Albert Esteves, editor de Interempreses

Damián treballa, amb contracte temporal, al departament de manteniment d'una empresa que fabrica components per automoció. Necessita comprar-se un cotxe però no té diners suficients i el banc no li concedeix el crèdit per pagar l'entrada. Ernesto treballa com a enginyer en la mateixa empresa i també li convindria canviar de cotxe. Té contracte fix però desconfia de l'evolució de la seva empresa i de la seva economia particular i prefereix estalviar i no endeutar-se. Tots dos decideixen no canviar de cotxe per ara, tal com han fet molts altres Damianos i Ernest i Olgas i Jordis i Joseps. Com a conseqüència, l'empresa fabricant de cotxes veu baixar les seves vendes alarmantment i decideix reduir la seva producció i, naturalment, la compra de components. La fàbrica de components, al seu torn, es troba sense comandes i no té més remei que incoar un ERO, a conseqüència del qual Damià perd el seu lloc de treball i Ernesto comença a témer pel seu. Ara és molt més improbable que es canviïn el cotxe. I pot ser que, a més, a Damià no li arribi per pagar la hipoteca i s'agreugi la falta de liquiditat del seu banc, el qual veurà restringides les seves possibilitats per seguir concedint crèdits. I tornem-hi. És el bucle de la crisi: les conseqüències de les causes es converteixen al seu torn en causes de si mateixes.

Com hem arribat fins aquí, a hores d'ara de la història, ja ho sabem tots. Sabem quines han estat les causes de la crisi, els seus antecedents, els seus detonants i, més vagament, alguns dels seus culpables. Ens han explicat el de les subprimes i el dels 'ninjas'. Una legió de 'analistos' que no van saber preveure l'arribada de la recessió ens han explicat amb tota mena de detalls el quan, el com i el perquè de tot l'esdevingut fins avui. I que la situació és greu gravíssima i que mai hem estat pitjor. Tot molt amè, sens dubte, i de gran interès, més que res per evitar que torni a passar. Però això ja és història. El que realment interessa ara, més enllà de pronòstics pessimistes o d'optimismes sense fonament, és com i quan anem a sortir del bucle, què és el que cal perquè l'economia comenci a remuntar i Damián i Ernesto puguin comprar-se el cotxe.

Hi ha molts factors incidents, sens dubte. Serà fonamental el comportament de la banca pel que fa a la recuperació del crèdit. Les mesures governamentals, tant les destinades a millorar la liquiditat com al reforçament de la inversió pública, poden ser de gran ajuda. Però la clau, l'autèntica clau, és la recuperació de la confiança, això que el diccionari defineix com "ànim, decisió o valor per obrar". Confiança és el que necessiten els diferents agents econòmics, des del sector financer a l'industrial, empresaris i treballadors, comerciants i consumidors. Confiança per prestar diners, confiança per invertir, confiança per a contractar personal, confiança per comprar un cotxe. La recuperació de la confiança no serà una conseqüència del final de la crisi. Hi haurà estat el seu detonant.

I com s'estimula la confiança? Per començar, no creant desconfiança. Quan des d'organismes internacionals, centres d'estudis i fundacions diverses s'emeten pronòstics catastrofistes, amb bases francament escasses, que al seu torn són amplificats per alguns mitjans de comunicació, això crea desconfiança. Quan els governs titubegen, difonen missatges contradictoris, es resisteixen a emprendre reformes profundes i no tenen lideratge, això crea desconfiança. Quan els partits de l'oposició i els seus mitjans acòlits magnifiquen les dades negatives per mer càlcul electoral, això crea desconfiança.

No obstant això, hi ha dades fonamentats per l'optimisme. Tot sembla indicar que, en termes de taxa intertrimestral de creixement, l'economia espanyola hauria tocat fons durant el primer trimestre del 2009. En altres paraules: el pitjor de la crisi ja ha passat i estem començant a remuntar. Cal alimentar aquesta millora de les expectatives. Sens dubte, seguirem bregant amb dades negatives durant alguns mesos. Però aquesta certesa que ja ha passat el pitjor ha d'anar calant. I hem d'ajudar a que cali.

Pel que fa a Damià, després de diversos mesos d'enviar currículums, de renegociar amb el seu banc l'allargament de la hipoteca i de realitzar un curs de formació sobre energies renovables, per fi ha trobat una nova feina en una empresa que fabrica molins eòlics. Ahir li va cridar Ernesto. La fàbrica de components ha deixat de reduir plantilla i ja no té por de perdre el seu lloc de treball. Han quedat per anar junts al concessionari a començar a mirar el del cotxe.