Rumiar sorpreses
No guanyem per sorpreses. Sembla que les vaques poden acabar amb els residus de PET. Bé, el tema té més molla perquè sembla que a Mèxic, el Col·legi de Postgraduats s'ha adonat que al rumen, òrgan de fermentació pregástrica considerat com el preestómago, es crea de forma natural un microclima anaerobi que funciona com fermentador natural d'aliments en vaques, xais i cabres que podria produir algun tipus de bacteri capaç de degradar el PET. Això, és un suposar, podria millorar i amb unes pastilletes de res, potser podríem arribar a que sigui el propi ésser humà el que degradi en el seu estómac aquests materials. Un se'n va de càmping i acaba fàcilment amb les ampolles de PET buides. Qui contamina paga, en aquest cas, el que contamina s'empassa la seva ampolla. En època de vaques magres, estaríem davant la gran oportunitat d'engreixar amb envasos rebutjats.
No és un mal començament en la recerca d'aliments alternatius, un sector aquest, el de l'alimentació, que cada dia està més a prop del dels plàstics. Sí, resulta que en Aimplas desenvolupen un nou plàstic biodegradable per a usos agrícoles que es fabrica a partir del midó del pèsol. Però si al segle XI sobra la fertilitat d'idees, escasseja la fertilitat de l'ésser humà, la qual cosa no és d'estranyar. Resulta que uns de Harvard, que tot ho saben, diuen que les bosses intravenoses, catèters, bosses de sang i tubs per a infusions, bosses d'alimentació i tubs nasogàstrics contenen una substància que afectaria a llarg termini la fertilitat en nens petits. Nens, no nenes. Contenen di2-etilhexil ftalat (DEHP) un agent estovador que fa flexible el plàstic i pel que sembla posa en qüestió la virilitat del mascle. I aquí la cosa es posa seriosa. El mascle infèrtil està mal vist, però podria millorar la seva imatge en societat si, almenys, rumiés ampolles i, de passada, tot aquell residu que se li posés per davant. Superada ja l'era del mascle gai i la del metrosexual, començaria la del mascle remugant. Tot un personatge.
