La rehabilitació energètica d'edificis estimula l'economia i limita la dependència energètica d'Espanya

Jaume Fornt va explicar que a Catalunya existeix un milió i mitjà d'habitatges construïts entre 1950 i 1980 susceptibles de rehabilitació per millorar la seva eficiència energètica, estat de conservació i accessibilitat. També va destacar la voluntat del Govern català d'establir el full de ruta que ha de permetre el compliment dels objectius de la UE de cara al 2020 i per acabar va animar al sector privat a seguir innovant per aportar solucions que ajudin a aquesta estratègia.

Per part de PlasticsEurope, s'ha posat l'accent en la sostenibilitat i eficiència de les solucions plàstiques per a l'edificació. Quan s'analitzen al llarg de tot el seu cicle de vida, aquestes solucions presenten un balanç decididament favorable tant per al medi ambient com per al consumidor. Des del punt de vista ambiental, els productes plàstics ofereixen, al llarg de tota la seva vida útil, importants estalvis energètics i per conseqüent, disminueixen les emissions de CO₂ ajudant a la protecció del clima. Des del punt de vista de l'usuari final, aquests mateixos estalvis es tradueixen en estalvis econòmics en les factures de les famílies, a més de l'augment en confort, accessibilitat i seguretat que proporcionen aquests productes.

També es va indicar que les diferents solucions en materials plàstics tenen un paper clau en la renovació dels edificis a Espanya on, segons es va informar, existeixen més de 26 milions d'habitatges, de les quals entorn de 15 milions tenen més de 30 anys i gairebé 6 milions més de 50 anys. En l'actualitat, els habitatges espanyols consumeixen el 17% de tota l'energia del país i les emissions de gasos d'efecte hivernacle causades pels edificis han crescut més d'un 20% des de 1990.

Per part de les diferents associacions participants, es va fer palesa la gran varietat de solucions plàstiques realment innovadores que existeixen al mercat. Aquestes tenen com a denominador comú que són fàcils d'instal·lar, més fàcils de mantenir, amb una vida útil que excedeix fins i tot la prevista per a l'edifici i al llarg de la qual conserven les seves prestacions com el primer dia. Els representants de les diferents associacions també van coincidir a l'hora de posar de manifest la importància d'apostar per productes amb certificat de qualitat.

Durant les seves presentacions, els ponents van exposar diversos casos d'eficiència energètica dels productes plàstics. Per exemple, es va destacar que les finestres plàstiques ofereixen el millor coeficient d'aïllament tèrmic i acústic del mercat. Així, si totes les finestres que s'instal·len a Europa anessin de plàstic, s'estalviaria l'energia equivalent a la produïda per 5 grans centrals elèctriques (equivalent a 40 milions de kw/h). Referent a aïllament, es va mostrar que les cases aïllades amb panells plàstics estalvien en calefacció fins a 1.000 litres de combustible a l'any. Finalment, en l'àmbit de les canonades, es va explicar que per exemple, en el cas de el ‘district heating’ gràcies a la utilització de solucions plàstiques, s'aconsegueixen estalvis de fins al 26%.

Des de PlasticsEurope estan convençuts que els productes plàstics per a la construcció i edificació són clau per complir els objectius energètics i d'emissions de CO₂ marcats per la UE per 2050. En l'àmbit nacional, si Espanya vol complir amb els seus objectius seria recomanable establir una taxa de rehabilitació energètica anual de com mínim 400.000 habitatges, la qual cosa suposa l'1,5% del parc residencial, xifra 5 vegades superior a l'actual.

A més de complir amb aquestes obligacions d'eficiència energètica, l'aposta per uns índexs més alts de rehabilitació permetrà dinamitzar el sector de la construcció, ja que suposaria la creació de fins a 150.000 ocupacions estables d'alta especialització fins a l'any 2050 a Espanya. Aquestes mesures estimularien l'economia i limitarien la dependència energètica del país.