectificar siempre ha sido de sabiosRectificar sempre ha estat de savis
Si l'afilat de peces metàl·liques és un procés que es remunta als inicis de la metal lúrgia, els moderns processos de rectificat no comencen a desenvolupar-se fins les últimes dècades del segle XIX. És llavors quan sorgeix la necessitat d'obtenir un acabat de precisió en les peces temperades que conformen els motors dels primers automòbils. I és llavors també quan es produeix el feliç descobriment del primer abrasiu artificial, el carbur de silici o carborúndum.
Des que l'home, en els albors de la història, va començar a fabricar i utilitzar armes o eines de metall, tallants i polides, va sorgir la necessitat de trobar algun tipus de sistema o mecanisme que permetés el convenient afilat, sense el qual l'eina perdia la seva funcionalitat. El procediment usual per realitzar aquest procés ha estat, durant segles, el afilat a mà mitjançant pedra de marès. En la seva versió més antiga, la pedra es mantenia estàtica i el tall de l'arma o eina es movia convenientment pressionant sobre aquella. Posteriorment el procés va començar a realitzar-se de manera inversa, mantenint fixa la peça a esmolar i movent manualment la pedra. Falçs i dalles han estat afilades tradicionalment mitjançant aquest sistema. Una variant d'aquest, antecedent remot de les actuals esmoladores, van ser els primers torns d'esmolar, consistents en una pedra giratòria muntada sobre un eix i moguda de forma manual o pedal. A mesura que ho va ser permetent l'avanç de la tecnologia a l'accionament manual va ser substituït per transmissió hidràulica o mitjançant màquina de vapor.
![Màquina per esmolar i rectificar superfícies planes. "e;Catàleg General de Màquines-Eines"e; 1913](https://img.interempresas.net/fotos/47632.jpeg "Màquina per esmolar i rectificar superfícies planes. "e;Catàleg General de Màquines-Eines"e; 1913")
Màquina per esmolar i rectificar superfícies planes. "Catàleg General de Màquines-Eines" 1913
Del paper de vidre a la mola d'esmeril
El paper de vidre es va començar a utilitzar durant el segle XVIII, convertint-se des de llavors en un element imprescindible per a qualsevol artesà l'activitat l'obligués a polir peces metàl·liques, i va ser especialment útil per a polir armes, fins al punt que, segons indica Patxi Aldabaldetrecu, va adquirir la denominació de paper per netejar armes. El terme paper de vidre deriva del peix anomenat gató o vidre, la pell és aspra i rugosa i era utilitzat en les drassanes per polir la fusta dels vaixells.
Pel que fa a les moles obtingudes mitjançant aglomerat artificial (moles d'esmeril) el seu naixement data de principis del segle XIX, encara que el esmeril - procedent sobretot d'Àsia Menor i Grècia-ja era utilitzat pels antics egipcis en les seves eines per serrar i perforar . Aquest mateix esmeril en gra, aglomerat mitjançant ciment, va ser la base de la mola d'esmeril que, a partir de 1830, va ser implantant de forma ràpida a tota la indústria, ansiosa de treballar a les altes velocitats que permetia aquest nou tipus d'abrasiu. D'aquesta mateixa època són les primeres màquines per al rebarbat i polit de peces, com la de Nasmyth & Gaskell, de 1838.
Del rebarbat al rectificat
Pel que sembla, la primera mola de rectificar data de 1843, però fins que no es va disposar dels mitjans mecànics adequats, no es pot parlar pròpiament del rectificat com a operació abrasiva diferenciada del rebarbat, el polit o el afilat. De fet, la tecnologia del rectificat es desenvolupa davant la necessitat d'ajustar l'acabat de peces prèviament tornejades, en les quals el posterior tractament tèrmic s'havia produït alguna deformació, qüestió essencial en el primer desenvolupament de la indústria de l'automòbil.
Abans de dissenyar la primera rectificadora, el rectificat cilíndric es realitzava en el torn, al qual s'acoblava un capçal porta-moles (grinding Latha), procés que encara continua utilitzant-se per a operacions específiques o per resoldre necessitats ocasionals en absència de rectificadora. La primera rectificadora cilíndrica pròpiament dita de la qual tenim coneixement va ser construïda per Charles Moseley el 1860. El 1870, JPMorton Poole desenvolupar la primera gran rectificadora per rodets pesats. I el 1880 Brown & Sharpe va acoblar al seu rectificadora cilíndrica un dispositiu per al rectificat interior, naixent d'aquesta manera la primera rectificadora universal, concepte que aconseguiria una extraordinària difusió durant tot el segle XX.
La tecnologia del rectificat es desenvolupa a finals del segle XIX, davant la necessitat d'ajustar l'acabat de peces prèviament tornejades, en les quals el posterior tractament tèrmic s'havia produït alguna deformació
Màquina per rectificar material rodó. "Catàleg General de Màquines-Eines" 1913 Alfred H. Schütte
El rectificat de superfícies planes i d'interiors
El rectificat de superfícies planes es solucionava, abans de l'aparició de les primeres rectificadores específiques, mitjançant l'adaptació de capçals porta-moles als raspalls-pont. Les primeres experiències en rectificadores amb eix portamuelas horitzontals les va realitzar l'empresa Norton, creada el 1885 a Worcester (Massachusetts) i especialitzada en la fabricació de moles abrasives a gran escala. En les últimes dècades del segle XIX va ser Brown & Sharpe qui va liderar el desenvolupament d'aquest tipus de màquines realitzant dissenys específics per a peces de grans dimensions i per a petites peces. Ja en el segle XX, Mayer & Schmidt va perfeccionar el sistema de Norton obtenint el moviment transversal de la mola per lliscament automàtic de la columna portacabezal. Les companyies britàniques Selson i Churchill van desenvolupar posteriorment rectificadores planes amb capçal vertical, per treballar amb mola de vas, amb avanç i inversió automàtics.
Pel que fa al rectificat d'interiors, essencial en la fabricació de nombroses peces per a la indústria automobilística, els grans avenços es produeixen simultàniament als Estats Units, Alemanya i Gran Bretanya, amb marques mítiques com Heald, Van Norman o Cincinnati. Aquesta última va ser la que va desenvolupar també, a principis de la dècada de 1920, les rectificadores sense centres (centerless), després de litigar durant diversos anys amb la Norton Co per un problema de patents.
El 1880 Brown & Sharpe va acoblar al seu rectificadora cilíndrica un dispositiu per al rectificat interior, naixent d'aquesta manera la primera rectificadora universal, concepte que aconseguiria una extraordinària difusió durant tot el segle XX
Màquina per rectificar interiors. "Catàleg General de Màquines-Eines" 1913 Alfred H. Schütte
El carborúndum
Una fita d'importància singular en el desenvolupament dels diferents processos de rectificat va ser el descobriment, per part d'Edward G. Acheson (1856-1931) del carbur de silici, a finals del segle XIX. Acheson va fer una sèrie de proves barrejant argila i carbó i se sotmet a altes temperatures, aconseguint uns petits cristalls brillants i aguts de gran duresa. Lligant els vidres descoberts a un disc de ferro i adaptant-lo a un torn lubricat amb oli, va aconseguir tallar les facetes d'un diamant. Era el primer abrasiu artificial. El nom amb el qual el va batejar, carborúndum, va donar lloc al seu torn a la carborundum Co, la companyia fundada per Acheson, instal des de 1895 a les cascades del Niàgara. Poc després, el 1899, va ser descobert el procediment per fabricar alúmina cristal. Amb tot això, i amb els avenços en nous aglomerants, va aconseguir establir una gamma de moles de característiques diferents que van permetre obtenir qualitats i velocitats en el rectificat fins aleshores impensables.
Edward Goodrich Acheson (Washington, 1856-1931), descobridor del carbur de silici o carborúndum
Referències
Empreses o entitats relacionades
Hexagon Manufacturing Intelligence
![Màquina per rectificar material rodó. "e;Catàleg General de Màquines-Eines"e; 1913 Alfred H. Schütte](https://img.interempresas.net/fotos/47639.jpeg "Màquina per rectificar material rodó. "e;Catàleg General de Màquines-Eines"e; 1913 Alfred H. Schütte")
![Màquina per rectificar interiors. "e;Catàleg General de Màquines-Eines"e; 1913 Alfred H. Schütte](https://img.interempresas.net/fotos/47644.jpeg "Màquina per rectificar interiors. "e;Catàleg General de Màquines-Eines"e; 1913 Alfred H. Schütte")
