La competitivitat de l'empresa espanyola en l'exterior, condicionada pel seu mercat interior

Al llarg de la història, la internacionalització del sector de la construcció a Espanya, ha presentat una sèrie de cicles que s'han vist influenciats per diferents factors: l'evolució política i econòmica del país, que ha anat propiciant l'obertura a l'exterior de tots els sectors; els cicles del propi sector de la construcció, influenciat al seu torn per les fluctuacions de l'economia domèstica, provocant que les empreses del sector hagin buscat en temps de crisis nous mercats fora de les fronteres; i l'evolució política i econòmica global, factor que ha estat introduït per la globalització en els últims temps, i que ha anat diluint la influència dels altres dos factors nacionals.

Si es compara l'evolució del Producte Interior Brut d'Espanya (PIB) del Valor Afegit Brut (VAB) del sector de la construcció i de la facturació i contractació en l'exterior de les empreses del sector, es poden diferenciar una sèrie de cicles, en els quals es denota l'evolució de la influència dels factors anteriorment descrits. Analitzant cadascun d'aquests es pot concloure que el desfasament en l'evolució política i econòmica d'Espanya, ha influït en la diferència respecte als nostres veïns europeus, quant al nivell d'internacionalització del teixit empresarial en general i de la construcció en particular. En el cas concret del sector de la construcció, el retard del procés d'obertura de l'economia espanyola i la coincidència de l'acceleració de la globalització dels últims anys amb la bonança del sector domèstic, entre altres factors, ha provocat la tardança de la sortida a l'exterior de les empreses de la construcció.

En el context econòmic globalitzat, el mercat nacional pansa a ser una part més de la totalitat de l'activitat de les empreses. Pel que la competitivitat de l'empresa espanyola en l'exterior està lligada amb la seva competitivitat al propi mercat interior. D'aquesta manera, la internacionalització es presenta com una eina privilegiada per a la millora de la competitivitat empresarial, i al seu torn tota empresa globalitzada de forma sostenible és competitiva per definició.

Històricament les empreses espanyoles han basat la seva competitivitat en el preu derivat dels baixos costos de producció i mà d'obra. No obstant això, aquest avantatge s'ha anat perdent, i ara les empreses han d'implementar els seus esforços cap als denominats nous factors de competitivitat (màrqueting, intel·ligència econòmica, innovació, etc.). Els mateixos han de ser aplicats, en la mesura del possible per les companyies, sobretot per les pimes, ja que un 63% de les empreses espanyoles fracassa en el seu procés d'internacionalització. El factor clau, del que depenen tots els altres, és el capital humà. Per això, les empreses han de modificar i implementar les bones pràctiques de les polítiques de desplaçaments dels recursos humans i de formació, sobretot en màrqueting i idiomes en el cas de les empreses del sector.

Un dels aspectes importants a l'hora d'escometre la internacionalització de l'empresa, és l'elecció de l'estratègia d'entrada als mercats de destinació. Es pot distingir entre:

• Exportació: la producció es manté centralitzada al país d'origen. Per les característiques actuals dels béns que produeix el sector, aquesta estratègia podrà ser emprada per les empreses que ofereixin matèries primeres, subproductes, productes prefabricats, etc.

• Acords contractuals: engloba una sèrie de modalitats en les quals no es produeix inversió de manera directa per part de l'empresa que s'internacionalitza, sinó que aquesta inversió és realitzada per algun agent situat al país de destinació.

• La Inversió Directa en l'Exterior: suposa el compromís d'aportació de capital per part de l'empresa al país de destinació.

Si ens centrem en les empreses multinacionals del sector de la construcció, s'està duent a terme la diversificació dels seus negocis, principalment per la necessitat d'atenuar la ciclicidad del sector. Fins ara la fórmula d'internacionalització més practicada ha estat la realització de contractes de serveis i la contractació d'obra, però des del començament de la crisi en el sector domèstic, les empreses estan apostant per la creació de filials. De l'estudi de les grans constructores espanyoles que es realitza en la tesina de l'autor d'aquestes línies, 'Internacionalització del sector de la construcció espanyol, crisi o globalització?', destaca la inclusió en el ‘top tingues’ de la constructora Aldesa, empresa no pertanyent a l'Associació d'empreses Constructores d'Àmbit Nacional d'Espanya (Seopan). Aquest rànquing està encapçalat per ACS, FCC i Ferrovial, tant en xifra de negoci total, com de construcció. S'ha produït un gran avanç quant a diversificació en aquestes empreses. Quant a la internacionalització dels seus negocis, queda molt camí fins a aconseguir a les principals constructores mundials, ja que en 2003 els ingressos internacionals constituïen en la francesa Vinci un 39,3%, en Bouygues un 49,5% i en l'empresa més internacional, la sueca Skanska, un 80,4%. Malgrat això, les grans constructores espanyoles han passat d'un 15% en 2004, a una mitjana de 38% en 2009 respecte al total del negoci, baixant fins a un 19% si ens centrem en construcció. Europa és des de fa anys la primera zona geogràfica objecte de l'exportació espanyola. Les empreses de Seopan aconsegueixen el 65% de la seva facturació en aquests mercats. S'ha de reduir aquesta dependència i dirigir-se en el curt termini cap a Brasil, que es beneficiarà de la celebració del Mundial de Futbol de 2014 i dels Jocs Olímpics de 2016, i en el llarg termini cap a països emergents com Xina, Índia, Brasil, Polònia, Turquia, Vietnam, Rússia, Mèxic o Indonèsia.

Més del 99% del teixit empresarial del sector de la construcció espanyol està format per pimes. La situació econòmica no ha fet més que afegir dificultats a les pimes espanyoles, però, encara així, el percentatge d'internacionalització, encara que creixent, segueix sent molt baix en comparació de les europees. A l'hora d'abordar l'entrada en l'exterior, l'alternativa exportadora suposa un menor compromís de recursos i riscos que altres estratègies, per la qual cosa es pot considerar més apropiada per a les empreses d'escassa dimensió. No obstant això, pot resultar convenient mirar cap a l'estranger amb un horitzó temporal més llarg, utilitzant la inversió directa en l'exterior malgrat els possibles riscos. Empreses del sector com Urbar Enginyers, Vilas Anderson i Lanik Enginyers, són exemples d'èxit de pimes internacionalitzades.

Les empreses del sector de la construcció han d'accelerar els seus processos d'internacionalització per aprofitar les oportunitats de negoci que ofereix el sector exterior i incrementar la seva competitivitat i, amb ella, la seva supervivència. Per a això, organismes d'àmbit nacional com l'Institut Español de Comerç Exterior, l'Institut de Crèdit Oficial, la Companyia Espanyola de Finançament del Desenvolupament, el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial i la Companyia Espanyola d'Assegurances de Crèdit a l'Exportació ofereixen una gran varietat de possibilitats de suport a la internacionalització que poden ser d'utilitat per a les mateixes, sobretot per a les pimes.

Per ampliar la informació oferta en aquest article, com els cicles d'internacionalització del sector de la construcció espanyol, els factors de competitivitat, les estratègies d'entrada en països de destinació, els suports a la internacionalització i la situació de les multinacionals i les pimes del sector, els recomanem la lectura de “Internacionalització del sector de la construcció espanyol, crisi o globalització?”, que proporciona a les empreses espanyoles els coneixements bàsics per a la ruptura de fronteres i el desenvolupament del seu potencial.