Email marketing en Interempresas
Aquest article ha estat escrit originalment en castellà. L'hem traduït automàticament per a la vostra comoditat. Tot i que hem fet esforços raonables per a aconseguir una traducció precisa, cap traducció automática és perfecta ni tampoc pretén substituir-ne una d'humana. El text original de l'article en castellà podeu veure'l a De niño a mujer

De nen a dona

Ibon Linacisoro. Director02/12/2009
foto

2 de desembre de 2009

L'assumpte té el seu què. Un estudi de la Universitat de Rochester revela que els nois exposats a altes dosis de PVC i similars a l'úter matern tenen després menys inclinació a jugar amb joguines considerats masculins, com avions, cotxes, etc. Segons diuen, les substàncies químiques que conté el plàstic alteren el cervell dels nadons homes tornant més femenins. Així que ja ho sap, si el seu nen de dos anys prefereix fer puzles en comptes de jugar amb camions i ficar els dits als endolls, és més que probable que la seva dona hagi estat sotmesa als efectes del PVC. Per exemple, era vostè, quan estava embarassada, l'encarregada a casa d'obrir i tancar les finestres de PVC? Terrible error: ara el nen ja no es baralla amb altres nens al pati sinó que juga amb ells i fins i tot els abraça.

És clar que no s'entén bé què passa si el nadó és nena. És de suposar que acabarà sent el que en societat es coneix com una dona molt femenina. I tot pel PVC! Com gairebé totes aquestes visions catastrofistes del món, la teoria de l'estudi fluixeja. Què és això d'estar exposat al PVC? Com es fa això? Es tapa un amb mantes de PVC? ¿Menja un mandarines de PVC? Es compra un un solàrium que emet PVC? A més, el PVC és a tot arreu i, durant molts anys, es va utilitzar amb molt menys control que ara. Bé sigui en l'àmbit domèstic o en el laboral o en qualsevol altre, el PVC es troba en moltes aplicacions. Així doncs, o l'existència de nens i adults homes feminitzats actual és conseqüència del PVC o alguns, quan són grandets, fingeixen un passat fosc sota el mantell del PVC per aconseguir presentar un programa del cor.

La indústria, el progrés en la manera de vida està irremeiablement lligat a la polèmica sobre el bo i el dolent. L'agricultor estarà molt content amb el seu tractor, però emet CO2. El impressor, encantat amb la màquina, però consumeix molta energia i utilitza tintes. El constructor feia cases com xurros, però plenes de materials extrets de pedreres-destrucció de forests-o sintètics-consum de recursos no renovables i procés de transformació-. Per no parlar del que fa cotxes. Buf! Aquest si que és dolent-el que consumeix i el que emet-i, en el súmmum dels súmmums, el transformador de plàstics. I així amb tots els que fan alguna cosa.

Què fem llavors? És obvi: deixem que el nen mudi a dona. Pel seu bé, pel bé de tots.

Comentaris de l'article/notícia

#5 - Joaquin Leon
18/12/2009 10:05:06
Siempre habrá algún personaje, por llamarlo de una manera suave, que esté dispuesto a pagar algún estudio, que prefiero no calificar, y que seguro que paga con dinero público, para sacar alguna rentabilidad o bien política o bien económica, (más bien la segunda). Si no es así, y de hecho se han conocido algunos estudios encargados por entidades gubernamentales, que , cuando menos, no eran muy necesarios, si no es así repito, me cuesta creer que se desperdicie tiempo y dinero en estas cosas, teniendo problemas serios como los tenemos.
#4 - Jordi
15/12/2009 17:30:50
Hasta ahora, el crecimiento económico de los paises desarrollados lo han "asumido" los paises empobrecidos, ¿estaremos dispuesto a "asumir" su desarrollo? ¿Seremos tant generosos con el esfuerzo cuando tengamos que hacerlo nosotros ? Creo que no, tal y como se esta viendo en la cumbre de Copenhaguen.
#3 - Claudia
11/12/2009 0:26:23
Es una Universidad privada. ¿Quién ha financiado este estudio? Quizás... Estoy totalmente de acuerdo con el Director: dejemos que mude.
#2 - Eladio Santacana
10/12/2009 22:09:55
El progreso tiene sus costes en términos ambientales. Si queremos seguir progresando, deberemos asumir que eso comporta costes, que tal vez podremos minimizar en parte, pero sólo en parte. Para crecer es necesario consumir recursos, en buena parte no renovables. Pero el no crecimiento también comporta costes de otro tipo. El dilema es ¿hay que poner límites al crecimiento?
#1 - Enrique Nuñez
10/12/2009 17:08:05
Es obvio, estamos inmersos en muchos dilemas, nucleares o no. Necesitamos mucha mas energia para este siglo, y ademas deber ser barata. No hay otra solucion, y ademas parece menos contaminante. Si hacemos bien las cosas, las nucleares no deben ser peligrosas para nadie. Apostamos?

Nou comentari

Atenció

Los comentarios son la opinión de los usuarios y no la del portal. No se admiten comentarios insultantes, racistas o contrarios a las leyes vigentes. No se publicarán comentarios que no tengan relación con la noticia/artículo, o que no cumplan con las condiciones de uso.

Altres articles d' interés

Fotografia de Trobada de pimes d'Iberoamèrica i el Nord d'Àfrica d'Afe

Trobada de pimes d'Iberoamèrica i el Nord d'Àfrica d'Afe

La Trobada de Pimes d'Iberoamèrica i el Nord d'Àfrica d'AFE, inaugurat el passat 22 d'octubre a casa d'Amèrica Madrid, va reunir a mandataris, empresaris i experts en comerç exterior, i petita i mitja empresa d'ambdues regions per debatre sobre les pimes com a eix de desenvolupament econòmic local, innovació, productivitat i cooperació empresarial. AFE i APFC van assistir a la jormada.