Javier García Bacora: “Espanya s'encamina cap a un estat de pobresa energètica”

La Oficina de Javier García Bacora, que el seu titular és un dels principals referents de la política energètica al nostre país, ha organitzat una roda de premsa a Madrid per valorar la nova Llei 8/2013 de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes (RRR) i denunciar el contrasentit que suposa la publicació d'aquesta normativa, enfocada a fomentar mesures d'eficiència energètica, al mateix temps que des del Ministeri d'Indústria es treballa en una ordre de peatges i en un decret d'autoconsumo que desincentivan qualsevol actuació encaminada a l'estalvi d'energia.

Menys d'un mes després de publicar-se la Llei 8/2013 de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, una normativa que el propi Javier García Bacora qualifica com a “bona” per al nostre país, puix que suposa un avanç important en l'ús racional de l'energia, s'han fet públics alguns detalls de l'ordre de peatges i del decret d'autoconsumo, en els quals està treballant actualment el Ministeri d'Indústria, que desincentivan qualsevol iniciativa de reduir el consum d'energia.

D'esquerra a dreta: Àfrica Orenga, directora d'imedia, i Javier García Bacora, president de N2I, coalicion empresarial per a un Nou Model de Negoci Energètic.

De confirmar-se la intenció del Govern d'augmentar la part fixa del rebut de la llum fins al 70% del total, deixant la variable en amb prou feines un 30%, pocs seran els consumidors que es plantegin a partir d'ara realitzar obres de rehabilitació o reforma a les seves cases i/o comerços quan aquesta inversió amb prou feines li va a suposar un estalvi en el seu rebut de la llum. El conegut de la futura ordre de peatges i del nou decret d'autoconsumo, com indicava Javier García Bacora, “penalitza greument l'estalvi d'energia” i fa que moltes possibles actuacions deixin de ser financiables. A més, pot comportar un altre greu risc, que els consumidors, davant l'increment de la part fixa dels rebuts de la llum, es vegin obligats a reduir la potència contractada a les elèctriques, fent un menor ús de l'electricitat en les seves residències, i provocant així el que aquest especialista en política energètica qualifica com a “estat de pobresa energètica”, alguna cosa que fins ara només era propi de països amb un nivell de desenvolupament molt inferior a l'espanyol.

A més, en el cas concret de l'autoconsumo, des de l'Oficina de Javier García Bacora, es parla fins i tot de “tracte discriminatori” per part del Ministeri d'Indústria cap a les energies renovables, amb una normativa en la matèria que pot ser “la més restrictiva” de tot el món i que carrega sobre aquest tipus d'iniciatives costos que no s'apliquen a un altre tipus de fonts energètiques. Es parla també de “un atac als drets individuals de les persones” amb un decret que a més va clarament en contra de les directrius de la UE de reduir la dependència dels països membres respecte a la importació d'hidrocarburs, fonamentalment del gas, que en el cas espanyol suposen ja entre el 4 i el 5% del PIB (45.000 milions d'euros).

Per tot això i per ser ja el cost de l'electricitat una de les principals preocupacions dels espanyols (com acaba de posar de manifest una recent enquesta), Javier García Bacora mostra la seva confiança en què les regulacions definitives sobre peatges i d'autoconsumo que surtin del Consell de Ministres, esmenin aquests aspectes, clarament contraris a l'objectiu d'aconsegueixen una major eficiència energètica.

Aquestes normatives sobre peatges i autoconsumo, dependents del Ministeri d'Indústria, van a més en contra de l'esperit que recull la nova Llei 8/2013 de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes (RRR) elaborada des del Ministeri de Foment i publicada el 26 de juny, la qual cosa porta a pensar que existeix una clara falta de comunicació entre tots dos ministeris.

Una nova i llargament esperada Llei que ve a completar els decrets de certificació (RD 235/2013), RITE i programes d'ajudes a l'habitatge (RD 233/2013) publicats pocs mesos abans, i que els millora referent a la certificació energètica i als informes d'avaluació d'edificis, suposant a més un avanç important en l'ús racional de l'energia com a factor de primer ordre en la valoració dels edificis existents. Suposa un pas decisiu a l'hora de comptar amb un instrument normatiu que aposta per facilitar les actuacions de rehabilitació energètica en tot el parc edificat, a la urbanització de l'espai públic i als barris de les ciutats.

Ja en el preàmbul d'aquesta nova Llei apareixen detalls que són dignes de ressaltar. Com assenyalava Javier García Bacora, aquí ja es parla de la rehabilitació com a política de suport a la recuperació econòmica i l'ocupació, destacant la diferència que ens separa d'Europa en eficiència energètica i en la necessitat de complir amb els objectius europeus de 2020 en energia renovable, estalvi energètic i emissions de CO₂. Es reconeix també la distància que ens separa de la resta d'Europa en el que representa la rehabilitació en l'activitat de la construcció (13 punts percentuals menys que la mitjana europea) i de la importància de la reducció d'emissions en els sectors difusos amb la finalitat d'aconseguir l'objectiu europeu d'eliminar entre el 80% i el 95% les emissions de CO₂ per 2050.

La nova Llei 8/2013 fomenta l'eficiència energètica en els habitatges.

En el preàmbul se cita l'article 4 de la Directiva 2012/27/UE d'eficiència energètica que estableix el compromís dels Governs per aprovar a l'abril de 2014 una estratègia nacional de rehabilitació de tot el parc d'edificis, tant públics com a privats, i es posa de manifest la seva transcendència per a Espanya amb un parc on el 58% dels 25 milions d'habitatges es va construir abans de 1980 i que 6 milions compten amb més de 50 anys d'antiguitat. Aquestes circumstàncies fan també oportú plantejar la rehabilitació a nivell de barris amb polítiques integrals per aconseguir la seva autosuficiència energètica en el marc dels objectius de la Directiva 2010/31/UE d'eficiència energètica d'edificis per crear ocupacions verdes a través de les energies renovables i l'estalvi d'energia com a elements de transformació del model productiu.

Els tres objectius de la llei, que s'alineen amb els de la Directiva 2010/31/UE, es concreten a potenciar la rehabilitació d'edificis fent-la viable i possible, crear un marc normatiu per a la reactivació del sector de la construcció a través de la rehabilitació i apropar el nostre marc normatiu a l'europeu en estalvi energètic i lluita contra la pobresa energètica.

La Llei 8/2013 millora l'abast i eficàcia de la certificació energètica regulada en el RD 235/2013 a través de la nova figura de l'Informe d'Avaluació d'Edificis (IEE) que substitueix a l'anterior Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE). El IEE inclourà la certificació energètica de l'edifici amb les recomanacions de millora; de conformitat amb la normativa autonòmica i municipal podrà assortir l'exigència d'executar les recomanacions o esmenar les deficiències observades. Les CC AA hauran de registrar tant els IEE com l'esmena de les deficiències i el seu incompliment tindrà la consideració d'infracció urbanística amb els efectes que estableixin les normes.

Així com en el RD 235/2013 s'estableix l'obligatorietat de la certificació energètica per a tots els edificis en construcció, venda o lloguer, el IEE l'hauran de realitzar els propietaris d'edificis residencials d'habitatge col·lectiu amb més de 50 anys d'antiguitat en els 5 anys següents, edificis que pretenguin sol·licitar ajudes públiques i la resta d'edificis segons ho determini la normativa autonòmica o municipal. L'informe podrà ser subscrit tant per les entitats d'inspecció registrades en l'administració autonòmica com per tècnics competents que es consideraran els mateixos que estiguin habilitats per a la redacció de projectes o adreça i execució d'obres d'edificació, amb l'excepció dels edificis de les Administracions Públiques que ho faran a través dels seus serveis tècnics.

En les disposicions addicionals 3ª i 4ª s'estableix el règim d'infraccions i sancions en matèria de certificació energètica d'edificis amb l'observació que la instrucció i resolució dels expedients sancionadors correspondrà als òrgans competents de les Comunitats Autònomes. Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus amb l'objectiu principal d'impedir que es falsegi la informació de la certificació energètica. La graduació de les sancions anirà des dels 300 euros als 6.000 euros i podrà ser superior en funció dels beneficis obtinguts per l'infractor.

La rehabilitació és un factor de reactivació de la nostra economia i de l'ocupació.

Les actuacions comprendran obres de rehabilitació d'edificis existents en situació de degradació o insuficiència en requisits bàsics d'habitabilitat i obres de regeneració i renovació de la urbanització de l'espai públic que afecti tant a edificis com al teixit urbà, incloent nova edificació en substitució d'edificis prèviament demolits. Hauran de ser actuacions de caràcter integrat a través de mesures socials, ambientals i econòmiques emmarcades en una estratègia global.

En funció de l'abast de les actuacions seran els propietaris, les comunitats de propietaris o cooperatives d'habitatges o les Administracions Públiques els qui tinguin l'obligació de realitzar les obres compreses en cada actuació i la capacitat d'iniciativa per dur-les a terme. A les Administracions Públiques se'ls responsabilitza més concretament d'abordar les situacions d'insuficiència o degradació de barris o conjunts urbans homogenis prioritzant en aquests casos les mesures per eliminar situacions d'infravivienda i promoure l'ús racional de l'energia.

Entre les regles bàsiques que s'estableixen per ordenar i executar aquestes actuacions es facilita, mitjançant límits a la cessió de sòl i rescat de plusvàlues, la realització d'obres de millora de l'eficiència energètica als espais que aconsegueixin una reducció del 30% de la demanda energètica de calefacció o refrigeració a través de millores en l'envolupant de l'edifici, dispositius bioclimàtics adossats, instal·lacions energètiques centralitzades i integració de fonts d'energia renovables que aconsegueixin reduir en un 30% el consum d'energia no renovable.

Aquestes actuacions requeriran una memòria prèvia que asseguri la seva viabilitat econòmica i, en el cas de l'eficiència energètica, que puguin generar ingressos per finançar la major part del cost de la rehabilitació. Per a aquesta anàlisi podran participar empreses de serveis energètics que assumeixin el compromís d'integrar-se en la gestió mitjançant el finançament de part de la mateixa a través dels estalvis obtinguts en el temps, en clara al·lusió als contractes de rendiment energètic.

Per impulsar aquestes actuacions en el RD 233/2013 de 5 d'abril, el Govern va aprovar una relació de programes per import de 2.421 M que comprenen ajudes a la rehabilitació d'immobles fins a 11.000 per habitatge, per a la rehabilitació de barris pel 40% del pressupost i ajudes al lloguer fins al 40%, a més de línies de finançament de l'ICO per 1.000 M per a rehabilitació i de l'Idae per a eficiència energètica en edificis per 100 M i compra de crèdits per reducció d'emissions de CO2 en el sector de l'edificació.

A la vista d'aquesta justificació de la Llei 8/2013 per a Javier García Bacora criden l'atenció algunes incongruències amb les pròpies directives europees que se citen com a suport i amb la política energètica del Govern. Quan examinem l'articulat de la llei no apareix cap disposició que traslladi al nostre ordenament jurídic, ni tan sols parcialment, cap article de les directives europees que tan ben es valoren en el seu preàmbul. Al marge que la 2010/31/UE d'eficiència energètica d'edificis va finalitzar el seu termini de transposició al gener de 2013 i la 2012/27/UE d'eficiència energètica està en termini de transposició fins a juny de 2014, ambdues directives estableixen, dins del marc normatiu europeu, obligacions als Governs d'elaborar en 2014 plans nacionals d'acció d'eficiència energètica, plans de rehabilitació a llarg termini de tot el parc d'edificis, plans d'edificis de consum d'energia gairebé nul o plans de rehabilitació del 3% a l'any de la superfície dels edificis públics.

Existeixen altres mesures que afecten decisivament a l'eficiència energètica d'edificis com les referides a auditories energètiques, reducció cada any de l'1,5% de la facturació d'energia als consumidors finals, comptadors per al balanç net o accés als serveis energètics que podrien haver-se inclòs en aquesta llei i apropar-nos, d'aquesta manera sí, al marc normatiu europeu d'eficiència energètica d'edificis. S'ha perdut l'oportunitat d'avançar més ràpidament en els objectius europeus de 2020 amb una llei que no només definís el marc sinó també el seu desenvolupament amb plans concrets per mobilitzar les inversions necessàries, aplicar els principis descrits en el seu preàmbul i donar eficàcia als programes d'ajudes aprovats a l'abril. La diferència entre la Llei 8/2013 i les directives europees d'eficiència energètica segueix sent considerable.

En l'article 3 de la Llei 8/2013 es descriuen les finalitats comunes de les polítiques públiques per a un mig urbà més sostenible, eficient i competitiu i, entre ells, en la seva lletra h) “Prioritzar les energies renovables enfront de la utilització de fonts d'energia fòssil i combatre la pobresa energètica amb mesures a favor de l'eficiència i l'estalvi energètic”. Aquesta afirmació es contradiu amb la política acordada pel Govern que impedeix indefinidament l'autorització de noves instal·lacions renovables, que promou i impulsa l'ús del gas en les instal·lacions tèrmiques d'edificis i que en el seu vot en contra de la Directiva 2012/27/UE d'eficiència energètica, a l'octubre de 2012, va adduir com un dels motius que la major eficiència energètica seria un obstacle per a la reactivació del sector de la construcció a Espanya. Definitivament, la contradicció d'aquesta llei amb la política energètica del Govern resta credibilitat als seus objectius d'estalvi d'energia.

Estímuls a l'eficiència energètica

La Comissió Europea en el seu informe sobre ‘Respatller financer a l'eficiència energètica d'edificis’ de 18 d'abril de 2013 descriu les diferents formes per estimular la inversió en eficiència energètica i complir el principal objectiu de la Directiva 2012/27/UE que en el seu article 4 ordena que els Estats membres establiran per a abril de 2014 una estratègia a llarg termini per mobilitzar inversions en la rehabilitació del parc nacional d'edificis, tant públics com a privats.

Els instruments per aconseguir aquesta mobilització de recursos destinats a l'estalvi d'energia als edificis es desenvoluparan a través de tres grans iniciatives:

1.- Un marc regulador definit ja en les Directives 2010/31/UE d'eficiència energètica d'edificis (DEEE) i 2012/27/UE d'eficiència energètica (DEE) que incorporen no només un catàleg de mesures i plans concrets d'eficiència energètica sinó també una visió a llarg termini i un compromís a favor de l'estalvi d'energia en un escenari marcat per la factura creixent i insostenible de les importacions energètiques. La Comissió va a efectuar un estret seguiment per garantir el compliment del marc regulador de la UE i la seva incorporació a les legislacions nacionals.

2.- Millorar l'accés al finançament europeu en el proper marc financer 2014-2020 incrementant els recursos de cohesió destinats a les polítiques de reducció d'emissions i reservant en exclusiva el 20% dels fons Feder a polítiques d'eficiència energètica i energies renovables. En aquest sentit, els Estats membres hauran d'assegurar-se que els programes operatius regionals del Feder facin un ús òptim del finançament destinat a eficiència energètica i a la mobilització de les inversions necessàries per als plans de rehabilitació del parc d'edificis previstos en la DEE. L'article 20 de la DEE estableix la creació d'un Fons nacional d'eficiència energètica per recolzar els projectes d'eficiència energètica. La Comissió desenvoluparà al llarg de 2013 les directrius de selecció i avaluació de projectes d'eficiència energètica. Segons les estimacions de Javier García Bacora, Espanya pot rebre dels fons europeus fins a 4.000 M per a eficiència energètica durant els propers set anys. La quantitat pot ser major o menor en funció del compromís i de les capacitats de totes les administracions públiques per al desenvolupament i execució de projectes d'estalvi energètic.

3.- Eliminació de barreres que impedeixen la implantació de l'eficiència energètica d'edificis. La DEE ordena als Estats membres avaluar i prendre mesures per eliminar les barreres reglamentàries i no reglamentàries que impedeixen l'accés als serveis energètics i al desenvolupament del mercat de les empreses de serveis energètics a través dels contractes de rendiment energètic i finançament per tercers mitjançant un marc de certificació energètica més vinculant. A través del programa Horitzó 2020 s'assignaran 6.100 M per recolzar les iniciatives destinades a eliminar les barreres normatives, financeres i de mercat a la innovació energètica i la Comissió llançarà una campanya de promoció dels mercats de serveis energètics a través de la col·laboració públic-privada centrada en les entitats locals i la iniciativa ‘Pacto entre alcaldes’.