1,59 euros per m³ és el preu mitjà de l'aigua d'ús domèstic (serveis de proveïment i sanejament)

L'Associació Espanyola de Proveïments d'Aigua i Sanejament (Aeas) i l'Associació Espanyola d'empreses Gestores dels Serveis d'Aigua a Poblacions (AGA) han presentat l'Estudi Aeas-AGA 2013 (dades 2012), que estima el preu pagat pels usuaris del servei del cicle integral d'aigua, analitzat per tipus de servei (proveïment i sanejament) i per ús (domèstic i industrial). Roque Gistau i Fernando Morcillo, president i director general d'Aeas, i José Luis González Vallvé, director general d'AGA, van destacar que la factura familiar de l'aigua es manté per sota d'IPC.

Roque Gistau, president d'Aeas, assenyala que “Espanya compta amb uns serveis d'aigua de primera línia, equiparables als millors del món perquè les empreses de proveïment i sanejament del nostre país utilitzen les millors tecnologies disponibles i avancen contínuament cap a un millor servei al ciutadà, que entén la necessitat d'una gestió sostenible però al que li costa assumir que això comporta un major esforç econòmic que ha de ser repercutit en el preu”.

José Luis González Vallve, director general d'AGA, recorda que “en les classificacions europees, els Serveis de l'Aigua Urbans a Espanya estan en els primers llocs dels rànquings de qualitat, preu, regularitat en el subministrament, etc., una gran satisfacció per al país ja que en altres serveis urbans no ocorre el mateix”.

Finalment, Fernando Morcillo, director general d'Aeas, destaca “que en els últims anys, la societat espanyola ha realitzat un gran esforç -amb l'ajuda pressupostària europea- per dotar-se d'infraestructures de depuració d'aigües residuals, assumint el ciutadà els seus costos d'operació, aquest avanç suposa un enorme salt de qualitat aconseguit amb increments de preus mitjans tan moderats que estan per sota de l'IPC”.

A Espanya, els serveis urbans d'aigua són competència municipal i cada entitat local pot tenir preus i estructures tarifàries diferents. Les dades de l'estudi s'obtenen de municipis, Comunitats Autònomes i operadors dels serveis de proveïment i sanejament. En aquesta edició s'han utilitzat dades de 224 sistemes de proveïment que presten servei en 505 municipis a gairebé 30 milions d'habitants. El preu de l'aigua varia en funció del consum, per la qual cosa es considera un usuari tipus per a consum domèstic i per a consum industrial.

La gestió del cicle integral de l'aigua inclou el proveïment (des de la captació fins que arriba a les escomeses i comptadors), i el sanejament (s'encarrega de l'aigua residual utilitzada i de depurar-la i retornar-la a la seva llera natural respectant el medi ambient).

Segons l'estudi, el preu mitjà de l'aigua per a ús domèstic és d'1,59 €/m³, del que 0,92 € correspon al servei de proveïment i 0,67 € al de sanejament (clavegueram i depuració d'aigües residuals), sense incloure IVA. Amb un metre cúbic d'aigua, que costa poc més d'euro i mitjà, podem dutxar-nos diàriament 3 setmanes o donar-nos 7 banys o posar 50 vegades el rentavaixella, o 20 vegades la rentadora o també podríem rentar el cotxe fins a 10 vegades.

Comparació de la despesa en aigua amb altres consums típics en una família.

És a dir, que per 1,59 €, disposem a la nostra casa d'1.000 litres d'aigua potable (92 cèntims per proveïment) i, a més, ens assegurem que després d'haver-los utilitzat es retornin al mitjà aquàtic respectant el medi ambient (67 cèntims per sanejament). El preu mitjà d'1,59 €/m³ suposa 4,89% d'increment anual acumulat en relació als resultats de l'anterior estudi (dades 2010). Segons l'INE, una família espanyola gasta de mitjana el 0,78% del seu pressupost anual en el rebut d'aigua, mentre que la seva despesa en telèfon li suposa gairebé el 3%, i el mateix per a electricitat.

En valors absoluts, cada llar desemborsa a l'any amb prou feines 220 € pels serveis d'aigua enfront dels 840 € pel telèfon (paguem quatre vegades més en telèfon que en serveis d'aigua). Amb el que ens costa una canya de cervesa ens dutxem diàriament durant 3 setmanes i amb una moneda d'1 cèntim d'euro podem comprar 6 litres d'aigua (25 gots).

L'aigua als pressupostos familiars (INE, 2012).

El consum domèstic (aigua per a consum en la llar, rentar-se, dutxar-se, fregar, tirar de la cadena, regar les plantes…) és de 122 litres habitant/dia, quantitat per la qual paguem uns 20 cèntims d'euros, menys del que costa un litre d'aigua embotellada.

Quant al preu mitjà per al cicle integral de l'ús industrial és de 2,07 €/m³ (IVA no inclòs).

Però la referència de l'increment del preu de l'aigua en metres cúbics resulta poc significativa a l'hora d'analitzar l'evolució del que el ciutadà paga realment pel servei. L'usuari domèstic tendeix a un consum cada vegada més raonable –una necessitat assumida socialment-, i paga per un servei, més que per un producte. Així, encara que s'incrementa lleugerament el preu del m3, la despesa per família es compensa en la factura per la disminució gradual del consum, resultat de la major conscienciació de l'usuari i l'eficiència en la prestació dels serveis.

La factura familiar de l'aigua es manté per sota de l'IPC.

El descens constant de litres consumits per habitant i dia és resultat de la major eficiència dels serveis, major conscienciació ciutadana recolzada per les campanyes divulgatives dels operadors, millor equipament domèstic, facturació per usos segmentats i generalització de les tarifes progressives, creixents segons blocs de major consum.

Tot això fa que l'increment de la factura real d'aigua per a un usuari tipus, en els últims 10 anys, estigui per sota de l'IPC.

Evolució del consum i del preu unitari de l'aigua.

Aparentment positiva per al ciutadà, la situació és insostenible a llarg termini. La societat demanda millora del servei; es requereix una cobertura total de la depuració de les aigües residuals i creixen les exigències europees en matèria ambiental i sanitària. La política europea s'orienta a la cobertura dels costos dels serveis i al fet que cada usuari assumeixi el càrrec que li correspon per atendre aquests costos en un repartiment racional sense oblidar el principi bàsic de ‘el qual contamina paga’.

El ciutadà aplaudeix la necessitat d'una gestió sostenible del servei d'aigua, però això hauria de suposar que assumeixi un major esforç econòmic. A Espanya, les tarifes que paguen els usuaris no cobreixen els costos dels serveis d'aigua impedint fer les necessàries inversions en el patrimoni hídric i de serveis hidràulics i aquàtics.

El caràcter potent i complex d'aquestes infraestructures els concedeix certa inèrcia però és imprescindible el bon manteniment i la seva actualització al costat d'una intel·ligent explotació perquè segueixin prestant amb eficiència les seves funcions.

Per a un desenvolupament sostenible, la gestió eficient de l'aigua en els àmbits urbà, agrícola, industrial i mediambiental és fonamental i només així serà possible llegar a les generacions esdevenidores un món habitable i uns serveis d'aigua bàsics per a la vida, que són l'obstinació del sector.

Si ben el preu mitjà a Espanya de l'aigua per a ús domèstic està en 1,59 €/m³, hi ha importants diferències entre províncies i Comunitats Autònomes.

Les diferències entre àrees geogràfiques obeeixen a factors de disponibilitat, qualitat, proximitat dels recursos hídrics, processos, tècniques i costos necessaris per a la potabilització i depuració de l'aigua, però també a la incorporació dels diferents cànons autonòmics.

La major o menor cobertura dels costos (despeses d'operació i de millora i renovació d'infraestructures) en cada sistema contribueixen a generar, així mateix, importants diferències en les tarifes que paga l'usuari final.

Per Comunitats Autònomes, els valors mitjans de preu (sense incloure IVA) per a usos domèstics es poden seguir en la següent taula.

Preu de l'aigua per a proveïment domèstic per Comunitats Autònomes (euros/m³).

En contrast amb les dades de les comunitats i províncies espanyoles, les ciutats europees paguen uns preus considerablement més alts pel servei de l'aigua urbana. Podem comparar els 1,22 €/m³ de Bilbao amb els 5,28 €/m³ de Glasgow o els 4,69 €/m³ de l'Haia o 4,63 €/m³ de Berlín.

Preu de l'aigua en algunes ciutats europees (euros / m³).

L'aparició de noves figures impositives que influeixen en el preu que paga l'usuari final preocupa seriosament al sector. Encara que les hi denomina ‘cànon de sanejament o de l'aigua’, com les ja existents en algunes comunitats autònomes destinades a infraestructures o serveis, aquests nous impostos heterogenis amplien la bretxa de preus entre usuaris i graven consums sobre els quals els operadors no poden actuar. Les hisendes públiques autonòmiques tenen capacitat de legislar sobre impostos ambientals, però aquestes noves figures que no corresponen al servei de l'aigua entren en la factura com un item més sense estar clar on s'empren.

Les Directives 91/271, 2000/60, Marco de l'Aigua, i les seves transposicions, van imposar la generalització de la depuració de les aigües residuals. Els menors recursos de les economies municipals i la dificultat per accedir a fons europeus per construir infraestructures, han impulsat a les comunitats autònomes a assumir la construcció i/o l'explotació dels sistemes de depuració. Per a això, es van implantar cànons de sanejament que possibiliten la recaptació, -a través de les factures de l'aigua que gestionen els operadors de proveïment- de recursos econòmics per sufragar l'operació i, parcialment, les infraestructures de depuració.

És un procés lògic, per intentar complir els objectius de la DMA, de recuperar els costos de tot el cicle. Però últimament aquesta lògica s'ha desviat de la seva fi primària i han aparegut normes autonòmiques amb mesures tributàries sobre l'aigua que tracten de compensar desequilibris pressupostaris, no sempre estrictament associats al servei, i que es repercuteixen a l'usuari final amb el resultat d'un encariment dels serveis. El sector ve sol·licitant que s'apliqui el criteri econòmic -inclòs en la filosofia de la Unió Europea- definit en la Directiva Marco de l'Aigua del 2000 i que expressa que el preu dels serveis aconsegueixi la ‘cobertura de costos’ que requereix la seva prestació. Aquesta condició no s'ha aconseguit en molts dels serveis i no obstant això ara apareixen aquestes figures tributàries de dubtosa transparència per al ciutadà, que no semblen ser el millor procediment per avançar en la gestió sostenible de l'aigua.