Els beneficis de les mini hidroelèctriques

Al nostre país, l'energia hidroelèctrica té una llarga tradició i amb un sector tecnològicament madur. Segons un informe de l' Idae , la principal raó és l'existència d'importants recursos hidrològics i un esforç ja històric en l'aprofitament d'aquest tipus de tecnologia. D'altra banda, l'evolució de l'energia hidroelèctrica a Espanya ha estat creixent, tot i que en els darrers anys ha experimentat una disminució en l'aportació d'aquesta energia a la producció total d'electricitat.

Quan parlem de micro centrals hidroelèctriques, en canvi, si descobrim que ha experimentat un creixement, encara que aquest ha estat de caràcter moderat. Les centrals hidroelèctriques, tant les tradicionals com les minicentrals, estan molt condicionades per les peculiaritats i característiques que presenti el lloc on hagin de ser ubicades. Quan s'hagi de posar en marxa una instal·lació d'aquest tipus cal tenir en compte que la topografia del terreny influirà tant en l'obra civil com en la selecció de la maquinària.

Aquest tipus d'instal • lacions es divideixen en tres categories. La primera d'elles són les centrals d'aigua fluent. Són aquelles en les que es desvia part de l'aigua del riu mitjançant una presa, ia través de canals o conduccions es porta fins a la central on passarà per una turbina. Un cop obtinguda l'energia elèctrica l'aigua desviada és retornada novament a la llera del riu.

En alguns casos, és convenient construir una petita presa en la presa d'aigua per elevar el pla d'aquesta i facilitar la seva entrada al canal o canonada de derivació. L'aigua desviada ha de ser conduïda fins a la cambra de càrrega, d'on surt la canonada forçada per la qual passa l'aigua per ser turbinada en el punt més baix de la central. Perquè les pèrdues de càrrega siguin mínimes i poder mantenir l'alçada hidràulica, els conductes es construeixen en pendent, provocant que la velocitat de circulació de l'aigua sigui baixa, ja que la pèrdua de càrrega és proporcional al quadrat de la velocitat. Això implica que en alguns casos, depenent de l'orografia, la millor solució sigui optar per construir un túnel, escurçant el recorregut horitzontal.

El segon model és el de central de peu de presa. La característica principal d'aquest tipus d'instal lacions és que tenen la capacitat de regulació dels cabals de sortida de l'aigua. Aquesta capacitat de controlar el volum de producció s'empra en general per proporcionar energia durant les hores puntes de consum. També s'inclouen en aquest grup aquelles centrals situades en embassaments destinats a altres usos, com regs o abastament d'aigua a poblacions. Depenent dels fins per als quals va ser creada la presa, es Turbinen els cabals excedents, els cabals desembassats per a regs o proveïments i fins i tot els cabals ecològics.

El tercer tipus són les centrals hidroelèctriques de canal de reg, que utilitzen el desnivell existent en el mateix canal. Mitjançant la instal·lació d'una canonada forçada, paral·lela a la via ràpida del canal de reg, es condueix l'aigua fins a la central, retornant posteriorment al seu curs normal en canal. En aquest mateix grup també s'inclouen aquelles que aprofiten el desnivell existent entre el canal i el curs d'un riu proper. La central en aquest cas s'instal propera al riu i es Turbinen les aigües excedents al canal.

El principal avantatge en la instal lació d'aquest tipus de centrals és el gran estalvi que suposen en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. En el passat 2010, les minihidràuliques (amb una generació menor de 10 MW) van estalviar 472.812 tones de CO _2, mentre que les hidràuliques tradicionals (entre 10 i 50 MW) van produir un estalvi de 255.490 tones de CO _2. Aquest estalvi, s'ha de considerar prenent com a referència una moderna central de cicle combinat a gas natural, amb un rendiment del 54% (372 t CO2 per GWh produït).

A més l'ús d'aquest tipus de centrals evita un desgast excessiu de l'aigua, ja que aquesta es recull del riu en un punt i es torna al llit en una cota inferior, un cop transformada la seva energia en energia elèctrica al seu pas per la turbina. D'altra banda, cal destacar el seu caràcter autòcton, per la qual cosa el seu desenvolupament implica la reducció del grau de dependència del sector energètic exterior i el reforç de la seguretat del subministrament.

És obvi a més que estem parlant d'una energia neta ja que no produeix residus contaminants, excepte en la fase de construcció, en què han d'extremar les mesures minimitzadores d'impactes ambientals. A més, el seu caràcter de generació distribuïda indica que en moltes ocasions les unitats de producció renovables es troben a prop dels punts de consum. La distància entre els llocs de generació i consum final provoca unes pèrdues al sistema d'aproximadament el 10% de la producció neta d'electricitat.

També és important recalcar que és respectuosa amb el medi ambient, perquè els impactes que genera són petits i fàcilment minimitzable, fins i tot molts són evitables si es prenen les mesures adequades (escales per a peixos, cabal ecològic, soterrament de canonades, etc).

Segons nombrosos estudis, el sector de les energies verdes contribueix de forma eficient a la creació de llocs de treball, ja que les unitats de producció d'energia de fonts renovables generen fins a cinc vegades més llocs de treball que les tecnologies convencionals. Això es produeix perquè inclouen la generació d'ocupació directe durant la fabricació, construcció i operació de les seves instal·lacions, i la generació d'ocupació indirecta, derivat de la demanda de béns d'un altre tipus que generen aquestes activitats.

El desenvolupament de les energies renovables pot contribuir a més a la cohesió regional, ja que en la majoria dels casos les noves instal·lacions han de situar-se en àrees rurals. El Pla d'Energies Renovables 2005-2010 preveu una valoració actual de la generació d'ocupació produïda com a conseqüència del desenvolupament de l'energia hidroelèctrica, per la qual utilitza el concepte de "homes-any" com a unitat d'ocupació.

En termes quantitatius aquest concepte és equivalent al treball necessari per escometre els objectius del sector hidroelèctric que preveu el Pla, suposant 1.800 hores de treball per home i any. Actualment hi ha prop de 150 empreses relacionades amb el sector hidroelèctric a Espanya. Destaca la diversificació respecte al tipus d'activitats que desenvolupen les empreses que componen el sector de les energies renovables, ja que moltes d'elles porten a terme més d'una activitat. Des del subministrament, el muntatge i manteniment dels equips, fins al desenvolupament global del projecte i els estudis previs sobre viabilitat econòmica i impactes ambientals.

Una de les ja instal·lades al nostre país és la central hidroelèctrica de Porma, situada a la presa de Juan Benet, a l'embassament del Porma, a la província de Lleó. És una central de peu de presa, de nova construcció, posada en marxa el 2004. La central consta de les següents instal·lacions: presa d'aigua, canonada forçada i repartidor, edifici de la central, canals de restitució i sistema by-pass. És important recalcar les tasques que s'han dut a terme per a la rehabilitació del camí d'accés i servei, així com de tot el terreny i instal·lacions afectades per les obres.

La presa d'aigua s'efectua en el cos de la presa, a través de la conducció forçada de 35 m de longitud realitzada mitjançant la perforació de la presa i disposa d'una comporta en el parament d'aigües amunt, així com una vàlvula de papallona juntament al peu d'aigües avall de la presa, allotjada en una caseta adossada a la presa. D'aquesta caseta part la canonada forçada d'acer de diàmetre de 2.800 mm, que connecta amb l'edifici mitjançant un repartidor que es bifurca en tres ramals d'entrada a les tres turbines de 1.700 mm de diàmetre i un altre ramal de 1.200 mm de diàmetre per al sistema by-pass. S'inclou un cabalímetre per ultrasons en la canonada de 2.800 mm per a mesura de velocitat, cabal i volum.