L'impacte de la 'guerra de preus' al sector de la construcció

Una aferrissada batalla que amenaça amb debilitar el teixit empresarial del país i posar en perill la pervivència de cada empresa. Però aquesta situació no és exclusiva d'Espanya, sinó que s'estén més enllà de les nostres fronteres, i països punters com Gran Bretanya, Itàlia o Alemanya també s'enfronten al mateix problema, segons fonts de la IACDS (Associació Internacional de Tall).

Aquest nou escenari empresarial ha sorgit com a conseqüència directa de les accions i estratègies dels contractistes principals, que en la seva situació de privilegi, estrenyen als subcontractistes per Reduïm costos.

El problema actual ve de lluny. El sector de la construcció en general, i el gremi del diamant en particular, ha viscut els darrers anys una època de bonança i prosperitat que va fomentar la creació de noves empreses especialistes en tall i perforació i l'ampliació dels treballs amb diamant per part de moltes altres que si bé no eren especialistes, sí van començar a realitzar els treballs com a mercat complementari al seu.

Aquest augment de la competència ha tingut uns efectes devastadors a mesura que la crisi ha anat afectant a tot el teixit empresarial i ha repercutit directament amb canvis en la interacció estratègica de les empreses per a l'adjudicació de les obres de tall i perforació, donant lloc a una 'guerra de preus'.

La baixada de preus és una pràctica molt habitual en les estratègies comercials, ja sigui en èpoques de bonança o en contextos complicats com l'actual. Utilitzada en períodes de prosperitat per augmentar les contractacions de projectes, guanyar clients o com a estratègia per eliminar competidors i espantar a possibles noves empreses, exercint un petit monopoli per tal de posteriorment tenir la potestat per fixar sobrepreus.

L'estratègia canvia quan el mercat es troba sumit en una crisi. En aquests casos la 'guerra de preus' és una arma molt perillosa, ja que no importa quant rebaixos teu preu, perquè sempre hi haurà algú que estigui disposat a estrènyer més el cinturó i treballar amb uns beneficis menors, o fins i tot treballar sota pèrdues.

Els marges de benefici s'ajusten al màxim, i en alguns casos desapareixen, les empreses prefereixen treballar sota pèrdues i seguir aguantant el xàfec esperant que de cop la situació doni un canvi radical.

No hi ha dubte que es tracta d'un estratègia errònia, ja que la situació econòmica actual no canviarà en breu i tampoc va a solucionar penjant el cartell de 'el més barat', més aviat, se salvarà en oferir qualitat i ser capaços de realitzar el millor servei.

Les empreses que incorren en aquestes baralles pel preu més baix, assumeixen grans riscos, principalment, la minva de la rendibilitat, operant amb unes tarifes que no cobreixen ni tan sols la seva estructura de costos. A més, no només danyen el seu propi negoci, sinó que afecten negativament a tot el mercat.

Encara que les empreses redueixin costos, baixada de preus, reducció de plantilla, etc., hi ha certes despeses fixes que les empreses han de cobrir amb la facturació actual, ja que en el cas de treballar a pèrdues, el futur de l'empresa està reclamat a la fallida.

Recentment un alt càrrec de la cadena El Corte Anglès emplaçava a altres grans superfícies i cadenes de distribució a posar una mica de lògica en el mercat i frenar una guerra fratricida. A què es referia? Per exemple, que el litre la llet al supermercat és bastant més barat del que li costa produir-lo al ramader.

Les cadenes de distribució aprofiten la baixada de preus en productes de primera necessitat, per intentar fer caixa amb altres productes i serveis. Però el que en altres sectors pot ser aplicable, com en el cas de la distribució, en nínxols de mercat tan especialitzats com el diamant no pot funcionar.

La solució no és fàcil, però és evident que aquesta 'lluita' és insostenible, i el risc augmenta de manera proporcional a la baixada de preus (a major baixada, més risc). No obstant això, no es tracta d'establir un pacte de preus, ja que aquesta pràctica a més de ser il legal (i vigilada per la Comissió Nacional de la Competència) mai funciona. Les raons són molt variades perquè els pactes de preus no funcionin, citem només un exemple: no és el mateix fer una perforació vertical de diàmetre mig en peu d'obra, de fer la mateixa perforació sota l'aigua o metres d'alçada, amb una inclinació determinada.

A més, l'experiència demostra que sempre que algú ha intentat aplicar pactes de preus entre competidors de la construcció el resultat no va ser l'esperat i al final el pacte generava nombroses disputes i problemes.

Els professionals del diamant són això, professionals que desenvolupen treballs molt específics i particulars, treballs que requereixen d'un alt grau d'especialització. Aquestes característiques tan especials suposen una oportunitat i, si s'enfoquen adequadament, permeten definir una nova estratègia, com a especialistes en tall i perforació.

Una forma d'acabar amb aquestes pràctiques de competició en partides d'obra amb preus agressius per sota del marge de beneficis és oferir projectes 'claus en mà'. És a dir, es tracta d'executar la partida d'obra al complet, oferint un servei global que inclogui tots els treballs relacionats: des de la provisió de mitjans auxiliars (plataformes, bastides ...), la retirada de residus i qualsevol altra activitat relacionada, amb el tal que el contractista o promotor es despreocupi.

Finalment, i no menys important, s'ha de saber rendibilitzar el coneixement i l'experiència, i no regalar gratuïtament. Ens referim al replantejament i projecte d'execució, que moltes vegades el contractista desconeix completament; l'experiència ens ensenya que, moltes vegades, després d'explicar com fer-ho el contractista acaba buscant una solució alternativa més econòmica.