Reparació, rehabilitació i renovació de xarxes

Al costat del creixement de les ciutats han anat apareixent diferents materials i serveis que s'han anat incorporant a l'entramat de xarxes urbanes compost per canonades de diferents tipologies, materials i característiques.

Atenent a les dades indicades en la Taula 1 extreta de l'enquesta 2010 publicada per AEAS, es pot veure l'heterogeneïtat de materials que componen les xarxes de subministrament d'aigua: fibrociment, fosa dúctil, fosa grisa, formigó, polietilè, PVC-O, PVC-O, PRFV… Materials amb molt diferent comportament: flexible, rígids, semirrígidos i en definitiva amb diferents característiques.

Una dada a destacar és l'alt percentatge de canonades de fibrociment (27,4%) que encara avui estan presents a les nostres xarxes de distribució, així com canonades de plom (4%) en escomeses domiciliàries. Actualment prohibida la instal·lació d'aquests dos materials per a la conducció d'aigua potable.

Les xarxes de conducció d'aigua transporten un ben necessari, escàs i per tant molt valuós que cal protegir. La conducció d'aigua ha de ser eficient i sostenible i per tant, el manteniment i reparació de les xarxes ha d'entendre's des d'una òptica econòmica i ambiental.

Entenent que les xarxes de canonades han d'ofereixen una llarga vida en servei, és fàcil imaginar que durant tota aquesta vida útil es presentin multitud d'afeccions. El temps de necessari per a la seva reparació ha de ser el menor possible per evitar majors pèrdues d'aigua, llargs temps sense servei, queixes dels usuaris, afeccions en el tràfic…

En la gestió de les xarxes es fa per tant necessari que s'estableixin plans de manteniment (preventiu i correctiu) que vagin contrarestant la deterioració produïda per l'ús en el temps. La implementació de plans de manteniment ha de recollir totes aquelles operacions habituals, i per tant programades i periòdiques amb vista a retardar o corregir la deterioració de les xarxes.

2.1 Manteniment preventiu

Aquest manteniment es refereix a les accions d'inspecció i seguiment dels elements de les xarxes per tractar d'evitar que es produeixi la seva fallada. El manteniment preventiu està programat. El temps que l'element no està en ús és el dedicat exclusivament a l'operació pròpiament aquesta. Per aquesta raó, el temps de manteniment preventiu és sempre inferior al temps de manteniment correctiu.

2.2 Manteniment correctiu

Aquest és un manteniment de reparació que es realitza després d'una fallada o trencament en el sistema, no és programat prèviament i és requerit per una determinada avaria (per exemple, aparició d'una fugida d'aigua).

El manteniment correctiu inclou cinc períodes de temps (en els quals l'element de fallada no està operatiu):

• Temps transcorregut des que es produeix l'avaria fins que es detecta, o temps de resposta
• Temps necessari per comptar amb qui efectua la reparació (disponibilitat del personal tècnic encarregat de la reparació)
• Temps que transcorre fins a disposar dels recanvis necessaris per reparar la fallada.
• Temps necessari per esmenar l'avaria
• Temps necessari per a la nova posada en servei de la xarxa (neteja, desinfecció...).

Algunes de les raons principals de les causes que originen les fugides en els sistemes de distribució d'aigua són: una incorrecta elecció dels materials de la xarxa, una deficient instal·lació i assentament de les canonades, corrosió, deficiències en valvulería, sobrepressions, actuacions externes... Aquests possibles orígens de les fugides, s'han de tenir en compte en el maneig operacional de la xarxa, i en el seu manteniment preventiu, amb la finalitat de perllongar la seva vida útil sense fallades.

En aquest apartat s'indiquen de forma general les tasques encaminades a reparar les petites fugides o avaries que vagin apareixent durant la vida útil de la mateixa. En tots els casos, serà sempre necessària una ràpida actuació: identificació de l'avaria, elecció del procediment de reparació i la seva execució.

El tipus de reparació a realitzar sobre la canonada dependrà del dany que s'hagi produït sobre la mateixa, i dependrà també del material i tipus de canonada.

En general, els criteris de selecció en una reparació són:

• Tipus de trencament (neta, picada, fissura, rebentada)
• Material de la canonada
• Diàmetre exterior del tub
• Element de reparació (abraçadora, maniguet, maniguet autoblocante, virola…).

3.1 Reparació sense tall de canonada

En cas de petits trencaments o forats que no requereixin la substitució de la canonada, es poden realitzar reparacions ràpides i duradores utilitzant abraçadores de reparació, maniguets partits o acoblaments flexibles.

En aquests casos, en els quals el dany ocasionat en la canonada és petit (per exemple, un picotazo d'un compressor o màquina, un forat o una petita fissura), aquest es pot reparar amb una peça de reparació mecànica apropiada per a la dimensió de l'avaria i la pressió nominal de la canonada instal·lada. Atès que no es realitza el tall del tub, la peça ha d'estar partida o ha de permetre el seu desmuntatge amb la finalitat de que pugui ser acoblada a la canonada. Les abraçadores de reparació estan proveïdes d'una junta interior que garanteix una estanqueïtat total en realitzar l'estrenyi dels cargols. L'exterior està fabricat generalment en acer inoxidable o fosa amb pintura de protecció per evitar problemes de corrosió.

Aquests sistemes de reparació són relativament ràpids ja que després de destapar la canonada es pot instal·lar la peça de reparació tancant el servei breument i fins i tot en ocasions sense haver de realitzar un tancament total del subministrament. Amb això s'evita el tall i buidatge de la canonada aconseguint temps de restabliment del servei molt reduïts.

En aquests casos cal tenir certesa que la fissura o forat no va a estendre's longitudinalment al llarg del tub. Si es cregués que això pot ocórrer s'haurà de tallar el tub eliminant la part afectada, realitzant una reparació amb tall de canonada.

3.2 Reparació amb tall de canonada

Si l'avaria produïda és d'una dimensió important, la reparació d'aquesta es realitzarà mitjançant la substitució del tram de canonada afectat. Se seccionarà el tros de canalització danyat i se substituirà per un tros nou de tub (cilindre o rodet) del mateix material preferiblement. En funció de la longitud afectada i segons les possibilitats de maniobrabilitat, es procedirà a la unió del nou tram de canonada amb la canalització existent utilitzant diferents tipus d'acoblaments disponibles al mercat. En aquest cas no és necessari que siguin partits ja que en tallar la canonada poden ser introduïts bé en el cilindre o bé en la canonada existent.

Encara que el recomanable és reparar utilitzant canonada del mateix material i calibre, existeixen també acoblaments de gran tolerància que permeten realitzar la reparació utilitzant un tub de calibre diferent a l'existent. Aquests elements són habitualment utilitzats en la reparació de canonades de fibrociment i fosa grisa i la seva substitució per canonades de materials plàstics.

Amb la rehabilitació de canonades es pretén restaurar la capacitat hidràulica d'una canonada que ha estat afectada negativament per corrosió interior, augment de la rugosidad, disminució de diàmetre, filtracions… estenent així la seva vida útil. Si no es corregís aquesta situació, s'arribarien a produir filtracions majors i fallades que poden portar a la suspensió del servei i reparacions costoses.

Existeixen diferents sistemes de rehabilitació. El mètode tradicional requereix l'obertura de la rasa i de la intervenció de poceros especialitzats. Les tecnologies actuals de rehabilitació de canonades permeten disposar de maquinària especialitzada i de materials (principalment plàstics) per recobrir les parets internes de les canonades afectades, solucionant els problemes de filtracions i pèrdues de fluids, sense necessitat de realitzar obra civil i reduint per tant els costos de la intervenció.

Aquests sistemes de rehabilitació de canonades sense obertura de rasa, cada vegada s'utilitzen amb major freqüència ja que aconsegueixen evitar incòmodes obres (corts de carrers i acerados), el perill de rases obertes, redueixen notablement els costos i l'impacte mediambiental.

És important també assenyalar que el servei de la línia generalment es manté mentre s'executen els treballs i només es realitzen les interrupcions necessàries per instal·lar els by-passes corresponents al tram on s'executin els treballs. D'aquesta manera les molèsties per als usuaris són mínimes.

Generalment els treballs de rehabilitació sense rasa consistiran primerament en la detecció de la zona a rehabilitar, posteriorment en la neteja de l'interior del tram i en la instal·lació del revestiment interior per qualsevol dels mètodes existents.

En els casos en els quals la xarxa estigui seriosament danyada, és recomanable la renovació de la xarxa per evitar les innombrables fallades i trencaments produïts, els costos derivats de la seva reparació i les molèsties per als veïns de les zones afectades. A més, en molts casos, l'antiguitat de les xarxes fa aconsellable també la seva renovació i substitució.

Segons les últimes dades publicades per AEAS, en 2010 més del 35% de les xarxes de proveïment a Espanya tenen una antiguitat superior a 30 anys. Si mirem la composició d'aquestes xarxes trobem que les canonades de fibrociment representen més del 27% i que el 4% de les escomeses segueixen sent de canonades de Plom, materials la instal·lació dels quals no està permesa actualment.

A això cal afegir que en 2010 l'aigua no registrada (pèrdues) representa el 23,3% de l'aigua subministrada. Tot això, porta a la necessitat de renovació de les xarxes de proveïment, però segons dades de 2010 només el 67% aproximadament dels municipis disposa d'un pla de renovació d'aquestes xarxes, per la qual cosa segons les dades de l'enquesta AEAS només es va renovar l'1,3% d'aquesta xarxa en 2010.

Si ens fixem ara en les dades de les xarxes de clavegueram, observem que més del 42% de les xarxes té una antiguitat superior als 30 anys, però en aquest cas, només un 27% dels municipis disposa de plans de renovació de les seves xarxes de clavegueram.

Les pèrdues d'aigua a les xarxes causen costos elevats, bé per costos directes de “producció” d'aigua (per exemple, potabilització, transport, distribució...), bé per costos mediambientals (contaminació, escassetat de recursos, problemes de salut...). Aquesta situació s'agreuja amb el creixement de la demanda i el canvi climàtic.

Seguidament s'indiquen algunes dades presentades per l'INE (institut nacional d'estadística) en la seva Enquesta sobre el Subministrament i Sanejament de l'Aigua (any 2010):

Taula 2. Dades INE, enquesta 2010.

Fent un fàcil càlcul obtenim que el cost de les pèrdues d'aigua a les xarxes de subministrament va aconseguir va superar els mil milions d'euros en 2010. Entenent que cada any es presenten aproximadament aquests valors de pèrdues d'aigua, estem dient que anualment es perden uns mil milions d'euros a les nostres xarxes de subministrament d'aigua i que no estem actuant en la mesura que es requeriria tractant-se d'un cost tan elevat i d'un ben tan preciós, escàs i necessari.

Queda per tant evident i clar que el no invertir en la renovació de les xarxes es converteix en un cost no sostenible ni a llarg ni a curt termini.

Una anàlisi integral de costos, en comptes d'un tradicional, pot canviar radicalment l'elecció dels materials de les canonades. Els avantatges dels materials plàstics es revelen clarament en considerar no solament el cost de material sinó també els costos de transport, instal·lació, manteniment de la xarxa i els costos mediambientals. A més, cal tenir en compte les possibilitats que ofereixen els materials plàstics en possibilitar tècniques de renovació sense obertura de rasa que suposen una oportunitat innovadora i que aporta grans avantatges econòmics, socials i mediambientals.

Cal tenir en compte que cada procediment de reparació, rehabilitació o renovació requerirà d'una correcta execució de la solució adoptada. Molts dels problemes que es troben a les xarxes vénen derivats d'una deficient instal·lació (junta desplaçada, oclusió de sorra, graveta, en unions amb junta elàstica, incorrecta execució del procés d'unió, defectuosa compactació del terreny o elecció del material de recobriment...).

Per tot això, és important que el personal encarregat de la instal·lació de la xarxa com l'encarregat del seu manteniment, reparació, rehabilitació o renovació, tingui el millor coneixement sobre el correcte maneig i instal·lació de canonades. Exigir que els instal·ladors de canonades plàstiques siguin titulars del Carnet d'Especialista en Instal·lació de Sistemes de Canonades Plàstiques, que emet Asetub, suposa una garantia que la instal·lació es realitza correctament.

Figura 3. Anvers i revers del Carnet d'Instal·lador de Canonades Plàstiques.

Carnet d'Especialista en Instal·lació de Sistemes de Canonades Plàstiques

En aquesta iniciativa de l'Associació espanyola de fabricants de tubs i accessoris plàstics (Asetub) col·laboren diferents entitats compromeses també amb la qualitat, companyies d'aigua i entitats formadores que són les que imparteixen aquest curs especialitzat i d'alt contingut pràctic. Actualment els cursos s'imparteixen en 7 centres gràcies a acords de col·laboració amb les següents entitats:

• Sevilla: Emasesa
• Còrdova: Aigües de Còrdova, Emproacsa
• Madrid: Cefoim
• Gijón: EMA
• València: Aigües de València - Aimplas
• Bizkaia: Afonvi
• Barcelona: Agbar – Applus.

Actualment són més d'1.300 els instal·ladors que han passat pels cursos específics de formació i són titulars d'aquest carnet professional. L'objectiu del curs és la millora de la capacitació dels professionals del sector en el correcte maneig i instal·lació dels diferents sistemes de canonades de PVC-O, PVC-O, PE, PP i PRFV a les xarxes de proveïment, reg i sanejament.

El programa didàctic és molt complet i abasta 4 grans àrees de coneixement.

Introducció: característiques generals dels materials plàstics, avantatges funcionals, coneixements bàsics d'hidràulica i interpretació de plànols. Normativa i certificació de qualitat i legislació.

Productes: norma d'aplicació, gamma de diàmetres i pressions, gamma d'accessoris i procediments d'unió detallant pas a pas la seva correcta execució. Altres elements de les xarxes: vàlvules, pous i arquetes d'inspecció…

Instal·lació: transport, recepció, apilament. Tipologia de rasa, llit de suport, entibaciones, instal·lació, ancoratges, punteos, compactació del terreny, farcit de rasa. Assajos a la xarxa (pressió i estanqueïtat). Solució de problemes i reparacions.

Compromís professional: seguretat laboral, mesures de prevenció i respecte al medi ambient.

Per obtenir més informació sobre instal·ladors acreditats, cursos i convocatòries pot visitar la nostra pàgina web (www.asetub.es).

Referències

• Enquesta sobre el Subministrament i Sanejament de l'Aigua. Any 2010. INE (5 de juliol de 2012)
• Manteniment de xarxes d'aigua a pressió. Parteix I: Reparacions. AEAS (gener 2009)
• Manual d'instal·lació de canonades plàstiques. Proveïment, reg i sanejament. AseTUB (setembre 2012)
• Millora del rendiment en xarxes d'aqüeducte. I. Cabrera. Institut tecnològic de l'Aigua de la UPV (2000)
• Subministrament d'aigua potable i sanejament a Espanya 2010. XII Enquesta nacional. AEAS (Maig 2012)
• The benefits of pipeline innovation. The advantages of using plastics for water industries in Italy. A. Marangoni. Althesys (2009).