104 PURINES II. No sólo interesa la eficiencia de reducción en concen- tración de las fracciones líquida obtenidas, sino que, si se consideran los volúmenes repartidos entre las dos fracciones, son fundamentales para una ges- A nivel indicativo y para el filtro-rampa, los cálculos de los rendimientos de reducción en las fracciones líquidas res- pecto al purín influente se traducen en los intervalos de la tabla 6 (a más ensayos, mayores serán la garantías de inclusión dentro de los intervalos). En este caso y des- pués de lo que ya hemos expuesto anteriormente, no hacen falta más comentarios, pues dichos rendimientos corresponden directamente a las reducciones de cada pa- rámetro que se obtendrían en la explotación (o, en gene- ral, la entidad productora de ese residuo), siempre que se pueda exportar la fracción sólida obtenida. Así pues, las estrategias de gestión de las fracciones sólidas que se obtienen en los sistemas físicos de separación de frac- ciones se convierten en puntos clave para la reducción de nutrientes en las explotaciones ganaderas.I Tabla 6: Rendimientos de reducción estimados en los diferentes parámetros evaluados en el ensayo de filtración en rampa, comparando la fracción líquida obtenida en relación al purín influente ensayado (PI). tión en explotaciones ganaderas los rendimientos de reducción de los diferentes tratamientos. La ex- presión matemática para estos rendimientos de reducción es: Bibliografía usada y complementaria • Barrena, R., Turet, J., Busquets, A., Farrés, M., Font, X. & Sánchez, A. (2011). Respirometric screening of several types of manure and mixtures intended for composting. Bioresource Technology, 102: 1367-1377 • DAAM (2013). Estadístiques ramaderes. http://www20.gencat.cat/portal /site/DAR/ Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (Generalitat de Catalunya). • DARP (1998). Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen. Ordre de 22 d’octubre de 1998. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. • Espona, J., Turet, J. y Viver, J. (1995). Aireación forzada del purín porcino en régimen semicontinuo. Tecnología del agua, 141: 41-45. • Garcia, M. (1997). Caracterització del purí porcí en granges de la comarca d’Osona: influència del maneig i del pinso consumit. Trabajo final de carrera. Vic: Escola Politècnica Superior. Universitat de Vic. • MAGRAMA-Secretaría General Técnica (2013). Encuestas Ganaderas, aná- lisis del número de animales por tipos. www.magrama.gob.es/ca/ Ministe- rio de Agricultura, Alimentación i Medio Ambiente (Gobierno de España). • Pomar, J. (1984). Estudio del comportamiento y evolución del nitrógeno mi- neral del estiércol líquido porcino en el suelo y su disponibilidad para los cul- tivos. Tesis doctoral. Lleida: Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms. Universitat Politècnica de Catalunya. • Saña, J., Casas, C., Espona, J. i Vinyeta, E. (1998). Estudi de la capacitat d’assimilació de purins porcins dels sòls de la comarca d’Osona. “Pla inte- gral per a la gestió dels purins porcins de la comarca d’Osona”. ASSAPORC. • SART Medi Ambient (2013). Resultats analítics propis. Servei d’Assessora- ment, Recerca aplicada i Tecnologia (SART). Universitat de Vic (Vic). • Turet, J. (1984). Aprofitament de residus agropecuaris: digestió metanogè- nica de residus porcins. Butll. Soc. Cat. Cièn., 2(3): 101-108. • Turet, J., Espona, J. i Serra, X. (1992). Informe dels estudis realitzats del “Pla pilot per a la gestió dels purins porcins de la comarca d’Osona”. Servei d’Assaigs i Recerca Tecnològica (SART) de la Universitat de Vic - Consell Comarcal d’Osona. • Turet, J. i Vilalta, E. (1997). Memòria del “Pla d’estudi i gestió dels purins porcins de Les Masies de Voltregà”. Servei d’Assaigs i Recerca Tecnològica (SART) de la Universitat de Vic - Ajuntament de Les Masies de Voltregà. • Vilalta, E. (1993). Estudi dels efectes dels coadjuvants microbiològics en la depuració d’aigües residuals. Trabajo final de carrera. Vic: Escola Universi- tària Politècnica d’Osona. Estudis Universitaris de Vic. • Vilalta, E., Turet, J., Costa, C. i Terradellas, O. (1999). Estudi de la ramaderia d’Osona. “Pla integral per a la gestió dels purins porcins de la comarca d’O- sona”. ASSAPORC. • Viñas, J. (1998). Estudi experimental comparatiu de la digestió metanogè- nica dels purins porcins i de les seves fraccions sòlida i líquida. Trabajo final de carrera. Vic: Escola Politècnica Superior. Universitat de Vic. Parámetros Rendimientos de reducción PI-FLF (%) Masa o volumen % 13 - 14 ST % 39 - 40 SV % 42 - 44 SST % 36 - 37 SSV % 32 - 33 NKT % 28 - 29 N-NH4+ % 28 - 29 Norg % 27 - 28 DQO % 50 - 60 P % 33 - 34 K % 29 - 31 [Descodificación de los parámetros analíticos: tablas 1 y 2 del apartado 2. El nitrógeno orgánico, N-org, se ha obtenido por cálculo a partir de los otros dos parámetros de N analizados.] tecnología