Transport de mercaderies perilloses

Si s'acudeix al Reial decret 387/1996, per matèria perillosa s'entén, tota substància o producte que durant la seva fabricació, maneig, transport, emmagatzematge o ús pugui generar o desprendre vapors, fums, pólvores, gasos o fibres capaces de produir efectes infecciosos, irritantes, inflamables, explosius, corrosius, asfixiants, tòxics o de qualsevol altra naturalesa perillosa, o que pugui generar radiacions ionitzants, en quantitats o concentracions que tinguin alguna probabilitat de lesionar la salut de les persones que entrin en contacte amb elles o que poden causar danys materials en instal·lacions o al medi ambient.

Tenint en compte aquesta definició, el nombre de mercaderies perilloses existent és molt elevat. El Comitè d'Experts de les Nacions Unides per al transport de mercaderies perilloses, en el seu Llibre Taronja, xifra en unes 3.000 les més importants des del punt de vista de la seva perillositat i importància soci-econòmica, de la seva producció i transport.

Les principals maneres de transport de les mercaderies perilloses són carretera, ferrocarril, transport marítim, fluvial i transport aeri. Cadascun d'aquestes maneres de transport i els seus principals aspectes vénen regulats per diferents acords internacionals que, en el cas d'Espanya, a més, es completen amb una altra legislació específica.

De totes les maneres de transport, el que sens dubte té major impacte sobre la població és el transport terrestre (tant per carretera com per ferrocarril). A què es deu? En primer lloc, al fet que aquest tipus de transport comparteix les carreteres i les vies de ferrocarril amb un altre tipus de transport, com pot ser el transport privat, el transport públic de passatgers, el transport de mercaderies no perilloses… En segon lloc, al fet que la majoria de les vies de comunicació discorren prop de nuclis de població i, fins i tot, algunes els travessen.

A Espanya, tant l'accidentabilidad geogràfica com les infraestructures existents contribueixen al fet que el mitjà de transport terrestre més utilitzat per al moviment de mercaderies perilloses sigui la carretera, amb un volum de transport de mercaderies corresponent al 75% del total. La resta correspondria pràcticament al ferrocarril.

No cal oblidar que l'accident més greu relacionat amb el transport de mercaderies perilloses a Europa va tenir lloc per carretera i va succeir a Espanya l'any 1978, a Sant Carles de la Ràpita (accident del càmping dels Alfaques).

El transport de mercaderies perilloses per carretera es troba regulat per l'Acord Europeu sobre Transport Internacional de Mercaderies Perilloses per Carretera (ADR). És un acord que s'actualitza cada dos anys i recull les condicions que han de complir-se en el transport, tant les relacionades amb la càrrega com amb el vehicle, els requisits que han de complir els conductors i les empreses involucrades… L'ADR té la seva aplicació directa a Espanya a través del Reial decret 551/2006.

D'acord amb l'ADR, les mercaderies perilloses s'ordenen i classifiquen mitjançant un nombre d'identificació de quatre dígits denominat nombre ONU, assignat a cada matèria que es transporta. Així mateix, cada nombre ONU s'engloba dins d'una classe de matèria, en funció el seu perill principal. En concret es distingeixen les següents classes de matèries:

• Classe 1: matèries i objectes explosius
• Classe 2: gasos
• Classe 3: líquids inflamables
• Classe 4.1: matèries sòlides inflamables, matèries autorreactivas i matèries explosives desensibilizadas sòlides
• Classe 4.2: matèries que poden experimentar inflamació espontània
• Classe 4.3: matèries que en contacte amb l'aigua desprenen gasos inflamables
• Classe 5.1: matèries comburentes
• Classe 5.2: peròxids orgànics
• Classe 6.1: matèries tòxiques
• Classe 6.2: matèries infeccioses
• Classe 7: matèries radioactives,
• Classe 8: matèries corrosives
• Classe 9: matèries i objectes perillosos diversos.

Així, per exemple, el nombre ONU del gasoil és el 1202 i com és un líquid inflamable, pertany a la classe 3, mentre que el clor, nombre ONU 1017, és un gas tòxic que pertany a la classe 2.

La normativa i legislació relacionada amb el transport de mercaderies perilloses a Espanya és àmplia i variada. Si ben ja s'ha esmentat l'ADR, existeixen altres reials decrets, ordres i resolucions, tant de Ministeri de Foment com de Ministeri d'Interior, que pretenen establir mesures que identifiquin, controlin i regulin el transport d'aquest tipus de mercaderies, amb la finalitat de fer-ho més segur.

Com és possible? En primer lloc, amb l'objectiu de fer recognoscible qualsevol transport de mercaderies perilloses i comunicar la perillositat del mateix, en l'ADR s'especifica com han d'anar assenyalats i etiquetatges tant el camió com els embalums que es transporten en el seu interior.

D'aquesta forma, els fabricants i expedidors de mercaderies perilloses estan obligats a instal·lar sobre envasos i embalatges les corresponents etiquetes de perill. Aquestes són quadrades, recolzades sobre un vèrtex i d'unes mesures concretes. Han de col·locar-se de forma apropiada i ben visible en els embalums i, així mateix, les unitats de transport han de portar les mateixes etiquetes.

Al seu torn, els vehicles que transporten mercaderies perilloses han de portar un panell taronja en la part davantera i posterior que serveix per identificar la naturalesa de la matèria que es transporta i el perill que presenta. En la part inferior d'aquest panell, s'identifica la matèria transportada, a través del nombre ONU i, en la part superior, el tipus de perill de la matèria que es transporta a través del nombre d'identificació de perill. No obstant això, és possible trobar vehicles amb panells taronja buits, és a dir, sense nombres. Això ocorre en els vehicles que transporten embalums de diferents mercaderies.

D'altra banda, tot transport de mercaderies perilloses ha d'anar acompanyat d'un document anomenat carta de port, en el qual s'identifica la mercaderia perillosa segons l'ADR, la quantitat, les dades de l'expedidor, del destinatari…

Per poder realitzar un bon control del transport de mercaderies perilloses des de la càrrega de les mateixes fins a la seva destinació, les empreses expedidores i receptores han de comptar amb la col·laboració d'un Conseller de Seguretat, les funcions de la qual i obligacions vénen regulades pel Reial decret 1566/99.

Igualment, ressaltar que les mercaderies perilloses han de circular, preferentment, a través de la Xarxa d'Itineraris de Mercaderies Perilloses (RIMP), encara que alguns transports no poden restringir-se a aquesta xarxa per poder arribar al destinatari (per exemple, gasolineres).

Finalment, no oblidar que existeixen Planes d'Emergència per coordinar l'actuació en cas que ocorri un accident amb aquest tipus de transports i que s'elaboren Mapes de flux que permeten tenir una idea global de la quantitat i tipus de transport de mercaderies perilloses que circula per les xarxes de transport. Tot això amb l'objectiu esmentat de tenir identificat i controlat el transport de mercaderies perilloses.

Amb tot el comentat fins al moment, pot deduir-se que el transport de mercaderies perilloses presenta una casuística complexa: una àmplia i variada legislació a considerar i diferents òrgans competents implicats; milions de tones de productes circulant per la pràctica totalitat de les carreteres espanyoles, i tot això considerant el risc intrínsec de la mercaderia o mercaderies que es transporten (inflamables, tòxiques, explosives...).

Disposar en temps real d'informació del transport actualitzada i completa, conèixer els tràfics en carreteres no associades al RIMP, tenir identificades les mercaderies implicades en cas d'accident perquè els equips d'emergència no facin una intervenció a cegues, poder fer un seguiment del repartiment o recollida que s'està realitzant i contemplar i disposar de dades reals i fiables que permetin la identificació zones especialment exposades a aquest risc, etc, són algunes de les qüestions i reptes que es plantegen de cara al futur.

En aquesta línia de treball, el Grup Universitari de Recerca Analítica de Riscos (Guiar) de la Universitat de Saragossa, al costat d'un consorci d'empreses i institucions, està desenvolupant un projecte de R+D —projecto Hecate— finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat, que el seu objectiu principal és desenvolupar un producte tecnològic que permeti controlar, en temps real, el transport de mercaderies perilloses, incloent el registre de la carta de port en el núvol i la ruta seguida pel camió, per aconseguir un major control d'aquest tipus de transport per part de les empreses, i intervencions òptimes en casos d'emergència.

El Grup Universitari de Recerca Analítica de Riscos (Guiar) de la Universitat de Saragossa, pertanyent al Grup Guia, està dirigit per la doctora Cristina Nerín de la Porta. Aquest article ha estat redactat pels següents tècnics del grup Guiar: Berta Seco, Araceli Tena i María Calvo, i la seva directora Cristina Nerín.