Pimes en els marges

Si és vostè empresari o directiu d'una petita o mitjana empresa el més probable és que, sabent o no, habiti vostè en els marges. Si és dels que estan diàriament a l'oficina, al taller, a la fàbrica o al camp, al peu del canó, bregant cos a cos amb els problemes del dia a dia, en relació permanent amb els seus empleats, amb els seus clients, amb els seus proveïdors o amb el seu banc, no hi ha dubte, viu vostè en els marges.

En els marges no hi ha les grans organitzacions d'empresaris, suposadament representatives, els diagnòstics i estratègies es perceben distants dels problemes i necessitats que aclaparen la gran majoria de petites empreses.

En els marges no hi ha la banca. Només està quan no es la necessita. I just quan més falta fa és quan tanca l'aixeta del finançament i ens converteix a tots en presumptes morosos, en sospitosos d'inviabilitat, en potencials protagonistes de processos concursals. "No és cosa meva, ve de dalt", sol dir amb expressió greu el director de sucursal que fa poc es batia per donar-nos com més crèdit millor.

En els marges no hi ha les grans empreses, les multinacionals, els grans conglomerats financers. Les seves circumstàncies, els seus problemes específics i la seva capacitat d'influència, disten anys llum dels de la immensa majoria de petites i mitjanes empreses del país. Els seus interessos són uns altres. Les seves primeres i els seus contractes blindats sonen a economia-ficció. I no solen tenir problemes amb la banca. De vegades ells mateixos són la banca.

En els marges no hi ha els polítics. No estan ni se'ls espera. La política econòmica, si es pot dir política a aquest conjunt de decisions erràtiques que s'han anat perpetrant des que va esclatar la crisi, es gesta d'esquena als problemes reals de les pimes, dels autònoms, dels petits agricultors i comerciants. S'han preocupat, això sí, de salvar la banca i algunes grans empreses. Però s'han oblidat de les imprescindibles reformes estructurals, lligats de mans per uns sindicats immobilistes i burocratitzats que fan xantatge amb la "pau social". Tampoc els sindicats estan en els marges. Aquests sempre estan al mig.

Qui viu, doncs, en els marges? Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, de les 669.268 empreses espanyoles amb més de 2 empleats, 656.221 tenen menys de 100. És a dir, més d'un 98%. Són les que no surten en els mitjans, les que no influeixen en les grans organitzacions empresarials, les que són ignorades pel sistema financer i per la classe política. Són les que encara donen ocupació a més del 80% de treballadors, les que avui lluiten per sobreviure en una crisi en la gènesi no van tenir res a veure perquè estaven en els marges, però que pateixen més que ningú els seus efectes devastadors. Perquè segueixen vivint, les que segueixen vivint, sempre en els marges. Al marge. Sistemàticament marginades.