La legislació vigent a Espanya, el RD 140/2003, de 7 de febrer, obliga a controlar la microbiologia de forma periòdica

La contaminació microbiològica és responsable de més del 90% de les intoxicacions i transmissió de malalties per l'aigua. Els principals microorganismes que es transmeten a través de l'aigua engloben als bacteris, virus i protozous, encara que existeixen també altres organismes que poden ser transmesos en l'aigua potable, però la seva probabilitat de transmissió és molt baixa.

En el procés de proveïment de l'aigua, poden sorgir problemes de contaminació microbiològica tant en els recursos com en el procés d'emmagatzematge i distribució.

La legislació vigent a Espanya, el Reial Decret 140/2003 de 7 de febrer, obliga a controlar la microbiologia de forma periòdica, tant de paràmetres indicadors (bacteris coliformes i recompte de colònies a 22 º), com de patògens ('Escherichia coli', enterococs, i 'Clostridium perfringens'), a més de 'Crytosporidium' i altres paràsits quan la qualitat de l'aigua no sigui la correcta i l'autoritat sanitària així ho indiqui. A continuació, es descriuen els principals tipus de microorganismes responsables de la transmissió de malalties per l'aigua.

Els protozous que poden aparèixer de manera més freqüent i són responsables d'epidèmies són el 'Crytosporidium' i 'Giardia lamblia'

Els protozous que poden aparèixer de manera més freqüent i són responsables d'epidèmies són el 'Crytosporidium' i 'Giardia lamblia'. El primer està àmpliament distribuït en la naturalesa i és portat per tot tipus d'animals, incloent animals de companyia i animals de granja. A més, el 'Crytosporidium' es protegeix en l'ambient formant unes espores conegudes com ooquists que li permeten viure llargs períodes de temps fins que són ingerits. La principal via per contraure una criptosporidiosis és la via fecal-oral. La simptomatologia de la criptosporidiosis inclou diarrees, febre, dolors abdominals, nàusees i vòmits sent greu en persones immunodeprimides.

La 'Giardia lamblia' igual que el 'Crytosporidium' es troba en un rang molt ampli d'animals on viu lliurement en els intestins. A l'aigua està en forma de quists que són capaços de sobreviure llargs períodes de temps. Aquest paràsit produeix una malaltia anomenada giardiasis que afecta l'estómac i intestins provocant una diarrea acompanyada de còlic amb malestar general.

Hi ha altres protozous causants de malalties com ara 'Entamoeba histolytica', causant de la disenteria amébica, o 'Naegleria fowleri', causant de la meningocòccica-encefalitis amébica (normalment mortal). La freqüència d'aquestes infeccions és molt baixa.

Són el grup més important de presència a les aigües potables i les més importants quant a nombre d'epidèmies causades. La major part de la contaminació bacteriana causant d'infeccions, està associada a la contaminació fecal de l'aigua.

Són diversos tipus de bacteris dels que formen el gènere 'Salmonella', responsables d'un gran nombre de problemes de salut pública tant en aigües com aliments. És freqüent l'aïllament en l'aigua bruta, però com que és molt poc resistent a l'acció del clor, poques vegades apareix en l'aigua potable. La salmonel presenta com símptomes gastroenteritis aguda que en casos greus pot arribar a la mort. La via normal d'infecció és la fecal-oral. Els tipus de salmonel que produeixen malalties més greus són la 'Salmonella typhi' (responsable de les febres tifoideas) i la 'Salmonella paratyphi' i 'Salmonella schottmuelleri' (febres paratifoideas).

Microorganismes de l'aigua i malalties hídriques.

La 'Shigella' presenta característiques similars a la 'Salmonella', encara que rares vegades afecta animals i no resisteix tan bé en el medi ambient. Produeix una disenteria bacteriana. 'Escherichia coli', està composta per 14 serotips, causants de gastroenteritis, i causant de múltiples atacs de diarrea a turistes que visiten zones càlides.

El còlera és produït per 'Vibrio cholerae', endèmic en moltes àrees del món i es creu que el seu origen està a l'Extrem Orient. Es necessita un nombre alt de microorganismes per produir la malaltia, sent la seva forma més ràpida de propagació la deguda el consum d'aigua potable contaminada o per aliments manipulats per un portador o rentats amb aigua contaminada.

'Campylobacter' és també responsable d'un alt nombre de processos diarreics, fins i tot es creu que més que els produïts per la Salmonella. Els proveïments sense clorar són els principals focus d'infecció. La transmissió també és via fecal-oral.

El principal risc de contaminació de l'aigua a la xarxa de distribució és causa de la contaminació per excrements per infiltracions

Altres múltiples bacteris o altres tipus de microorganismes poden ser transmesos per l'aigua, per no haver estat sotmesos a un procés adequat de potabilització o bé perquè en el procés de distribució, l'aigua hagi estat contaminada a la xarxa, tot i haver estat introduïda en condicions òptimes.

El principal risc de contaminació de l'aigua a la xarxa de distribució és causa de la contaminació per excrements per infiltracions. Normalment l'increment dels bacteris es deu a l'absència de desinfectant residual en els valors de concentració adequats. Les canonades tenen sediments en el fons que provocaran i afavoriran el creixement de microorganismes.

Un dels patògens més coneguts i associats a les canonades és la 'Legionella', causant de la malaltia del legionari, que és una espècie de pneumònia. Hi ha múltiples espècies de 'Legionella', sent la més perillosa la 'Legionella pneumophila', especialment el serogrup I. Està associada a la distribució domèstica de l'aigua, sobretot a la distribució d'aigua calenta, encara que està àmpliament dispersa per tota la natura.

Els virus no es poden reproduir sense una cèl·lula en la qual es puguin allotjar, però poden sobreviure en el medi ambient llargs períodes de temps. L'aigua normalment és contaminada per matèria fecal contaminada amb virus entèrics humans.

L'hepatitis infecciosa, enterovirus, retrovirus, adenovirus i altres són transmesos per l'aigua. Molts virus produeixen diarrees i malalties respiratòries.