La implantació de regadius sostenibles contribuirà a potenciar l'activitat agrària com a embornal de CO2

Una de les conclusions més destacables del congrés assenyala específicament que "la implantació de regadius sostenibles va a contribuir a potenciar l'activitat agrària com a embornal de CO _2, per reduir l'erosió i la desertificació i, com a conseqüència, minimitzar l'efecte negatiu del canvi climàtic ".

Dels grups de treball sobre aigua de reg, salinitat, drenatge i efectes ambientals, es van treure les següents conclusions:

1 .- La importància de millorar la gestió de l'aigua i les tècniques de fertilització per elevar l'eficàcia de l'aprofitament i la qualitat de les aigües de retorn. Quant a l'ús de fertilitzants s'ha d'atendre especialment als nivells de nitrat i fòsfor, com a possibles contaminants, i d'utilitat l'ús de models hidrosalina, com el Cirfle, per al control de la contaminació salina.

2 .- En climes semiàrids les aigües residuals depurades representen un increment dels recursos hídrics, però han de ser manejades adequadament, no només en la seva depuració i desinfecció, sinó també en el seu tractament, per evitar possibles deterioraments de les instal lacions i equips de reg i , molt especialment, dels capçals.

3 .- La utilització de xarxes neuronals pot ser una eina útil per al càlcul de paràmetres climatològics, de gran importància en l'agricultura, tant per prevenir malalties i estat dels estomes-cas de la humitat relativa-, com per a l'estudi del clima en àrees on no es disposa d'estacions agroclimàtiques i han d'utilitzar dades interpolats d'estacions properes.

4 .- El canvi climàtic afecta directament el reg, pot repercutir en diferents aspectes: pot alterar les sèries històriques per al càlcul de les demandes d'aigua o per la seva incidència en la ETP, i en l'emissió i rescat de CO _2. La implantació de regadius sostenibles contribuirà a potenciar l'activitat agrària com a embornal de CO _2, a reduir l'erosió i la desertificació i, com a conseqüència, a reduir els efectes negatius de tal canvi climàtic.

En els 29 treballs presentats en el grup d'enginyeria del reg es ressalten aspectes relacionats amb el disseny, construcció, explotació i manteniment de sistemes de reg, així com els relacionats amb l'estalvi d'aigua i energia. D'ells poden extreure les següents conclusions:

1 .- Ha de prestar més atenció i dedicació als aspectes relacionats amb el disseny, construcció, explotació i manteniment de basses d'emmagatzematge d'aigua per a reg. En aquest camp s'han d'investigar els problemes de ruptures d'aquestes infraestructures, ja que la metodologia actualment utilitzada no està orientada a basses de materials solts, impermeabilitzades amb geomembranes, que són les que, majoritàriament, s'utilitzen per a reg.

2 .- S'ha demostrat que el cobriment de les basses d'emmagatzematge d'aigua amb malles d'ombreig, tant recolzades en estructures reticulars ancorades perimetralment, com suportades per canonades flotants, redueix l'evaporació en més del 85%, millora la qualitat de l'aigua reg, rebaixa el consum d'energia utilitzada en els processos posteriors de filtrat de l'aigua, i permet la instal lació de mantes flexibles fotovoltaiques per produir energia elèctrica.

3 .- S'ha posat de manifest que, en les comunitats de regants, hi ha un marge d'estalvi energètic potencial de l'ordre del 20% del seu consum actual, i un estalvi econòmic de fins al 30% de la despesa energètic actual, estalvis que es poden assolir realitzant millores en el disseny i maneig de les instal·lacions, en els equips de bombament i optimitzant les tarifes elèctriques.

4 .- Per a la consecució d'aquests estalvis energètics en les comunitats de regants, una eina que per la seva utilitat podria ser recomanable és el protocol d'auditories energètiques, publicat per l'IDAE. No obstant això s'ha posat de manifest la necessitat d'actualitzar la metodologia de càlcul de l'eficiència energètica, així com els valors que s'estableixen en aquest protocol per a la classificació energètica de les comunitats.

A més, entre les conclusions finals destaca la necessitat d'una bona relació entre les comunitats de regants i els seus comuners per optimitzar la gestió d'un recurs escàs i valuós com és l'aigua. Com a elements de suport a l'inventari i caracterització dels regadius es continua apostant pels mètodes de teledetecció i sistemes d'informació geogràfica, fomentant l'ús de mitjans informàtics entre els regants (pàgines web, etc), tant com a instrument de difusió de coneixements, transferència de tecnologies i dades, com d'interlocució entre els usuaris i les seves institucions.

Les comunicacions presentades durant el congrés han posat de manifest l'interès creixent pel compliment dels objectius de la Directiva Marc de l'Aigua. Per a l'èxit i sosteniment dels nous regadius es considera crucial la participació dels usuaris en la presa de decisions, en la fase de planificació, de manera que aquestes transformacions es realitzen atenent a les idees i suggeriments que són producte de l'experiència dels agricultors regants.