
Vagi per davant que la meva condició d'empresari pot restar-li objectivitat a aquest article. És difícil separar els interessos de les conviccions i pot ser que en la meva valoració hi hagi un biaix inconscient que, en tot cas, m'esforçaré a evitar.
Interessos corporatius al marge, doncs, no cal dir que el nostre sistema de relacions laborals exigia una revisió profunda amb l'objectiu d'eliminar les rigideses estructurals que, des de fa dècades, han laminat la productivitat i la capacitat d'adaptació de les empreses als canvis constants de les condicions de mercat. I és cert que aquest Govern ha impulsat una reforma de calat, més enllà del mer maquillatge de les reformes anteriors.
No obstant això, i encara que en el moment d'escriure aquest article està pendent el tràmit parlamentari que pot modificar determinats continguts del decret-llei, hi ha alguns aspectes de la reforma laboral que em semblen desencertats.
En primer lloc, si un dels principals objectius d'aquesta reforma era acabar amb l'endèmica dualitat entre treballadors amb contracte fix, pràcticament blindats a partir de certa antiguitat en l'empresa, i els treballadors que encadenaven contractes temporals, gairebé sense protecció, en la nova situació passarem a tenir tres noves dualitats.
D'una banda la que es produirà dins de les empreses entre els treballadors contractats amb diversos anys d'anterioritat a l'entrada en vigor de la reforma, que mantenen les condicions anteriors, enfront dels nous contractats. En segon lloc, la dualitat entre les empreses antigues, amb la major part dels seus empleats regulats segons l'antiga normativa, i per tant amb escàs marge de maniobra, i les empreses de nova creació, amb els seus nous contractes ajustats a la reforma, molt més avantatjosa per a l'empresari. I en tercer lloc, la que resulta del diferent tractament de les empreses en situació de pèrdues o disminució d'ingressos, enfront de les empreses que hagin obtingut un mínim benefici o les seves vendes es mantinguin estables.
La nova discriminació que es produirà a l'interior de les empreses entre un tipus d'empleats altament protegits i uns altres amb un nivell de protecció menor, atenent merament a la data en què va ser realitzat el contracte, és clarament injusta, condiciona sense sentit les decisions de l'empresari quan calgui realitzar ajustos, i perpetua la sensació de blindatge dels empleats més antics, amb possibles efectes negatius en termes de productivitat.
D'altra banda, les empreses creades a partir d'ara, amb tots els seus treballadors contractats amb posterioritat a la reforma, podran prescindir de qualsevol d'ells sense necessitat que concorrin causes objectives, amb un cost molt inferior. Concretament, les empreses que tinguin la major part de la seva plantilla contractada amb anterioritat a l'entrada en vigor del decret, que ara com ara són totes, tindran un cost per acomiadament improcedent un 36% més car (45 dies per any enfront de 33). I això en el millor dels casos, perquè si es tracta d'empleats amb molta antiguitat en l'empresa, la diferència podria arribar a ser d'un 75% (42 mensualitats enfront de 24). Aquest tractament diferenciat d'unes empreses enfront d'altres davant el mateix supòsit és també clarament injust, vulnera el principi fonamental de la lliure competència i pot portar a la picardia de crear noves raons socials i tornar a contractar als propis treballadors en la nova societat amb les noves condicions.
Quant a l'última de les dualitats esmentades, la que ofereix a les empreses en pèrdues o amb ingressos minvants unes condicions d'ajust extraordinàriament avantatjoses enfront de les que no estan en aquesta situació, és la que em sembla més cridanera. L'analitzarem en un proper article.
| #4 | un scptico | 02/03/2012 15:13:41 |
|---|---|---|
| La reforma laboral no está mal está peor todo esto se resuelve con una medida muy económica y práctia y es cambiar elcolor a los billetes | ||
|