Albert Esteves, editor de Interempreses

Senyors, ja n'hi ha prou de tanta frase feta, de tant eslògan i de tanta recepta de manual per a polítics indocumentats. Ja n'hi ha prou d'omplir-se la boca amb això del canvi de model productiu, de sectors emergents i d'economia del coneixement. Està molt bé el de l'I + D + i, el de les TIC i el de la nanotecnologia. Però senyors, parlem clar, els que ens van a treure de la crisi són els sectors tradicionals. O dit d'una altra manera, sense la recuperació dels sectors tradicionals no sortirem de la crisi.

O sigui que menys parlar despectivament de la "economia del totxo" per referir-se al sector de la construcció, menys equiparar l'activitat immobiliària a la mera especulació improductiva i al pelotazo. Perquè si la construcció no s'aixeca, aquí no s'aixeca ni Déu. I el mateix val per al sector de la femella, el del xoriço, el del tamboret, el de la proveta i el de l'espardenya i el mitjó. És a dir, sense el sector metal·lúrgic i l'automoció, sense els fabricants de mobles, sense les empreses que manufacturen productes alimentaris i begudes, sense el tèxtil i el sector de la sabata i sense la indústria química, per citar només alguns, ens anem tots al orris. Aquests són, ara per ara, els sectors industrials capaços de crear ocupació directa i els que, juntament amb el turisme, generen major activitat indirecta en el sector serveis. I aquests són els que haurien de rebre el màxim suport i la major atenció per part de les institucions públiques. Però no només d'elles, també de molts mitjans de comunicació i economistes a l'ús per als quals parlar de les arts gràfiques o de la indústria ferretera, per posar dos exemples, els sembla gairebé una vulgaritat pròpia del segle passat. Ara el que mola és el sincrotró, les tècniques mediambientals, la bioenergia, la biomedicina i en general tot el que comença per canvi o per eco.

Siguem honestos. Un canvi real de model productiu no es produeix en dos anys ni pot ser producte de la decisió capritxosa d'un govern o d'uns quants intel·lectuals. La base seguirà estant on estava. En la construcció i en els altres sectors tradicionals. Certament les empreses industrials han d'anar adaptant de forma gradual als canvis tecnològics, als nous models de gestió, a la globalització ia les noves tendències dels mercats. Com sempre han fet, d'altra banda, les que han arribat fins aquí. Perquè les que no ho han fet s'han anat quedant pel camí. És des de l'economia tradicional des d'on van a gestar-se la major part dels avenços que ens permetran anar modulant l'estructura industrial de la nostra economia, desplaçant les activitats menys competitives cap a altres amb major aportació tecnològica o amb un millor ajust a les oportunitats dels nous mercats. Serà el sector de l'automoció i els seus subcontractades el que impulsarà el cotxe elèctric, la biotecnologia es desenvoluparà des del sector agroalimentari, i serà el propi sector de la construcció el que anirà decantant part dels seus recursos des de l'obra nova cap a la rehabilitació.

Cal centrar tots els esforços en reforçar els sectors tradicionals de la nostra economia. D'ells depèn la sortida de la crisi i la creació d'ocupació. I de la seva fortalesa dependrà el tan gastat canvi del model productiu.