Per fi anem trobant el nostre model de negoci. Gens més equivocat que intentar portar al país per la senda que uns altres recorren amb èxit, com la de la competitivitat o el desenvolupament industrial, però que va contra la naturalesa intrínseca de l'espanyol. Anem a veure, però si el que els europeus valoren del nostre país és la chirigota i la conya, per què ens obstinem a anar contra aquest corrent? Anem sense complexos a per aquest tros Las Vegas que s'estan disputant Madrid i Catalunya i reprenguem els Monegros com una opció encara factible. I que vengen tots a jugar, a passar-ho bé, a gaudir de la vida, que com a Espanya no es viu en cap lloc, això ho sabem tots. El milionari dels Estats Units Sheldon Adelson va rebre a sengles delegacions de Madrid i Catalunya que van defensar amb afany les seves respectives seus com la ubicació ideal per EuroVegas. L'empresa promet invertir fins a 18.800 milions d'euros d'aquí a 2022, la qual cosa permetria crear segons els seus càlculs 164.000 ocupacions directes i 97.000 indirectes.

Segons Wikipedia, el municipi espanyol que més s'aproxima als 164.000 habitants és Alcorcón, amb 168.523. O sigui, pràcticament tot Alcorcón, inclosos nounats, nens, adolescents, adults sense ganes de treballar, jubilats i fins i tot guareixes… gairebé tots els habitants d'Alcorcón treballarien en aquest gran homenatge a l'atzar. Si vam sumar els indirectes, la xifra ascendeix a 261.000 empleats, algun més que els 256.065 habitants L' l'Hospitalet de Llobregat que fins i tot podrien convidar a familiars d'altres municipis. En camps de futbol és més fàcil de veure. El Las Vegas espanyol donaria treball, imagina-t'ho visualment, als següents camps de futbol plens d'aturats: Camp Nou (100.000), Santiago Bernabéu (81.000), Mestalla (55.000) i Madrigal (25.000). Molt, veritat?

El complex comptarà amb 12 resorts, sis casinos, nou teatres, fins a tres camps de golf, un escenari amb 15.000 butaques… Però anem a veure, a què estem esperant? Que siguin tres per favor, inicialment a Madrid, Catalunya i Monegros i després ja veuríem. La comunitat que demostrés més gust per la diversió, hauria de tenir opció al seu propi EuroVegas. Apostem pel que se'ns dóna bé, el bon viure, que ja ho hem dit, que com aquí no es viu en cap lloc. L'única cosa que hem de fer és ser una mica més laxos amb les lleis. El Mister Marshall del segle XXI solament demana canviar l'Estatut dels Treballadors i la Llei d'Estrangeria per accelerar la concessió de permisos de treball; dos anys d'exempció total o gairebé total del pagament de les quotes a la Seguretat Social i de tots els impostos estatals, regionals i municipals; que l'Estat sigui garant d'un préstec de més de 25 milions d'euros i noves infraestructures (metre, rodalies, carreteres, connexió amb l'AVE). També vol que l'autonomia i ajuntament afortunats li cedeixin tot el sòl públic que posseeixen a la zona, “resituïn els habitatges protegits en altres emplaçaments” i expropien el sòl que estigui en mans privades. Demana una llei que li garanteixi exclusivitat i avantatges fiscals durant 10 anys. Que es permeti a menors i ludópatas reconeguts entrar en els casinos, en l'interior dels quals es podria a més fumar. I un detallito més: canviar a més la llei de prevenció de blanqueig de capitals. Però bé, aquesta és la condició més fàcil d'atorgar, perquè ja estem en això.

Espanyols tots, la vida és una tómbola, tom tom tómbola, deixem-la que flueixi i no ens posem dignes. Ja que va de cites, aquí va la d'aquest segle: “Jo per un Camp Nou, Santiago Bernabéu, Mestalla i Madrigal, plens d'empleats, mato!”