Segur que tothom ho recorda. Fa una mica més d'un any un àrbitre albanès va optar per anul·lar un penal després de l'amenaça del president del club afectat i alcalde de la ciutat on es jugava, que va entrar a "convèncer" al terreny de joc. Segons la premsa local, aquest episodi va ocórrer durant la trobada entre els equips de Besa i Flamurtari, celebrat a la ciutat costanera de Vlora. La notícia sorprèn, però més encara ho fa la indignació dels implicats: "El que va succeir en els últims minuts de la primera part del partit era realment ridícul i vergonyós", va declarar l'entrenador de Besa, Shpetim Dur, després del partit. A hores d'ara del partit, que un polític ens convenci és una cosa quotidiana. A Castelló ens han convençut, per exemple, que és millor tenir un aeroport sense vols que un que genera sorolls molestos per als veïns i l'activitat, impediria als mateixos passejar per les seves pistes. No com ara, que les tenen totes per a ells. Té sentit, la veritat, com el té el que els eurodiputats viatgin en primera, amb dret a diari i entrepà. A Itàlia, una de les últimes de Burlasconi ha estat la privatització del Coliseu, però l'explicació és convincent: El Coliseu a mans privades, per cert d'un sabater (té la seva gràcia), el magnat de l'empresa Tod 's, que explotarà un els monuments més importants del món a canvi de restaurar-lo i mantenir-lo. Doncs també té sentit, què vols que et digui. És més, obre la porta a idees innovadores per salvar el món del desastre ecològic. Al Gore s'ha folrat amb les seves conferències per conscienciar-nos de la mort imminent del planeta Terra, però no ha aconseguit res. Veient el del Coliseu i veient el del Japó, anem a veure, per què no privatitzar el mar? També té sentit, no em diguis. El món li suplica a Burlasconi que busqui un lloc per a, al costat de totes les seves lleis per salvar-se ell mateix, ens faci una llei que permeti privatitzar tots els oceans. Un cop en mans privades, l'empresa en qüestió garanteix l'absència de tsunamis o almenys la seva solució amb menys angoixa que l'ocasionada al Japó. Podria fins i tot gestionar millor els horaris de les marees o adequar-los als horaris laborals, repartir equitativament els bancs de peixos o organitzar per equips als pirates.

Els polítics no es burlen de nosaltres, ens convencen. Segons Burlasconi, preguntades les dones italianes en una enquesta per si farien l'amor amb ell, el 30% va dir que sí, i el 70% restant va respondre "¿Una altra vegada?". És un salao i ens convenç.