El nou paisatgisme, cosir i recoser el territori

A Turquia, Antalya, estan llançats amb la preparació d'una enorme àrea paisatgística del que serà l'Expo Botànica Mundial, 2016. Ara s'està celebrant la Floriade en Vine-ho, en el Westland holandès.

Aquest estiu segurament ho recordarem durant molt temps com el de la crisi financera espanyola i pel rescat de l'economia espanyola per la Unió Europea. Una crisi gestada durant l'era del festival immobiliari espanyol. En aquells anys, que es deien feliços i que segurament no tornaran, es va traçar un territori amb una pléyade de noves urbanitzacions i polígons industrials. Ara els centres urbans i els polígons d'activitat econòmica estan plens d'obres inacabades, de ferides i cicatrius en l'urbanisme de pobles i ciutats.

Un urbanisme sense la reflexió del que convé als ciutadans no mereix la pena ni plantejar-li-ho. És prosperitat perduda. A Espanya el territori urbà i periurbà, després de l'orgia del maó, continua degradant-se. Crec que és hora de fer arranjaments, cosir i recoser el paisatge. Vertebrar el territori que s'ha desvertebrado. Cal buscar un nou paisatgisme (jardineria) al servei d'aquestes necessitats.

Les professions relacionades amb les plantes de viver, els nous jardiners i paisatgistes, tenen una altra oportunitat

Què pot fer-se? Les administracions autonòmiques, diputacions i ajuntaments que van aprovar tots els plans parcials que els posaven per davant les immobiliàries i els grans banquers, diran ara que per harmonitzar el territori, no tenen ni un euro. No hi ha pressupost. Per tant les idees de la jardineria i del paisatgisme d'abans ja no serveixen. Caldrà anar de ‘low cost’. Amb menys fer molt. A l'horticultura i les professions relacionades amb els vivers i la jardineria els convindria proposar solucions. Però, què pot fer-se? Legislar. Sí, crear noves ordenances per a les ciutats i polígons industrials de tot el país. Instaurar ‘la cultura de l'arbre’, enjardinar amb formats innovadors i sostenibles tots els forats urbans, dissenyar plantacions que permetin mecanitzar els manteniments. Proposar arbrats i ajardinamientos sostenibles.

Després d'haver participat als dos congressos de Ciutat Verda a Barcelona, organitzats per la iniciativa X+Verd, i promogudes les I Jornades Internacionals d'Urbanisme, Paisatgisme i Medi ambient en 1993 a València o el Forum Consverd, a Reus (Tarragona) fa menys temps, creo tenir elements per convidar a pensar que no es tractava tan sols de fer fires. Per un viverismo compromès amb la ‘ciutat verda’ crec que l'essencial és crear opinió i compromís entre la gent dels vivers, els nous jardiners i paisatgistes, cooperant tots a favor dels soferts urbanites i usuaris de polígons inacabats. Les professions relacionades amb les plantes de viver, els nous jardiners i paisatgistes, tenen una altra oportunitat.