Els bons i els dolents
Però la barbàrie ha arribat ja i, com és lògic, les coses per al sector de la màquina-eina segueixen igual que abans. És clar que és de suposar que ningú esperés que l'anunciat atac arreglés res, però sí que reduís incertesa, si bé és cert que la presència o absència d'aquesta última de poc serveix. Perquè, per posar un exemple, segur que la caiguda en la venda de turismes en un 6,6% durant 2002, segons dades d'Anfac (Associació Nacional Espanyola de Fabricants d'Automòbils i Camions) ha repercutit en la venda d'equipament i, sense això, no sembla creïble que una persona decideixi comprar el seu cotxe en funció de si es bombardejarà o no l'Iraq.
El terrible és que sempre hi ha veus interessades a confondre, complicar, deixar almenys la sospita en l'aire. Fa no gaire AFM, l'Associació de Fabricants de Màquina-Eina, va emetre un comunicat negant que tingués coneixement de les exportacions a l'Iraq de dos dels seus associats. Era la resposta a la notícia apareguda en diversos mitjans de comunicació dient el contrari, participant en aquest joc innoble les regles suggereixen que el simple fet d'exportar a l'Iraq el converteixen a un poc menys que en una de les claus de l'eix del mal. Però tot i no ser certa la informació, va poder ser l'avantsala de futures acusacions. Perquè el famós eix del mal s'estén qual epidèmia als ulls del totpoderós, i països com l'Iran i Síria ja han començat a sonar com a membres dels 'dolents'. Iran, per exemple, ha estat objecte de missions comercials de fabricants espanyols. Sense anar més lluny, l'octubre de 2002 AFM organitzar una missió comercial a aquest país en col·laboració amb l'Icex.UU.UU.UU.UU.UU.UU.UU.UU.UU.UU.UU.UU.UU.UU. Units. i els seus aliats decideixen ampliar els seus objectius, les bones relacions de l'Administració espanyola amb la nord-americana serveixin per convèncer-los que ens situïn entre els 'bons'. Perquè bons som, també fent màquines.